El Ibón d'Acherito (1875m) és l'estany de muntanya més occidental dels Pirineus, i potser un dels més bonics. Això fa que l'itinerari fins aquest llac sigui força concorregut. Fins a l'estany el camí no suposa cap mena de problema, però a partir d'aquí val la pena aprofitar per fer el cim que corona el circ on es situa l'ibón, i que permet fer una ruta circular baixant cap a les Foyas de Santa Maria. Però més amunt de l'estany no hi ha cap camí i les fites són força perdedores al principi, per tant cal posar atenció. Després de remuntar una tartera força dreta s'arriba a un coll que ens planteja dues opcions: el Pico de la Ralla (2146m) al nord i el Mallo de las Foyas (2126m) al sud. La pujada al Pico de la Ralla per la cresta em va semblar massa arriscada pel fet que anava sol, i vaig preferir conformar-me en fer el cim del Mallo de las Foyas, que complementa les vistes cap el sud que no disposa el cim al que vaig renunciar (digueu-me gallina o precabut...). La baixada per la vessant est és força laboriosa per haver de controlar bé la ubicació de les fites, a més de no haver-hi camí traçat en bona part d'aquest tram.
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, Val d'Echo
- Accés: Des del poble d'Echo cal prendre la carretera HUV-2132 fins a la Selva d'Oza i seguir-la fins que es torna de terra, punt on prenem una pista a l'esquerra indicant Acherito que va al Refugi de la Mina. Gairebé un quilòmetre més tard creuem un pont per sobre el barranc d'Acherito i aparquem el vehicle al costat d'uns panells informatius.
- Punt de sortida: Guarrinza, 1225 metres
- Cim: Mallo de las Foyas, 2126 metres
- Desnivell: 900 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 2h 10min de baixada
- Senyalització: Marques del GR 65 al principi, marques gastades d'un antic GR fins l'estany i fites per la resta
- Plànol: Ansó Echo, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
29 de jul. 2009
20 de jul. 2009
Punta del Rincón d'Alano (22/06/2009)
La serra d'Alano es podria anomenar com la "mini-serra del Cadí" del Pirineu occidental, ja que la seva cara nord està formada per un seguit de parets, puntes i canals que li donen certa semblança. Però a diferència de la serra del Cadí, quan es travessa aquesta imponent paret, enlloc de trobar-nos una llarga carena ens trobem una vall elevada, formada per prats a l'oest i pedregars a l'est, que desemboca en una canal a la vessant sud.
L'únic pas senyalitzat per travessar la serra d'Alano es troba en el seu punt més dèbil: l'Achar d'Alano o Paso de Taxeras, que voreja l'espectacular Punta del Achar (2075m). Es pot pujar a aquesta punta en poca estona pel sud, havent de superar una grimpada de nivell II poc difícil.
Al final de la vall d'Alano trobem els dos cims principals: el Peñaforca (2391m) a la dreta i la Punta del Rincón d'Alano (2357m) a l'esquerra. Però, per arribar al coll que els separa, abans hem de creuar tot un laberint de pedregars, blocs de pedra i congestes de neu senyalitzat amb fites disperses i sense camí marcat, un recorregut molt laboriós que alenteix força la marxa.
Un cop al Collado del Rincón tenia intenció de pujar al Peñaforca, punt més elevat de la serra, però com que anava sol com un mussol vaig preferir no aventurar-m'hi, ja que havia de creuar una placa de neu força exposada i una cresta un xic complicada. Per tant, vaig dirigir-me cap el nord, a la Punta del Rincón d'Alano, però tampoc les vaig tenir totes perquè abans d'arribar al replà del cim s'ha de superar una grimpada fàcil però força aèria.
A la tornada em feia molta mandra haver de tornar a creuar tot el caos de pedres del fons de la vall, i vaig decidir improvitzar el camí vorejant les primeres puntes de la serra, però més endavant el tema es tornava massa escarpat, i vaig haver de baixar en diagonal per la vessant per anar a buscar el camí de l'anada. Va ser realment molt distret i recomanable!
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza. Davant del camping trobem a la dreta una pista de terra en bon estat que ens porta fins el Llano de Taxeras, on hem de deixar el vehicle
- Punt de sortida: Llano de Taxeras, 1285 metres
- Cim: Punta del Rincón d'Alano, 2357 metres
- Desnivell: 1070 metres
- Temps: 4h 10min de pujada + 2h 45min de baixada
- Senyalització: Punts blaus entre Taxeras i l'Achar d'Alano, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
L'únic pas senyalitzat per travessar la serra d'Alano es troba en el seu punt més dèbil: l'Achar d'Alano o Paso de Taxeras, que voreja l'espectacular Punta del Achar (2075m). Es pot pujar a aquesta punta en poca estona pel sud, havent de superar una grimpada de nivell II poc difícil.
Al final de la vall d'Alano trobem els dos cims principals: el Peñaforca (2391m) a la dreta i la Punta del Rincón d'Alano (2357m) a l'esquerra. Però, per arribar al coll que els separa, abans hem de creuar tot un laberint de pedregars, blocs de pedra i congestes de neu senyalitzat amb fites disperses i sense camí marcat, un recorregut molt laboriós que alenteix força la marxa.
Un cop al Collado del Rincón tenia intenció de pujar al Peñaforca, punt més elevat de la serra, però com que anava sol com un mussol vaig preferir no aventurar-m'hi, ja que havia de creuar una placa de neu força exposada i una cresta un xic complicada. Per tant, vaig dirigir-me cap el nord, a la Punta del Rincón d'Alano, però tampoc les vaig tenir totes perquè abans d'arribar al replà del cim s'ha de superar una grimpada fàcil però força aèria.
A la tornada em feia molta mandra haver de tornar a creuar tot el caos de pedres del fons de la vall, i vaig decidir improvitzar el camí vorejant les primeres puntes de la serra, però més endavant el tema es tornava massa escarpat, i vaig haver de baixar en diagonal per la vessant per anar a buscar el camí de l'anada. Va ser realment molt distret i recomanable!
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza. Davant del camping trobem a la dreta una pista de terra en bon estat que ens porta fins el Llano de Taxeras, on hem de deixar el vehicle
- Punt de sortida: Llano de Taxeras, 1285 metres
- Cim: Punta del Rincón d'Alano, 2357 metres
- Desnivell: 1070 metres
- Temps: 4h 10min de pujada + 2h 45min de baixada
- Senyalització: Punts blaus entre Taxeras i l'Achar d'Alano, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
15 de jul. 2009
Petrechema (21/06/2009)
A la zona de confluència entre Navarra, Aragó i el Bearn es troba una serralada rocallosa formada per cims tant coneguts com l'Anie (Auñamendi) i la Taula dels Tres Reis (Hiru Erregeen Mahaia). Són aquestes crestes i agulles les que posen fi a la suavitat herbosa dels Pirineus atlàntics per donar pas als cims escarpats del Pirineu central.
El mes de setembre passat vaig fer la primera visita a la zona de Linza, però el mal temps em va fer abandonar l'objectiu inicial per anar a pujar la modesta Lapakiza Linzola. Tot i que inicialment tenia previst pujar a la Taula dels Tres Reis, la nuvolositat creixent em va fer replantejar l'excursió per dirigir-me al Petrechema, un cim molt sorprenent. Des de la vall bearnesa d'Aspe, tots els cims d'aquesta zona representen un repte important pel seu gran desnivell i les seves vessants escarpades, com el Petrechema esta custodiat per les impressionants agulles d'Ansabere. Des del Refugi de Linza, aquest cim es puja progressivament i amb una bonica cresta final, deixant fins a l'últim moment la sorpresa dels abismes que es desplomen a l'altra banda. De fet, no es pot assolir el punt més alt d'aquesta muntanya si no és escalant, ja que ens trobem davant dels morros l'Agulla Nord d'Ansabere, un xic més alta que el cim.
Al Petrechema vaig coneixer un parell de viscains que després volien pujar al Lapakiza Linzola amb l'objectiu de realitzar un cim més de la llista dels "100 Cims". Com que anava sol, vaig decidir unir-me a ells tot i haver pujar la mateixa muntanya 9 mesos abans. Però aquesta gent no hi entèn de camins i vem fer la pujada i la baixada camp a través, fet que va afegir més emoció a la jornada, tal com podreu observar a les fotografies.
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza i seguir per pista de terra en bon estat fins el Refugi de Linza
- Punt de sortida: Refugi de Linza, 1340 metres
- Cim: Petrechema, 2371 metres
- Desnivell: 1030 metres
- Temps: 2h 50min de Linza al Petrechema + 1h 30min del Petrechema al Lapakiza + 1h 5min del Lapakiza a Linza
- Senyalització: Corriols molt fressats, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
El mes de setembre passat vaig fer la primera visita a la zona de Linza, però el mal temps em va fer abandonar l'objectiu inicial per anar a pujar la modesta Lapakiza Linzola. Tot i que inicialment tenia previst pujar a la Taula dels Tres Reis, la nuvolositat creixent em va fer replantejar l'excursió per dirigir-me al Petrechema, un cim molt sorprenent. Des de la vall bearnesa d'Aspe, tots els cims d'aquesta zona representen un repte important pel seu gran desnivell i les seves vessants escarpades, com el Petrechema esta custodiat per les impressionants agulles d'Ansabere. Des del Refugi de Linza, aquest cim es puja progressivament i amb una bonica cresta final, deixant fins a l'últim moment la sorpresa dels abismes que es desplomen a l'altra banda. De fet, no es pot assolir el punt més alt d'aquesta muntanya si no és escalant, ja que ens trobem davant dels morros l'Agulla Nord d'Ansabere, un xic més alta que el cim.
Al Petrechema vaig coneixer un parell de viscains que després volien pujar al Lapakiza Linzola amb l'objectiu de realitzar un cim més de la llista dels "100 Cims". Com que anava sol, vaig decidir unir-me a ells tot i haver pujar la mateixa muntanya 9 mesos abans. Però aquesta gent no hi entèn de camins i vem fer la pujada i la baixada camp a través, fet que va afegir més emoció a la jornada, tal com podreu observar a les fotografies.
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza i seguir per pista de terra en bon estat fins el Refugi de Linza
- Punt de sortida: Refugi de Linza, 1340 metres
- Cim: Petrechema, 2371 metres
- Desnivell: 1030 metres
- Temps: 2h 50min de Linza al Petrechema + 1h 30min del Petrechema al Lapakiza + 1h 5min del Lapakiza a Linza
- Senyalització: Corriols molt fressats, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
14 de jul. 2009
Penyes Altes del Moixeró (13/06/2009)
El Moixeró és una modesta serra que s'alça entre el Cadí i la Tosa d'Alp. Això si, modesta només en alçada, ja que la seva cara sud ofereix un gran desnivell i uns camins salvatges entremig d'un univers rocós de cingleres i agulles. És en aquest indret on trobem la famosa Canal de la Serp, que malgrat no tenir cap dificultat supera tot el desnivell d'una sola tirada.
Per recorrer aquesta feréstega vessant hem de dirigir-nos cap el nucli de Gréixer, sota unes parets que s'alcen fins gairebé 1200 metres més amunt. Sobre les cases s'inicia el camí d'aproximació a la canal, que puja sobtadament a la carena que mena a les Penyes Altes (2059m), on entre boscos i roques s'han de grimpar un parell de passos fàcils abans del cim. En quant a la baixada, vem recorrer la carena fins el Coll de Moixeró (1972m) per seguidament baixar cap el Coll de la Cabrera (1783m). Aquest tram és un xic complicat, amb un corriol desgastat i força aeri que voreja la muntanya a mitja vessant. Més avall d'aquest coll trobem la font de la Cabrera, on podem refrescar-nos, i continuar progressant per dins el bosc fins tornar a Gréixer.
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Des de la C-16 cal entrar a Bagà i seguir les indicacions per anar a Coll de Pal per la carretera BV-4024. Després de 4 quilòmetres s'arriba al Pont de Sant Nazari, on aparquem el vehicle per continuar a peu fins a Gréixer.
- Punt de sortida: Pont de Sant Nazari, 1010 metres
- Cim: Penyes Altes del Moixeró, 2279 metres
- Desnivell: 1270 metres
- Temps: 3h 25min de pujada + 3h 5min de baixada
- Senyalització: Marques grogues a la pujada i vermelles a la baixada
- Plànol: Moixeró La Tosa, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Per recorrer aquesta feréstega vessant hem de dirigir-nos cap el nucli de Gréixer, sota unes parets que s'alcen fins gairebé 1200 metres més amunt. Sobre les cases s'inicia el camí d'aproximació a la canal, que puja sobtadament a la carena que mena a les Penyes Altes (2059m), on entre boscos i roques s'han de grimpar un parell de passos fàcils abans del cim. En quant a la baixada, vem recorrer la carena fins el Coll de Moixeró (1972m) per seguidament baixar cap el Coll de la Cabrera (1783m). Aquest tram és un xic complicat, amb un corriol desgastat i força aeri que voreja la muntanya a mitja vessant. Més avall d'aquest coll trobem la font de la Cabrera, on podem refrescar-nos, i continuar progressant per dins el bosc fins tornar a Gréixer.
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Des de la C-16 cal entrar a Bagà i seguir les indicacions per anar a Coll de Pal per la carretera BV-4024. Després de 4 quilòmetres s'arriba al Pont de Sant Nazari, on aparquem el vehicle per continuar a peu fins a Gréixer.
- Punt de sortida: Pont de Sant Nazari, 1010 metres
- Cim: Penyes Altes del Moixeró, 2279 metres
- Desnivell: 1270 metres
- Temps: 3h 25min de pujada + 3h 5min de baixada
- Senyalització: Marques grogues a la pujada i vermelles a la baixada
- Plànol: Moixeró La Tosa, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
3 de jul. 2009
Puig de Balandrau (12/06/2009)
A algunes persones el nom d'aquesta muntanya us recordarà els fets tràgics que hi van succeïr el 30 de desembre del 2000, en què van perdre la vida 10 excursionistes a causa del torb, el fred i una allau a la zona de la Fontlletera, a la pujada del Coll dels Tres Pics. Aquests fets afecten de prop a totes les persones que gaudim de l'excursionisme, i ens han d'inculcar humilitat i respecte vers la muntanya.
El Balandrau és una muntanya de dues cares ben diferenciades: des de la vall del riu Freser la seva vessant és agresta, rocosa i escarpada; però des de la vessant de Tregurà es mostra progressiva, suau i entapissada de prats per on pastura el bestiar. Per pujar des de la vall del Ter hem d'arribar-nos fins el poblet de Tregurà, penjat enmig de la muntanya, on s'arriba per una carretera ben estreta. Més amunt del poble, segueix una pista de terra fins a Pardines. Com que a mi no m'agrada enmerdar-me amb el cotxe i al principi de la pista em vaig trobar algun troç complicat, vaig decidir deixar el vehicle a la Creu de Fusta (1593m), però vosaltres podeu seguir pista amunt fins el trencall de la pista de Fontlletera (1952m), estalviant-vos un bon desnivell!
Aquesta pista (tancada al trànsit) puja primer fins unes basses i continua fins el Coll dels Tres Pics, anunciant una pujada força monòtona, i a partir del coll s'agafa un sender que va vorejant els Tres Pics fins arribar al cim del Balandrau. En quant a la baixada, per no haver de tornar per la pista, vaig decidir baixar prats a través per la carena sud-oest del puig, seguint unes fites. Llavors vaig anar tombant cap a l'esquerra per anar a buscar el torrent de Fontlletera a l'alçada de la pista de Tregurà a Pardines. Aquesta baixada recompensa molt pel fet d'anar camp a través, però un cop arribat a la pista me'n vaig haver de fer un fart!
- Situació: Catalunya, província de Girona, comarca del Ripollès
- Accés: Per la GIV-5264 entre Vilallonga de Ter i Setcases, cal trencar cap a Tregurà per la GIV-5265 i un cop al poble seguir per pista de terra fins el trencall de la Fontlletera.
- Punt de sortida: La Creu de Fusta, 1593 metres
- Cim: Puig de Balandrau, 2585 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 40min de pujada + 1h 40min de baixada
- Senyalització: Fites de pedres
- Plànol: Puigmal Vall de Núria Ulldeter, escala 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
El Balandrau és una muntanya de dues cares ben diferenciades: des de la vall del riu Freser la seva vessant és agresta, rocosa i escarpada; però des de la vessant de Tregurà es mostra progressiva, suau i entapissada de prats per on pastura el bestiar. Per pujar des de la vall del Ter hem d'arribar-nos fins el poblet de Tregurà, penjat enmig de la muntanya, on s'arriba per una carretera ben estreta. Més amunt del poble, segueix una pista de terra fins a Pardines. Com que a mi no m'agrada enmerdar-me amb el cotxe i al principi de la pista em vaig trobar algun troç complicat, vaig decidir deixar el vehicle a la Creu de Fusta (1593m), però vosaltres podeu seguir pista amunt fins el trencall de la pista de Fontlletera (1952m), estalviant-vos un bon desnivell!
Aquesta pista (tancada al trànsit) puja primer fins unes basses i continua fins el Coll dels Tres Pics, anunciant una pujada força monòtona, i a partir del coll s'agafa un sender que va vorejant els Tres Pics fins arribar al cim del Balandrau. En quant a la baixada, per no haver de tornar per la pista, vaig decidir baixar prats a través per la carena sud-oest del puig, seguint unes fites. Llavors vaig anar tombant cap a l'esquerra per anar a buscar el torrent de Fontlletera a l'alçada de la pista de Tregurà a Pardines. Aquesta baixada recompensa molt pel fet d'anar camp a través, però un cop arribat a la pista me'n vaig haver de fer un fart!
- Situació: Catalunya, província de Girona, comarca del Ripollès
- Accés: Per la GIV-5264 entre Vilallonga de Ter i Setcases, cal trencar cap a Tregurà per la GIV-5265 i un cop al poble seguir per pista de terra fins el trencall de la Fontlletera.
- Punt de sortida: La Creu de Fusta, 1593 metres
- Cim: Puig de Balandrau, 2585 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 40min de pujada + 1h 40min de baixada
- Senyalització: Fites de pedres
- Plànol: Puigmal Vall de Núria Ulldeter, escala 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
