Pic de la Costa Cabirolera (16/08/2010)

La cara nord de la Serra del Cadí és tant escarpada que només es pot franquejar per unes poques canals. Una d'aquestes és la rellicosa Canal del Cristall, accessible des del poble d'Estana, que dóna accés a la carena de la serra entre el Puig de Canal Baridana i el Pic de la Costa Cabirolera. Al peu de la canal, davant de la gran muralla, s'estén l'idílic Prat de Cadí. Aquest esplèndid paratge, que potser és el més bell de la Cerdanya, aporta una pau i tranquilitat que contrasta amb l'adrenalina i duresa de la canal que ens espera allà dalt. En temporada alta el prat és visitat per diumengers que fan els seus picnics en familia o en colla, però és un indret de visita obligada. Aquell dia d'agost va començar prou bé, però a dalt de la serra em va venir un xungo a la panxa que em torturava els budells. Per aquest fet agraeixo enormement la companyia i paciència de la meva amiga, ja que sense ella m'hagués tornat boig.
Des del poble d'Estana, es pot avançar en cotxe per un camí de terra fins el Coll de Pallers, però per no liar-nos vem començar des del mateix poble, punt d'inici del PR-C 121. Aquest sender homologat de Petit Recorregut no el deixarem fins el coll de la carena. Jo acostumo a realitzar molts PRs, i sens dubte aquest és el més difícil que he fet. Les pedres de la tartena de l'interior de la canal són molt inestables i cal estar molt alerta, tant de les pedres que puguin caure de dalt com les que puguem fer caure nosaltres. Si no es vol correr tant de risc, més a l'oest es troben les Canals del Ticó, accessibles des del Prat de Cadí, que potser no són tant difícils (no ho sé del cert). Una vegada al Coll de la Canal del Cristall enllacem amb el GR 150.1, que travessa tota la serra carenjant i que ens durà fins el cim de la Costa Cabirolera. Si tornem a baixar per la Canal del Cristall, haurem d'anar en compte de no fer caure pedres avall, ja que poden fer molt de mal a altres excursionistes, i en tot cas fer un crit d'avís.


- Situació: Catalunya, província de Lleida, comarca de la Cerdanya
- Accés: Per la N-260 entre Puigcerdà i La Seu d'Urgell, a l'oest de Martinet hi ha el trencall de la carretera LV-4055 cap a Montellà. Poc després cal trencar a la dreta per una carretera llarga estreta fins a Estana, on deixarem el vehicle a l'interior de la població.
- Punt de sortida: Estana, 1510 metres
- Cim: Pic de la Costa Cabirolera, 2605 metres
- Desnivell: 1100 metres
- Temps: 3h 35min de pujada + 3h 40min de baixada (transtorns digestius inclosos)
- Senyalització: Marques de PR fins el coll i de GR fins el cim
- Plànol: Serra del Cadí Pedraforca, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Flüela Schwarzhorn (06/08/2009)

Per les vacances d'agost vaig anar al cantó suís dels Grisons (Graubünden) amb uns companys de feina. Com que volíem compaginar passejades i turisme vaig fer una inspecció de la zona amb el plànol, i vaig trobar una muntanya de 3000 metres que semblava realment accessible per fer-la com a matinal. Es tracta del Schwarzhorn (pic negre), que s'alça a 3147 metres dominant les valls de Davos. La seva facilitat radica en l'existència del Flüelapass, un port de muntanya que comunica Davos amb Susch arribant als 2383 metres d'alçada. Això fa que aquest 3000 comporti un desnivell força reduit.
Quan vem arribar allà el 6 d'agost, ens va sorprendre el fet que en el punt on arrenca el camí cap el pic hi trobem una parada del famós autobus postal suís (per suposat aquesta parada de bus rep el nom del cim). El camí és molt senzill i excessivament senyalitzat, l'únic punt conflictiu és al principi de la carena, un ressalt rocós que trobem passat el coll, on el camí ha de fer unes ziga-zagues bastant estretes. Però la quantitat i diversitat de gent que puja a aquesta muntanya mata l'aventura de fer un cim alpí, tot i que les vistes són realment espectaculars en els seus 360º, donat l'aïllament d'aquest pic. Sobretot sobta la impactant imatge del massís del Piz Bernina, punt culminant dels grisons amb els seus 4049 metres, que atreu fixament la mirada i aclapara l'atenció. L'escarpament dels vessants de la muntanya fa que haguem de tornar a baixar pel mateix camí.

- Situació: Suïssa, cantó del Graubünden
- Accés: Des de Davos o Susch agafar la carretera nº28 cap el Flüelapass. El camí comença un parell de quilòmetre més avall del vessant oriental del coll.
- Punt de sortida: Flüelapass, 2350 metres
- Cim: Flüela Schwarzhorn, 3147 metres
- Desnivell: 800 metres
- Temps: 1h 50min de pujada + 1h 25min de baixada
- Senyalització: Insistents marques blanc-vermell-blanc, pròpies dels senders de muntanya homologats
- Plànol: Wanderkarte nº113 Davos-Arosa, 1:50.000, Kompass
- Fotos: Clica aquí

Pollegó Superior del Pedraforca (26/07/2009)

L'excursió al Pedraforca és tant famosa i concorreguda que em fa vergonya posar-la al blog. Qui més qui menys ha anat al Pedraforca i aquesta és una muntanya on et pots trobar gent de tot tipus i edats. És la Rambla de l'excursionisme català. Però si hi ha una cosa que m'empeny a explicar aquesta excursió és el fet de sortir-se de la via normal. Normalment, tothom que puja al "Pedra" ho fa des del Mirador del Gresolet, passant pel Refugi Estasen i la Canal del Verdet. Jo he pujat quatre vegades al Pollegó Superior, dues des de Saldes i dues des de Gòsol, i he de dir que la ruta de Gòsol és més dura però gratificant. Es surt des del mateix poble de Gòsol, tenint un desnivell més important, però els camins que es recorren són solitaris i tranquils, al contrari que a l'altra banda de la muntanya. El tram del cim entre el Coll del Verdet i l'Enforcadura és comú per a les dues vessants, zona on toca desconectar de la muntanya i barrejar-se amb la gent. És especialment divertida l'arribada a l'Enforcadura, on gairebé tota la gent trenca a l'esquerra i només som quatre gats els que trenquem a la dreta.
Des de Gòsol seguim el GR-150 fins passada la Font Terrers i fem una pujada progressiva per la Coma dels Caners, seguint el PR-C 123. Des del Coll del Teuler (1964m) girem en direcció sud per pujar a la cresta del Camaril, que són unes escarpadures un xic boscoses que són prou divertides de creuar. Un cop al Coll del Verdet (2244m) ve el camí que tothom es coneix: les grimpades i desgrimpades fins el Pollegó Superior (que no entenc com hi han diumengers que s'hi atreveixen!!!) i la forta baixada cap a l'Enforcadura (2356m). Un cop aquí deixem la desgastada i relliscosa tartera de Saldes a l'est, i girem en direcció oest cap a la tartera de Gòsol, que és molt petita però esta més ben conservada. Arribant al Coll de Cabra (1940m) ens endinsem al bosc, primer carenejant i després fent una baixada trepidant que passa factura a les cames. Sortim del bosc en el torrent de l'Arrubinat i només ens queda travessar els camps que porten a punt de sortida.

- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Beguedà
- Accés: Al sud de Guardiola per la C-16, agafar la carretera B-400 cap a Saldes i Gòsol. Deixem el vehicle al poble.
- Punt de sortida: Plaça Major de Gòsol, 1425 metres
- Cim: Pollegó Superior, 2506 metres
- Desnivell: 1080 metres
- Temps: 4h de pujada + 2h 55min de baixada (comptant aturades i entrebancs, ja que erem un grup de 7 persones)
- Senyalització: Marques del GR-150 al principi, punts grocs entre el Coll del Verdet i l'Enforcadura i marques del PR-C 123 a la resta
- Plànol: Serra del Cadí Pedraforca, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Volta al Circ de Pessons (13/07/2009)

Els llacs i circ de Pessons, sobre l'estació d'esquí de Grau Roig, és una de les zones més famoses de l'excursionisme andorrà. Està formada per un altiplà esquitxat per una vintena d'estanys i basses, encerclat per una muralla fortament retallada. El que potser li dóna tant renom és la quantitat d'activitats muntanyenques que s'hi poden realitzar. Els diumengers (en castellà domingueros) poden fer passejades fàcils amb la canalla per la zona dels estanys; els excursionistes poden gaudir de l'ascensió al Pic dels Pessons sense dificultats; els muntanyencs més experimentats es poden trobar amb crestes força difícils; els escaladors tenen unes quantes parets on enfilar-se; i els menys fredolics poden gaudir d'una bona hivernal.
Aquest dia vem optar pel recorregut més complert del Circ de Pessons sense haver d'afrontar dificultats excessives: la volta al circ entre les collades de Montmalús i de Pessons. L'aproximació es fa per les pistes d'esquí de Grau Roig, en direcció sud, per assolir la Collada de Montmalús, punt de separació entre els circs de Pessons i dels Colells, i on comencem la carena que haurem de seguir tota l'estona. El Pic de Montmalús (2782m) és molt aplanat i no ens dóna les millors vistes sobre el circ. La carena és ampla i fàcil, però a mesura que ens acostem al Pic de Ríbuls (2827m) la cosa es complica. Aquest cim no el podem pujar, ja que ofereix bastanta dificultat, i s'ha de vorejar tot seguint unes poques fites que ens encaren cap a una canal herbosa molt empinada. Aquest és el tram més complicat de l'excursió, ja que no hi ha cap camí marcat, s'avança per fortes pendents i cal estar molt alerta de la posició de les fites. Finalment arribem altre cop a la carena trobant-nos de cara el proper i últim cim: el Pic dels Pessons (2864m). Aquest cim es desploma cap a la banda del circ i és un balcó inmillorable sobre tots els estanys de la zona. Sens dubte un dels millors cims andorrans! D'aquí es baixa a la Collada de Pessons on, si tenim temps, podem continuar la cresta fins el Pic d'Ensangents (2857m). El camí baixa la collada molt ràpidament fent molts ziga-zagues fins el primer llac, anomenat Estany del Cap de Pessons. A partir d'aquí creuarem 6 estanys més fins arribar a les instal·lacions de l'estació d'esquí. Voleu un consell? No us deixeu endur per les presses i aneu-vos aturant als estanys, gaudiu d'aquesta joia andorrana!

- Situació: Principat d'Andorra, parròquia d'Encamp
- Accés: Per la carretera CG-2 entre Soldeu i el Port d'Envalira, agafar el trencall cap a l'estació d'esquí de Grau Roig, on a l'estiu trobareu grans i desèrtiques explanades d'asfalt
- Punt de sortida: Aparcament de Grau Roig, 2100 metres
- Cim: Pic dels Pessons, 2864 metres
- Desnivell: 765 metres (sense comptar el desnivell acumulat)
- Temps: 2h 45min de pujada + 2h 25min de baixada
- Senyalització: Marques del GR i fites
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Tossa Plana de Lles (12/07/2009)

La Tossa Plana, amb 2916 metres d'alçada, és el sostre comarcal de la Cerdanya. Està situada a la vall de Lles i Arànser, a sobre de Martinet, coronada per un cordal muntanyós que va del Monturull i els Estanys de la Pera fins el Port de Vallcivera, a la Vall de la Llosa. Aquesta renglera de cims estan resseguits per la frontera amb Andorra i, per aquest fet, molts dels cims tenen dos noms diferents a cada vessant de la muntanya. Així, la Tossa Plana de Lles rep el nom de Pic de la Portelleta a Andorra. I no és d'extranyar que tingui l'adjectiu de plana, ja que si bé en el vessant nord es mostra força escarpada per sobre la vall andorrana del Madriu, pel vessant sud té un pla inclinat molt gran a la seva part superior. Això fa que aquesta ascensió pugui ser força monòtona i la fa ideal per iniciar-se al muntanyisme hivernal.
Hi ha una pista de terra que recorre tot el vessant sud d'aquestes muntanyes, des del Refugi del Cap del Rec fins l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, i que permet una ràpida aproximació al peu de la Tossa. Però aquell dia vem trobar el principi de la pista en mal estat, i vem decidir girar cua i deixar el vehicle al Cap del Rec, renunciant als 175 metres de desnivell que es guanyen per la pista. Per tant, vem començar a caminar recorrent les pistes de l'estació d'esquí nòrdic de Lles fins el Refugi del Pradell (2115m), punt d'inici normal de l'ascensió.

- Situació: Catalunya, província de Lleida, comarca de la Cerdanya
- Accés: Passat el poble de Martinet en direcció a la Seu d'Urgell hi ha un trencall a la dreta que porta a Lles per la carretera LV-4036. Cal travessar el poble seguint les indicacions del Cap del Rec, on hi han les instal·lacions de l'estació d'esquí i el refugi
- Punt de sortida: Refugi Cap del Rec, 1960 metres
- Cim: Tossa Plana de Lles, 2916 metres
- Desnivell: 955 metres
- Temps: 2h 30min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Quadrats grocs fins el peu de la Tossa i fites fins a dalt
- Plànol: Cerdanya, 1:50.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Pic de Font Blanca (10/07/2009)

El dia 10 de juliol del 2009 es va celebrar la segona etapa catalana del Tour de França, que va anar des de Barcelona fins a Ordino-Arcalís, passant per la meva terra: el Bages. Però vaig pensar que valia la pena aprofitar l'avinentesa per anar a fer muntanya. Per tant vaig desplaçar-me fins el Serrat, abans de la última pujada dels ciclistes cap el final d'etapa a l'estació d'esquí d'Arcalís. L'objectiu del dia va ser pujar al Pic de Font Blanca pel matí, per poder ser a baix per la tarda i veure passar el Tour. El pic de Font Blanca forma part dels pocs cims andorrans que superen els 2900 metres d'alçada. Però la seva característica més important, és que està perfectament individualitzat, és a dir, que no té cap cim d'alçada similar al seu voltant, fet que li dóna unes vistes molt panoràmiques. Aquesta muntanya potser es veu una mica eclipsada per la fama del veí pic de Tristaina, que segurament atreu més visitants.
El punt de sortida es troba al final de la carretera asfaltada que porta cap el refugi de Sorteny, on hi ha un gran aparcament i un punt d'informació. Vaig plantejar-me una ruta circular que em permetés tornar al cotxe per la carretera d'Arcalís tot esperant els ciclistes. Vaig pujar per la vall de Rialb, on trobem un refugi lliure en unes condicions mínimes per pernoctar, fins a la Portella de Rialb. Des de la Portella hi ha l'únic tram complicat de l'excursió, que comença per un corriol en cresta seguit d'un flanqueig a nivell cap a la vessant oest de la muntanya, que passa per trams inclinats i camí poc definit. Després cal estar alerta a les fites, però l'itinerari és força evident. Un cop al cim, les vistes es despleguen àmpliament cap a tots costats, destacant l'amuntegament de pics i crestes de la zona del Medacorba i Comapedrosa. Tornant a la Portella de Rialb, enlloc de tornar per la vessant est d'on havia vingut, vaig baixar per la banda oest del coll, seguint un corriol senyalitzat que va resseguint la vall del Comís Vell, excepte en algun tall que el camí va a buscar la carena del pic de Besalí. Finalment, després d'una remullada de peus en un rierol, vaig arribar a la carretera quan ja havia passat la caravana publicitària del Tour. Només em va restar veure com passaven a un pam de mi uns corredors desgastats, que encara tenien una bona pujada davant seu.

- Situació: Principat d'Andorra, parròquia d'Ordino
- Accés: Des d'Ordino cal seguir la carretera CG-3 fins més amunt del Serrat, on hi ha un trencall a la dreta en direcció Sorteny. Al cap d'uns 2 quilòmetres s'acaba la carretera en una zona d'aparcament
- Punt de sortida: Aparcament de Sorteny, 1760 metres
- Cim: Pic de Font Blanca, 2904 metres
- Desnivell: 1145 metres
- Temps: 2h 50min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Punts grocs fins el coll i fites fins el cim
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Bisaurín (24/06/2009)

Aquest cim, de 2670 metres d'alçada, pel nord s'ens presenta enmurallat per la pintoresca serra de Secús i pel sud es veu imponent però accessible, malgrat que per tot arreu cal superar pendents molt inclinats. De fet, les vies que arriben al Bisaurín des del nord són sinuoses però magnífiques, sobretot les valls d'Aguas Tuertas i dels Sarrios. Però el juny d'aquest any la neu es negava a desapareixer dels vessants nord de les muntanyes, i com a muntanyenc solitari i precabut que soc, vaig preferir no arriscar-me i optar pel vessant sud. Aquesta ruta és la més fàcil, directe i freqüentada per pujar al cim. El punt de sortida és el refugi de Lizara, perfectament renovat i comfortable, accessible en vehicle remuntant tota la vall d'Aragüés del Puerto. En la meva estada vaig fer coneixença dels guardes valencians que porten el refugi amb molta simpatia, tenint en compte que l'accés amb cotxe porta molts "domingueros" a aquest indret. Si el dia es preveu calurós, cal matinar i posar-se en marxa com abans millor, ja que la carena que puja fins el cim està encarada totalment al sud i el sol dóna tota l'estona al clatell. Aquesta carena comença herbosa des del coll, però a mida que ens enfilem es va tornant més rocosa i més vertical, però sense dificultats. Un cop a la part de dalt de la muntanya el pendent es suavitza i s'arriba al cim amb tranquilitat. Al ser una muntanya molt individualitzada, es pot gaudir d'una panoràmica a 360º realment impressionant, des del Pic Ori fins el Mont Perdut. Aquell dia tant clar em vaig estar una hora i vint minuts dalt del cim!

- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Aragüés
- Accés: Des del Puente de la Reina cal anar en direcció a Hecho per la carretera A-176 fins el trencall de la A-2605 cap a Aragüés del Puerto, i remuntar tota la vall fins l'estació d'esquí de fons de Lizara
- Punt de sortida: Refugi de Lizara, 1510 metres
- Cim: Bisaurín, 2670 metres
- Desnivell: 1160 metres
- Temps: 2h 55min de pujada + 1h 55min de baixada
- Senyalització: Marques de GR fins el coll de Lo Foratón i fites fins el cim
- Plànol: Ansó Echo, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Ibón d'Acherito i Mallo de las Foyas (23/06/2009)

El Ibón d'Acherito (1875m) és l'estany de muntanya més occidental dels Pirineus, i potser un dels més bonics. Això fa que l'itinerari fins aquest llac sigui força concorregut. Fins a l'estany el camí no suposa cap mena de problema, però a partir d'aquí val la pena aprofitar per fer el cim que corona el circ on es situa l'ibón, i que permet fer una ruta circular baixant cap a les Foyas de Santa Maria. Però més amunt de l'estany no hi ha cap camí i les fites són força perdedores al principi, per tant cal posar atenció. Després de remuntar una tartera força dreta s'arriba a un coll que ens planteja dues opcions: el Pico de la Ralla (2146m) al nord i el Mallo de las Foyas (2126m) al sud. La pujada al Pico de la Ralla per la cresta em va semblar massa arriscada pel fet que anava sol, i vaig preferir conformar-me en fer el cim del Mallo de las Foyas, que complementa les vistes cap el sud que no disposa el cim al que vaig renunciar (digueu-me gallina o precabut...). La baixada per la vessant est és força laboriosa per haver de controlar bé la ubicació de les fites, a més de no haver-hi camí traçat en bona part d'aquest tram.

- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, Val d'Echo
- Accés: Des del poble d'Echo cal prendre la carretera HUV-2132 fins a la Selva d'Oza i seguir-la fins que es torna de terra, punt on prenem una pista a l'esquerra indicant Acherito que va al Refugi de la Mina. Gairebé un quilòmetre més tard creuem un pont per sobre el barranc d'Acherito i aparquem el vehicle al costat d'uns panells informatius.
- Punt de sortida: Guarrinza, 1225 metres
- Cim: Mallo de las Foyas, 2126 metres
- Desnivell: 900 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 2h 10min de baixada
- Senyalització: Marques del GR 65 al principi, marques gastades d'un antic GR fins l'estany i fites per la resta
- Plànol: Ansó Echo, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Punta del Rincón d'Alano (22/06/2009)

La serra d'Alano es podria anomenar com la "mini-serra del Cadí" del Pirineu occidental, ja que la seva cara nord està formada per un seguit de parets, puntes i canals que li donen certa semblança. Però a diferència de la serra del Cadí, quan es travessa aquesta imponent paret, enlloc de trobar-nos una llarga carena ens trobem una vall elevada, formada per prats a l'oest i pedregars a l'est, que desemboca en una canal a la vessant sud.
L'únic pas senyalitzat per travessar la serra d'Alano es troba en el seu punt més dèbil: l'Achar d'Alano o Paso de Taxeras, que voreja l'espectacular Punta del Achar (2075m). Es pot pujar a aquesta punta en poca estona pel sud, havent de superar una grimpada de nivell II poc difícil.
Al final de la vall d'Alano trobem els dos cims principals: el Peñaforca (2391m) a la dreta i la Punta del Rincón d'Alano (2357m) a l'esquerra. Però, per arribar al coll que els separa, abans hem de creuar tot un laberint de pedregars, blocs de pedra i congestes de neu senyalitzat amb fites disperses i sense camí marcat, un recorregut molt laboriós que alenteix força la marxa.
Un cop al Collado del Rincón tenia intenció de pujar al Peñaforca, punt més elevat de la serra, però com que anava sol com un mussol vaig preferir no aventurar-m'hi, ja que havia de creuar una placa de neu força exposada i una cresta un xic complicada. Per tant, vaig dirigir-me cap el nord, a la Punta del Rincón d'Alano, però tampoc les vaig tenir totes perquè abans d'arribar al replà del cim s'ha de superar una grimpada fàcil però força aèria.
A la tornada em feia molta mandra haver de tornar a creuar tot el caos de pedres del fons de la vall, i vaig decidir improvitzar el camí vorejant les primeres puntes de la serra, però més endavant el tema es tornava massa escarpat, i vaig haver de baixar en diagonal per la vessant per anar a buscar el camí de l'anada. Va ser realment molt distret i recomanable!

- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza. Davant del camping trobem a la dreta una pista de terra en bon estat que ens porta fins el Llano de Taxeras, on hem de deixar el vehicle
- Punt de sortida: Llano de Taxeras, 1285 metres
- Cim: Punta del Rincón d'Alano, 2357 metres
- Desnivell: 1070 metres
- Temps: 4h 10min de pujada + 2h 45min de baixada
- Senyalització: Punts blaus entre Taxeras i l'Achar d'Alano, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Petrechema (21/06/2009)

A la zona de confluència entre Navarra, Aragó i el Bearn es troba una serralada rocallosa formada per cims tant coneguts com l'Anie (Auñamendi) i la Taula dels Tres Reis (Hiru Erregeen Mahaia). Són aquestes crestes i agulles les que posen fi a la suavitat herbosa dels Pirineus atlàntics per donar pas als cims escarpats del Pirineu central.
El mes de setembre passat vaig fer la primera visita a la zona de Linza, però el mal temps em va fer abandonar l'objectiu inicial per anar a pujar la modesta Lapakiza Linzola. Tot i que inicialment tenia previst pujar a la Taula dels Tres Reis, la nuvolositat creixent em va fer replantejar l'excursió per dirigir-me al Petrechema, un cim molt sorprenent. Des de la vall bearnesa d'Aspe, tots els cims d'aquesta zona representen un repte important pel seu gran desnivell i les seves vessants escarpades, com el Petrechema esta custodiat per les impressionants agulles d'Ansabere. Des del Refugi de Linza, aquest cim es puja progressivament i amb una bonica cresta final, deixant fins a l'últim moment la sorpresa dels abismes que es desplomen a l'altra banda. De fet, no es pot assolir el punt més alt d'aquesta muntanya si no és escalant, ja que ens trobem davant dels morros l'Agulla Nord d'Ansabere, un xic més alta que el cim.
Al Petrechema vaig coneixer un parell de viscains que després volien pujar al Lapakiza Linzola amb l'objectiu de realitzar un cim més de la llista dels "100 Cims". Com que anava sol, vaig decidir unir-me a ells tot i haver pujar la mateixa muntanya 9 mesos abans. Però aquesta gent no hi entèn de camins i vem fer la pujada i la baixada camp a través, fet que va afegir més emoció a la jornada, tal com podreu observar a les fotografies.

- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza i seguir per pista de terra en bon estat fins el Refugi de Linza
- Punt de sortida: Refugi de Linza, 1340 metres
- Cim: Petrechema, 2371 metres
- Desnivell: 1030 metres
- Temps: 2h 50min de Linza al Petrechema + 1h 30min del Petrechema al Lapakiza + 1h 5min del Lapakiza a Linza
- Senyalització: Corriols molt fressats, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí