Pollegó Superior del Pedraforca (26/07/2009)

L'excursió al Pedraforca és tant famosa i concorreguda que em fa vergonya posar-la al blog. Qui més qui menys ha anat al Pedraforca i aquesta és una muntanya on et pots trobar gent de tot tipus i edats. És la Rambla de l'excursionisme català. Però si hi ha una cosa que m'empeny a explicar aquesta excursió és el fet de sortir-se de la via normal. Normalment, tothom que puja al "Pedra" ho fa des del Mirador del Gresolet, passant pel Refugi Estasen i la Canal del Verdet. Jo he pujat quatre vegades al Pollegó Superior, dues des de Saldes i dues des de Gòsol, i he de dir que la ruta de Gòsol és més dura però gratificant. Es surt des del mateix poble de Gòsol, tenint un desnivell més important, però els camins que es recorren són solitaris i tranquils, al contrari que a l'altra banda de la muntanya. El tram del cim entre el Coll del Verdet i l'Enforcadura és comú per a les dues vessants, zona on toca desconectar de la muntanya i barrejar-se amb la gent. És especialment divertida l'arribada a l'Enforcadura, on gairebé tota la gent trenca a l'esquerra i només som quatre gats els que trenquem a la dreta.
Des de Gòsol seguim el GR-150 fins passada la Font Terrers i fem una pujada progressiva per la Coma dels Caners, seguint el PR-C 123. Des del Coll del Teuler (1964m) girem en direcció sud per pujar a la cresta del Camaril, que són unes escarpadures un xic boscoses que són prou divertides de creuar. Un cop al Coll del Verdet (2244m) ve el camí que tothom es coneix: les grimpades i desgrimpades fins el Pollegó Superior (que no entenc com hi han diumengers que s'hi atreveixen!!!) i la forta baixada cap a l'Enforcadura (2356m). Un cop aquí deixem la desgastada i relliscosa tartera de Saldes a l'est, i girem en direcció oest cap a la tartera de Gòsol, que és molt petita però esta més ben conservada. Arribant al Coll de Cabra (1940m) ens endinsem al bosc, primer carenejant i després fent una baixada trepidant que passa factura a les cames. Sortim del bosc en el torrent de l'Arrubinat i només ens queda travessar els camps que porten a punt de sortida.

- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Beguedà
- Accés: Al sud de Guardiola per la C-16, agafar la carretera B-400 cap a Saldes i Gòsol. Deixem el vehicle al poble.
- Punt de sortida: Plaça Major de Gòsol, 1425 metres
- Cim: Pollegó Superior, 2506 metres
- Desnivell: 1080 metres
- Temps: 4h de pujada + 2h 55min de baixada (comptant aturades i entrebancs, ja que erem un grup de 7 persones)
- Senyalització: Marques del GR-150 al principi, punts grocs entre el Coll del Verdet i l'Enforcadura i marques del PR-C 123 a la resta
- Plànol: Serra del Cadí Pedraforca, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Penyes Altes del Moixeró (13/06/2009)

El Moixeró és una modesta serra que s'alça entre el Cadí i la Tosa d'Alp. Això si, modesta només en alçada, ja que la seva cara sud ofereix un gran desnivell i uns camins salvatges entremig d'un univers rocós de cingleres i agulles. És en aquest indret on trobem la famosa Canal de la Serp, que malgrat no tenir cap dificultat supera tot el desnivell d'una sola tirada.
Per recorrer aquesta feréstega vessant hem de dirigir-nos cap el nucli de Gréixer, sota unes parets que s'alcen fins gairebé 1200 metres més amunt. Sobre les cases s'inicia el camí d'aproximació a la canal, que puja sobtadament a la carena que mena a les Penyes Altes (2059m), on entre boscos i roques s'han de grimpar un parell de passos fàcils abans del cim. En quant a la baixada, vem recorrer la carena fins el Coll de Moixeró (1972m) per seguidament baixar cap el Coll de la Cabrera (1783m). Aquest tram és un xic complicat, amb un corriol desgastat i força aeri que voreja la muntanya a mitja vessant. Més avall d'aquest coll trobem la font de la Cabrera, on podem refrescar-nos, i continuar progressant per dins el bosc fins tornar a Gréixer.

- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Des de la C-16 cal entrar a Bagà i seguir les indicacions per anar a Coll de Pal per la carretera BV-4024. Després de 4 quilòmetres s'arriba al Pont de Sant Nazari, on aparquem el vehicle per continuar a peu fins a Gréixer.
- Punt de sortida: Pont de Sant Nazari, 1010 metres
- Cim: Penyes Altes del Moixeró, 2279 metres
- Desnivell: 1270 metres
- Temps: 3h 25min de pujada + 3h 5min de baixada
- Senyalització: Marques grogues a la pujada i vermelles a la baixada
- Plànol: Moixeró La Tosa, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Serra d'Ensija pel PR-C 79 (07/06/2009)

Aquest itinerari, homologat com a Petit Recorregut de Catalunya número 79, recorre la vessant nord de la Serra d'Ensija fins arribar al seu punt culminant, la Gallina Pelada o Cap del Llitzet, a 2317 metres d'alçada. En quant al sentit del PR, vem triar pujar pel Barranc de les Llobateres, una torrentera estreta (normalment seca) que ens porta a una cruïlla de tres torrents, on podem triar l'opció curta de retallar cap el Pla Gran d'Ensija o agafar el torrent de l'esquerra i que porta al peu del Serrat Voltor, que és el que vem fer. Un cop a dalt, diuen que no paga la pena pujar fins aquest cim pedregós, ja que no s'hi obren gaires vistes. Continuem cap el Refugi d'Ensija o Delgado Úbeda, passant abans per la Creu de Ferro, turó que ens fa augmentar una mica el desnivell acumulat. Des del refugi fem una anada i tornada al cim per gaudir del bell panorama (aquell dia ben núvol...) i baixem pel camí de les Planelles fins la carretera de la Pleta de la Vila.

- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Abans d'arribar a Guardiola de Berguedà per la C-16, agafar la B-400 cap a Saldes i Gòsol. Passat Saldes es puja el Coll de la Trapa, on trenquem a l'esquerra en direcció a la Pleta de la Vila. Hem de seguir la carretera fins a la Font Freda, on hi ha lloc per deixar el cotxe.
- Punt de sortida: Font Freda, 1665 metres
- Cim: Gallina Pelada, 2317 metres
- Desnivell: 650 metres
- Temps: 2h 35min de pujada + 1h 20 min de baixada
- Senyalització: Marques blanques i grogues de PR
- Plànol: Rasos de Peguera Serra d'Ensija, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Sobrepuny (03/05/2009)

El Sobrepuny no és la muntanya més alta del seu massís, el Catllaràs, però la seva silueta individualitzada es mostra altiva i feréstega quan es puja a Berga per la C-16, i el seu cim es veu rodejat per cingleres.
Hi han dues vies principals per assolir aquest cim: des de Vilada i des de la Nou de Berguedà. L'opció de Vilada comporta un desnivell més gran i el fet d'haver de tornar pel mateix camí; en canvi si es puja des de la Nou tenim l'oportunitat de fer una ruta circular que permet coneixer diferents vessants de la muntanya. Vem sortir des del Santuari de Lurda, als afores de la Nou, on hi ha una amplia zona d'aparcament. Vem pujar per la collada de Pasquals, que dóna cap al vessant de Vilada. La vista des del Sobrepuny permet gaudir d'una amplia panoràmica sobre el baix Berguedà i els massissos de la Catalunya central, però la massa boscosa que hi ha a l'obaga del cim impedeix les vistes cap el Pirineu. Per tant, és molt aconsellable seguir el fil de la cinglera (poc aèria) fins el Sobrepuny de baix, on la vista s'aclareix i descobrim les muntanyes de l'alt Berguedà. Per la baixada vem triar el camí que passa pel peu de les Agudes, que són una renglera d'agulles de roca una rere l'altra, però aquest camí té l'inconvenient d'estar força en desús i cal estar alerta. Una altra opció seria baixar fins el coll de la Plana i tornar a la Nou pel GR-241, que fa bastant troç de pista.

- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Pujar per la C-16 en direcció Puigcerdà, i passada la central tèrmica de Cercs hi ha un trencall cap a la Nou. Abans d'arribar al poble, trencar a la dreta seguint les indicacions del Santuari de Lourdes.
- Punt de sortida: Santuari de Lurda, 830 metres
- Cim: Sobrepuny, 1656 metres
- Desnivell: 825 metres
- Temps: 2h 15min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Senyals de PR i GR disperses en punts del camí. És una zona força perdedora, cal estar molt alerta al plànol.
- Plànol: Catllaràs Picancel, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Serra d'Ensija per Peguera (07/06/2008)

Aquesta ha estat la nostra primera excursió de muntanya. És un recorregut circular que recorre el vessant sud de la Serra d'Ensija, primer per la seva falda i després per la seva carena. Aquesta serra està situada al Berguedà, amb els Rasos de Peguera al sud i el massís del Pedraforca al nord, i té en la Gallina Pelada el seu punt més alt, a 2317 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Es passa pel poble abandonat de Peguera, en el qual vem veure una casa habitada, i cal destacar la Roca Gran del Ferrús, una impresionant paret de roca que el camí travessa per sota.

- Accés: A l'alçada de la central tèrmica de Cercs, cal agafar la carretera BV-4025 cap a Fígols i Fumanya
- Punt de sortida i arribada: Pla de la Creu de Fumanya
- Alçada mínima: Font de Cal Coix, 1580 metres
- Alçada màxima: Gallina Pelada, 2317 metres
- Desnivell: 735 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 1h 30 min de baixada
- Senyalització: Marques del GR107 al principi i fites a la resta del camí
- Plànol: Rasos de Peguera Serra d'Ensija, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí