Tossa Plana de Lles (12/07/2009)

La Tossa Plana, amb 2916 metres d'alçada, és el sostre comarcal de la Cerdanya. Està situada a la vall de Lles i Arànser, a sobre de Martinet, coronada per un cordal muntanyós que va del Monturull i els Estanys de la Pera fins el Port de Vallcivera, a la Vall de la Llosa. Aquesta renglera de cims estan resseguits per la frontera amb Andorra i, per aquest fet, molts dels cims tenen dos noms diferents a cada vessant de la muntanya. Així, la Tossa Plana de Lles rep el nom de Pic de la Portelleta a Andorra. I no és d'extranyar que tingui l'adjectiu de plana, ja que si bé en el vessant nord es mostra força escarpada per sobre la vall andorrana del Madriu, pel vessant sud té un pla inclinat molt gran a la seva part superior. Això fa que aquesta ascensió pugui ser força monòtona i la fa ideal per iniciar-se al muntanyisme hivernal.
Hi ha una pista de terra que recorre tot el vessant sud d'aquestes muntanyes, des del Refugi del Cap del Rec fins l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, i que permet una ràpida aproximació al peu de la Tossa. Però aquell dia vem trobar el principi de la pista en mal estat, i vem decidir girar cua i deixar el vehicle al Cap del Rec, renunciant als 175 metres de desnivell que es guanyen per la pista. Per tant, vem començar a caminar recorrent les pistes de l'estació d'esquí nòrdic de Lles fins el Refugi del Pradell (2115m), punt d'inici normal de l'ascensió.

- Situació: Catalunya, província de Lleida, comarca de la Cerdanya
- Accés: Passat el poble de Martinet en direcció a la Seu d'Urgell hi ha un trencall a la dreta que porta a Lles per la carretera LV-4036. Cal travessar el poble seguint les indicacions del Cap del Rec, on hi han les instal·lacions de l'estació d'esquí i el refugi
- Punt de sortida: Refugi Cap del Rec, 1960 metres
- Cim: Tossa Plana de Lles, 2916 metres
- Desnivell: 955 metres
- Temps: 2h 30min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Quadrats grocs fins el peu de la Tossa i fites fins a dalt
- Plànol: Cerdanya, 1:50.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Pic de Font Blanca (10/07/2009)

El dia 10 de juliol del 2009 es va celebrar la segona etapa catalana del Tour de França, que va anar des de Barcelona fins a Ordino-Arcalís, passant per la meva terra: el Bages. Però vaig pensar que valia la pena aprofitar l'avinentesa per anar a fer muntanya. Per tant vaig desplaçar-me fins el Serrat, abans de la última pujada dels ciclistes cap el final d'etapa a l'estació d'esquí d'Arcalís. L'objectiu del dia va ser pujar al Pic de Font Blanca pel matí, per poder ser a baix per la tarda i veure passar el Tour. El pic de Font Blanca forma part dels pocs cims andorrans que superen els 2900 metres d'alçada. Però la seva característica més important, és que està perfectament individualitzat, és a dir, que no té cap cim d'alçada similar al seu voltant, fet que li dóna unes vistes molt panoràmiques. Aquesta muntanya potser es veu una mica eclipsada per la fama del veí pic de Tristaina, que segurament atreu més visitants.
El punt de sortida es troba al final de la carretera asfaltada que porta cap el refugi de Sorteny, on hi ha un gran aparcament i un punt d'informació. Vaig plantejar-me una ruta circular que em permetés tornar al cotxe per la carretera d'Arcalís tot esperant els ciclistes. Vaig pujar per la vall de Rialb, on trobem un refugi lliure en unes condicions mínimes per pernoctar, fins a la Portella de Rialb. Des de la Portella hi ha l'únic tram complicat de l'excursió, que comença per un corriol en cresta seguit d'un flanqueig a nivell cap a la vessant oest de la muntanya, que passa per trams inclinats i camí poc definit. Després cal estar alerta a les fites, però l'itinerari és força evident. Un cop al cim, les vistes es despleguen àmpliament cap a tots costats, destacant l'amuntegament de pics i crestes de la zona del Medacorba i Comapedrosa. Tornant a la Portella de Rialb, enlloc de tornar per la vessant est d'on havia vingut, vaig baixar per la banda oest del coll, seguint un corriol senyalitzat que va resseguint la vall del Comís Vell, excepte en algun tall que el camí va a buscar la carena del pic de Besalí. Finalment, després d'una remullada de peus en un rierol, vaig arribar a la carretera quan ja havia passat la caravana publicitària del Tour. Només em va restar veure com passaven a un pam de mi uns corredors desgastats, que encara tenien una bona pujada davant seu.

- Situació: Principat d'Andorra, parròquia d'Ordino
- Accés: Des d'Ordino cal seguir la carretera CG-3 fins més amunt del Serrat, on hi ha un trencall a la dreta en direcció Sorteny. Al cap d'uns 2 quilòmetres s'acaba la carretera en una zona d'aparcament
- Punt de sortida: Aparcament de Sorteny, 1760 metres
- Cim: Pic de Font Blanca, 2904 metres
- Desnivell: 1145 metres
- Temps: 2h 50min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Punts grocs fins el coll i fites fins el cim
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Bisaurín (24/06/2009)

Aquest cim, de 2670 metres d'alçada, pel nord s'ens presenta enmurallat per la pintoresca serra de Secús i pel sud es veu imponent però accessible, malgrat que per tot arreu cal superar pendents molt inclinats. De fet, les vies que arriben al Bisaurín des del nord són sinuoses però magnífiques, sobretot les valls d'Aguas Tuertas i dels Sarrios. Però el juny d'aquest any la neu es negava a desapareixer dels vessants nord de les muntanyes, i com a muntanyenc solitari i precabut que soc, vaig preferir no arriscar-me i optar pel vessant sud. Aquesta ruta és la més fàcil, directe i freqüentada per pujar al cim. El punt de sortida és el refugi de Lizara, perfectament renovat i comfortable, accessible en vehicle remuntant tota la vall d'Aragüés del Puerto. En la meva estada vaig fer coneixença dels guardes valencians que porten el refugi amb molta simpatia, tenint en compte que l'accés amb cotxe porta molts "domingueros" a aquest indret. Si el dia es preveu calurós, cal matinar i posar-se en marxa com abans millor, ja que la carena que puja fins el cim està encarada totalment al sud i el sol dóna tota l'estona al clatell. Aquesta carena comença herbosa des del coll, però a mida que ens enfilem es va tornant més rocosa i més vertical, però sense dificultats. Un cop a la part de dalt de la muntanya el pendent es suavitza i s'arriba al cim amb tranquilitat. Al ser una muntanya molt individualitzada, es pot gaudir d'una panoràmica a 360º realment impressionant, des del Pic Ori fins el Mont Perdut. Aquell dia tant clar em vaig estar una hora i vint minuts dalt del cim!

- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Aragüés
- Accés: Des del Puente de la Reina cal anar en direcció a Hecho per la carretera A-176 fins el trencall de la A-2605 cap a Aragüés del Puerto, i remuntar tota la vall fins l'estació d'esquí de fons de Lizara
- Punt de sortida: Refugi de Lizara, 1510 metres
- Cim: Bisaurín, 2670 metres
- Desnivell: 1160 metres
- Temps: 2h 55min de pujada + 1h 55min de baixada
- Senyalització: Marques de GR fins el coll de Lo Foratón i fites fins el cim
- Plànol: Ansó Echo, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí