Adarra (26/09/2008)

Aquesta muntanya individualitzada entre les valls dels rius Urumea i Leitzaran és un bon mirador sobre la comarca de Sant Sebastià (Donostialdea). També destaca per les restes dels seus primitius habitants, ja que encara es conserven nombrosos monuments funeraris de l'Edat del Ferro. El principal exponent megalític està situat al coll d'Eteneta, al vessant sud de l'Adarra, format per un cromlech i un menhir. Si dirigim la vista cap el sud, podem observar una rera l'altra totes les serres boscoses frontereres amb Nafarroa (Navarra), en les quals s'hi mantenen explotacions forestals que "rapen" les pendents.
Els boscos que rodegen l'Adarra són frondosos i en poques ocasions permeten gaudir de la vista sobre la vall del riu Oria, però després el bosc dóna pas als prats herbosos, amb grans quantitats de falgueres, on pasturen tranquilament vaques i cavalls. Les pendents s'accenturen per arrivar als cims bessons, que estan formats per turonets rocosos. Ens haurem de dirigir al cim oriental, on hi trobarem el vèrtex geodèsic i altres objectes.

- Situació: Euskal Herria, província de Gipuzkoa, comarca de Donostialdea
- Accés: A la carretera GI-131, entre Andoain i Urnieta, es troba l'Alto de Irurain, des d'on surt una carretereta en direcció Xoxoka i Besabi. Un cop al barri de Besabi, podem deixar el vehicle a l'aparcament del restaurant
- Punt de sortida: Besabi, 297 metres
- Cim: Adarra, 811 metres
- Desnivell: 515 metres
- Temps: 1h 30min de pujada + 1h de baixada
- Senyalització: Cap
- Plànol: Adarra, 1:25.000, Aranzadi
- Fotos: Cliqueu aquí

Lapaquiza Linzola (14/09/2008)

Aquesta modesta i solitària muntanya es troba a la divisòria de les valls de Belagua i d'Ansó (entre Navarra i Aragó), i viu a l'obra dels seus gegantins veïns. Precisament si us arribeu al Refugi de Linza, trobareu moltes altres i interessants ascensions per fer, ja que és el punt de sortida per pujar a pics com el Petrachema, la Taula dels Tres Reis (Hiru Erregeen Mahaia en basc) o al Mallo d'Acherito. I aquesta era la nostra intenció, però les adversitats climatològiques com la neu caiguda el dia anterior, els núvols que estaven anclats als cims i el vent i fred glacial, ens van obligar a desplaçar el nostre objectiu cap a aquesta modesta elevació herbosa, que resulta tenir un esplèndid panorama sobre la impresionant muralla rocosa formada pels cims mencionats anteriorment.

- Situació: Província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza i seguir per pista de terra en bon estat fins el Refugi de Linza
- Punt de sortida: Refugi de Linza, 1340 metres
- Cim: Lapaquiza Linzola, 2108 metres
- Desnivell: 770 metres
- Temps: 2h 5min de pujada + 1h 55min de baixada
- Senyalització: Fites de pedres i camins bastant trillats
- Plànol: Belagua i Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Passarel·la d'Holtzarte (10/09/2008)

Zuberoa és una de les 7 províncies d'Euskal Herria, que en territori francès està ubicada en els Pyrénées Altantiques. Es caracteritza per les seves muntanyes herboses i arrodonides, d'una verdor extrema, però a l'apropar-se del Pirineu el paisatge es torna escarpat i a les vessants l'aigua ha excavat llargues i profundes gorges, com les de Kakueta o d'Holtzarte.
La gorja d'Holtzarte fa una forma de Y ajuntant-se amb la gorja d'Olhadubi, que és famosa per tenir una impressionant passarel·la que uneix les dues vores d'aquesta segona gorja, penjant-se de l'imponent abisme de 140 metres que té sota seu. Va ser construida l'any 1920 per obrers italians d'una acereria zuberotarra, per tal de permetre als llenyataires l'accés directe als llocs de tala d'arbres. Nota aclaratòria: per molt vella que sigui la passarel·la, actualment es troba en bones condicions i és travessada per molts turistes.
El recorregut per anar a visitar la passarel·la és ràpid i fàcil, a l'excepció d'algun tros rocós i empinat que està equipat amb l'ajuda d'un cable. És més, en temporada alta podeu trobar-vos una invasió de "domingueros", ja que aquesta és una sortida feta al seu nivell, i les persones més lentes poden trigar fins a 1 hora i mitja en fer la pujada. Una altra opció, destinada als muntanyencs més forts, és continuar la pujada fins al cim que domina aquesta vall, anomenat Xardekagaña (1893m), per la qual cosa és necessari vencer un desnivell de 1515 metres en unes 9 hores d'anar i tornar.

- Situació: Euskal Herria, Zuberoa
- Accés: Des del sud, superar el Port de Larrau (Otsagabia), descendre cap a Larrañe per la carretera D26 i continuar en direcció Tardets fins a l'alberg de Logibar, on trobem una zona d'aparcament
- Punt de sortida: Alberg de Logibar, 380 metres
- Punt més elevat: Passarel·la d'Holtzarte, 600 metres
- Desnivell: 220 metres
- Temps: 40min de pujada + 35min de baixada
- Senyalització: No en fa falta, cal seguir les pedres polides pel pas de la gent
- Plànol: Ansó - Echó, 1:50.000, Rando Éditions
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic Ori (10/09/2008)

El pic Ori o Orhi, no només es caracteritza per ser el primer 2000 dels Pirineus venint de l'Atlàntic, sinó que a més destaca per la seva silueta individualitzada, reconeixible des de tot el Pirineu basc. Aquest pic herbós presenta un relleu agrest en tots els seus vessants, i les valls que s'extenen als seus peus són profundes i boscoses, com per exemple la Selva d'Irati.
La conquesta d'aquesta muntanya podria representar un gran repte si no fós per la carretera del Port de Larrau (Larrañe Mendatea), que per tal d'unir les valls de Zaraitzu i de Larrañe redueix de forma dràstica el desnivell a realitzar, de manera que amb una hora ens podem plantar dalt del cim.
El cim té una forma allargada que invita a passejar-se per aquest magnífic balcó, anant a buscar les vistes d'una i altra banda. La vista més impactant és cap a l'est, on trobem la impressionant cadena muntanyosa que va de nord a sud des de l'Anie fins el Peñaforca, muntanyes que representen el veritable inici del Pirineu, rocós i escarpat.
A les proximitats del Port de Larrau, veureu una mena de capses de fusta arrenglerades una rera l'altre. Es tracta de les "palomeras", uns punts estratègics destinats a la caça d'aus migratòries. Aquests llocs de caça es situen en colls de muntanya i punts de pas, repartits per tota la geografia basca.

- Situació: Euskal Herria, Nafarroa-Navarra, vall de Zaraitzu-Salazar
- Accés: Anant per la carretera NA-170, que comunica Otsagabia amb Izaba, hi ha el trencall de la carretera NA-2011 que s'enfila cap el Port de Larrau, on trobem una gran zona d'aparcament
- Punt de sortida: Larrañe Mendatea, 1577 metres
- Cim: Ori, 2019 metres
- Desnivell: 440 metres
- Temps: 1h pujada + 50min baixada
- Senyalització: Camí supertrillat, amb algunes fites
- Plànol: Belagua i Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic de la Mina (07/09/2008)

El Pic de la Mina és un cim secundari del massís de Fontnegra, que està a cavall d'Andorra, França i Catalunya i és el bressol del riu Ariege, afluent del Garona. L'objectiu del dia era pujar al Pic de Fontnegra, punt culminant del massís, però per qüestions físiques alienes a nosaltres ens vem haver de conformar amb aquest pic secundari.
El punt de sortida és el Coll de Pimorent, a 1920 metres d'alçada, que antigament feia de frontera entre Catalunya i Occitània. El camí comença per pista, però quan arribem als remuntadors de l'estació d'esquí de Porté-Puymorens, ens hem de començar a enfilar camp a través cap a la dreta, tot buscant l'ampla carena. Es camina tota l'estona per prats, excepte el troç final del cim on s'han de travessar fàcils blocs de pedra.
Aquesta excursió és ideal per iniciar-se al muntanyisme hivernal, amb esquís o raquetes, ja que la carena és molt ampla i el pendent progressiu.

- Situació: Catalunya Nord, Cerdanya
- Accés: Desde Puigcerdà, cal seguir la N-20 francesa en direcció a Foix. Abans d'arribar al túnel del Pimorent (peatge), trencar a la dreta cap el coll. Un cop a dalt hi ha un gran aparcament.
- Punt de sortida: Coll de Pimorent, 1920 metres
- Cim: Pic de la Mina, 2683 metres
- Desnivell: 765 metres
- Temps: 2h 5min de pujada + 1h 50min de baixada
- Senyalització: Cap
- Plànol: Cerdanya, 1:50.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic de la Serrera (24/08/2008)

El Principat d'Andorra, tot i ser el país dels Pirineus, no té cap cim que sobrepassi els 3000 metres d'alçada, fins i tot són pocs els pics que sobrepassen els 2900 metres. Un d'aquests és el Pic de la Serrera, que forma part de la cadena muntanyosa fronterera amb l'Arieja, així com també s'uneix al cordal que vé del Coll d'Ordino. Aquesta última elevació de cims està formada pels pics de Casamanya i de l'Estanyó, i fa de separació entre les valls del riu Valira del Nord (La Massana) i del Valira d'Orient (Canillo). El Pic de la Serrera no és el cim més alt d'aquesta serra, ja que el Pic de l'Estanyó li treu 3 metres més d'alçada (fua!), però la seva posició més al nord li ofereix uns panorames més amplis.
Hi han dues vies andorranes d'arribar al Serrera, per Ransol i per Sorteny, de similar nivell de dificultat. Nosaltres ens vem decantar per pujar-hi des de la vall de Ransol per dos motius: hi ha un accés més ràpid des d'Andorra la Vella i l'excursió té l'atractiu afegit de veure tres estanys (estanys de Ransol i dels Meners de la Coma). El camí està molt trillat i ben senyalitzat, la única "dificultat" és el pendent final cap el cim.

- Situació: Principat d'Andorra, parròquia de Canillo
- Accés: A la carretera CG2 entre Canillo i Soldeu, agafar el trencall cap a Ransol. Un cop travessat el poble, seguir el fons de la vall per pista asfaltada fins a l'aparcament final.
- Punt de sortida: Aparcament de la vall de Ransol, 1920 metres
- Cim: Pic de la Serrera, 2912 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 1h 45min de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Montgròs (15/08/2008)

Qui havia de dir que el Marc aniria d'excursió a Montserrat en plè mes d'agost. Nosaltres, com a botes de muntanya, ens ofèn que en temporada alta pirinenca ens treguin a passejar per la terra baixa enlloc del Pirineu, però per questions de temps així ens vem veure obligades.
Es tracta d'un recorregut força entretingut per arribar al Montgròs des de Santa Cecília. Aquest cim no és dels més importants en alçada dins del massís montserratí, però segurament té el millor panorama del conjunt de la serra, gràcies a la seva posició desplaçada cap el sud. L'itinerari realitzat va ser el següent: Santa Cecília, Canal del Miracle, Coll del Miracle, Coll de les Comes, Montgròs, Portell del Migdia i tornada a Santa Cecília. És un recorregut curt, però amb continues pujades i baixades.

- Situació: Catalunya central, Bages
- Accés: Per la C-55 a Monistrol de Montserrat, agafar el trencall de la BP-1121 cap el Monestir. A la cruïlla anterior al peatge, trencar a mà dreta en direcció a Can Massana. Aparcament habilitat al monestir i refugi de Santa Cecília.
- Punt de sortida: Santa Cecília, 685 metres
- Cim: Montgròs, 1133 metres
- Desnivell: 450 metres totals, sense comptar desnivells acumulats
- Temps: 2h d'anada (pel Coll del Miracle) + 1h 25min de tornada (pel Portell del Migdia)
- Senyalització: Variada, però majoritàriament de GR i PR
- Plànol: Montserrat, 1:10.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Debela pec (09/08/2008)

Per les vacances d'estiu el Marc i el seu amic Pordiosero (vegeu el seu blog) van anar de viatge a Eslovènia i, com no podia ser menys, hi van anar amb les botes de muntanya pel que pogués passar. Eslovènia és un petit país que té com a símbol nacional el Triglav (2864m), que és el cim més alt d'aquesta regió ex-iugoslava, i que està enmarcat en el Parc Nacional del Triglav. Aquesta zona muntanyosa es coneix com a Alps Julians i representen les últimes elevacions cap a l'est de la serralada alpina, junt amb la serra austro-eslovena del Karavanke.
L'excursió que ens vem proposar, que és bastant modesta, és un mirador excepcional sobre la part oriental del Parc Nacional del Triglav i també oferereix una panoràmica de 360º força interessant. El Debela pec està situat prop de la zona turística del llac Bled (conegut per qui hagi visitat el país). Forma part d'una línia de cims que pel sud sobresurt tímidament per sobre l'altiplà boscós de Pokljuka, però que pel nord formen una llarga línia de parets rocoses a la vall de Krma. Per aventurar-se a l'altiplà de Pokljuca és imprescindible portar un plànol detallat de la zona, ja que els frondosos boscos d'avets estan solcats per nombroses pistes forestals.

- Situació: Eslovènia, Alps Julians
- Accés: Desde Bled, seguir en direcció Gorje i Pokljuca, seguir per pistes forestals les indicacions de Lipanca.
- Punt de sortida: Aparcament de Lipanca, 1420 metres
- Cim: Debela pec, 2014 metres
- Desnivell: 595 metres
- Temps: 1h 35min de pujada + 1h 20min de baixada
- Senyalització: Punts blancs i vermells
- Plànol: Julijske Alpe vzhodni del, 1:50.000, Geodetski Zavod Slovenije
- Fotos: Cliqueu aquí

Tuc d'Arenho pel PR-C 112 (31/07/2008)

El Tuc d'Arenho és una discreta muntanya herbosa de 2500 metres d'alçada, però que gaudeix d'una bona panoràmica de la Val d'Aran gràcies a la seva posició central en aquesta comarca pirinenca. L'ascensió d'aquesta muntanya es redueix considerablement gràcies a la pista que comunica les poblacions de Bagergue i Arròs a través del Coret de Varradòs (2050m). Però el Marc, com a bon amant dels senders de Petit Recorregut, va proposar-se el repte de pujar al Tuc d'Arenho a través del PR-C 112, que comença a Bagergue i acaba a Gessa al cap de 15,6 quilòmetres. Per unir les poblacions d'inici i de final, es va utilitzar el GR211 (Circuït dera Val d'Aran).
Fàcil de dir-ho, però a la realitat el Marc va suar de valent. Vem començar a caminar a Gessa, i fins el principi de la pujada al Coret de Varradòs no va haver-hi problema. Per no fer els revolts de la pista del coll, el PR va retallant camí muntanya amunt. Les marques encara perduren, però el camí es troba bastant embrossat de vegetació. Després s'arriba al Coret per pista. A partir d'aquí comença la pujada al Còth de Salient (2336m), que va per un corriol estret però ben senyalitzat. Un cop al coll, les marques del PR-C 113 segueixen fondalada avall i cal abandonar-les per no anar a parar a Vilac. Com que les maques del nostre PR van desapareixer, el Marc va decidir pujar directament cap el visible Tuc d'Arenho, amb l'esperança de trobar senyalització blanca i groga dalt del cim. Desde dalt molt bona vista, però ni una marca de PR. Per tant, va tocar improvitzar el camí indicat en el plànol, però camp a través, tot encarant les passes cap a la vall que baixa cap a Gessa. Un cop enclotats en el barranc de Corilha, cap rastre de senyals i una vegetació cada cop més molesta que arribava a mitja cuixa. La baixada va ser realment dura fins que, havent perdut ja molta alçada, va apareixer una marca desdibuixada en una roca a la vora del torrent. A partir d'aquí, les condicions de baixada van millorar considerablement fins al poble.
Aquest és un Petit Recorregut que caldria rehabilitar o bé descatalogar-lo, ja que està en un estat francament lamentable d'abandonament.

- Situació: Occitània, Val d'Aran
- Accés: A la C-28 entre Arties i Salardú, agafar el trencall cap a Gessa i deixar el vehicle a l'aparcament habilitat a l'entrada del poble.
- Punt de sortida i arribada: Gessa, 1260 metres
- Cim: Tuc d'Arenho, 2522 metres
- Desnivell: 1260 metres
- Distància: 3km de GR + 15,6km de PR = 18,6 quilòmetres
- Temps:
Gessa - Bagergue: 55min
Bagergue - Tuc d'Arenho: 4h 45min
Tuc d'Arenho - Gessa: 3h
- Senyalització: Marques blanques i vermelles de GR i blanques i grogues de PR
- Plànol: Val d'Aran, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic de Coma Pedrosa (29/07/2008)

El pic o alt de Coma Pedrosa és el punt més elevat del Principat d'Andorra, amb 2940 metres d'alçada. El gran desnivell que comporta ascendir-lo, ens ofereix la diversitat de paisatges típica dels Pirineus: es comença per boscos mixtes, boscos de pi negre, prats sub-alpins, terrenys rocosos i, finalment, una cresta fins el cim. Els gairebé 1400 metres de desnivell que s'han de salvar es dissimulen amb una curta marxa d'aproximació i una pujada bastant directe, però si no es vol pujar a aquesta muntanya tant a sac, hi ha la possibilitat de fer nit al Refugi guardat de Coma Pedrosa, a 2260 metres d'alçada, i així també visitar el bell Estany de les Truites.
En quant als itineraris hi han altres opcions. En el nostre cas, vem pujar i baixar per la via normal de la cresta, en vista de les nuvolades que anaven creixent. Però una altra alternativa (més complicada) és seguir pel GR11 un cop arribats a l'Estany Negre, en direcció a la Portella de Baiau, i llavors recorrer la cresta entre el Pic de Baiau i el Coma Pedrosa.

- Situació: Andorra, parròquia de La Massana
- Accés: A Andorra la Vella, cal seguir la carretera CG3 en direcció la Massana i Ordino. Al centre de la Massana agafar el trencall en direcció a Arinsal. Passat el poble d'Arinsal seguir fins el final de la carretera, on després un túnel hi ha un trencall a la dreta amb un indicador del Coma Pedrosa.
- Punt de sortida: Final de la carretera d'Arinsal, 1570 metres
- Cim: Pic de Coma Pedrosa: 2940 metres
- Desnivell: 1370 metres
- Temps: 3h 40min de pujada + 2h 15min de baixada
- Senyalització: Punts grocs. Marques blaques i vermelles del GR11 fins a l'Estany Negre
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Piméné (26/07/2008)

La zona del circ de Gavarnie és per a nosaltres la més bella i espectacular dels Pirineus. El Marc i els seus acompanyants van decidir anar a pujar un pic molt panoràmic que es diu Piméné. Té una alçada de "només" 2800 metres, però la seva posició endarrerida respecte la cadena fronterera fa que tingui un panorama impresionant. És increible poder abarcar en una sola mirada tants tresmils emblemàtics del pirineïsme (Mont Perdut, Vignemale, Neouvielle, Munia, ...).
Tenint en compte les hores de cotxe i el desnivell a superar, és millor plantejar l'excursió en dos dies fent nit al Refugi de les Espuguettes. Aquest refugi és responsabilitat del Parc National des Pyrénées, té 60 places i un sol lavabo. El seus equipaments i serveis són molt millorables, i no tens descompte per molt carnet de federat/da que tinguis.
El que és una visita ineludible per tot amant de muntanya és el Circ de Gavarnie. És un espectacle monumental de la natura, on des de l'hostal del circ a 1560 metres us veureu envoltats per parets que s'alçen fins als cims de 3000 metres. I si això no fos prou impresionant, també veureu una gran cascada que fa esclatar les seves aigües 422 metres més avall. En el nostre cas, quan vem arribar al fons del circ ja ho tapaven tot els núvols.
Doncs no ens enrotllem més, ja que la millor manera de comprendre la nostra fascinació per aquelles muntanyes és que us mireu les fotos, i que després hi aneu!

- Accés: A la sortida 12 de l'autopista A64 de Tarbes, cal seguir sempre cap el sud per la N21 i després seguir les indicacions de Luz-Saint-Sauveur i Gavarnie. En el poblet de Gavarnie, en temporada alta, el més segur és que hagueu de pagar aparcament a tot arreu.
- Punt de sortida: Gavarnie, 1365 metres
- Cim: Piméné, 2801 metres
- Desnivell: 1435 metres
- Temps
Gavarnie - Circ de Gavarnie - Refugi Espuguettes: 2h 20min
Refugi Espuguettes - Piméné: 2h 5min
Piméné - Gavarnie: 2h 45min
- Senyalització: Pals indicadors a les principals cruïlles
- Plànol: Gavarnie 1748 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí

Bony de Salòria (19/07/2008)

El Bony de Salòria, amb els seus 2789 metres d'alçada, és el cim comarcal de l'Alt Urgell i la seva via normal surt del poble d'Os de Civís. Aquest poble que sembla tret d'un pessebre té una curiositat geogràfica: tot i trobar-se en territori català, el seu únic accés per carretera és des d'Andorra. El cim té unes vistes esplèndides gràcies a la seva posició individualitzada, amb un panorama que va des del Carlit fins a l'Aneto.
En quan al punt de sortida hi han dues opcions: deixar el cotxe a l'Hostal d'Os de Civís i salvar a peu el desnivell de 500 metres que el separen del coll de Conflent, o anar amb un vehicle alt per poder utilitzar la pista que puja fins a aquest coll. Vora del coll de Conflent hi ha un niu de metralladores (o bunker), que forma part de la línia defensiva que en Franco va fer contruïr al llarg del Pirineu, per defensar-se dels possibles atacs dels maquis o d'una hipotètica invasió francesa. La pujada des del coll és el punt més complicat de l'excursió, ja que s'ha de pujar per una pala molt empinada i coberta de matolls, que arriben a mitja cama i dificulten l'ascenció. Un cop arribem a dalt de la pala descobrim una magnífica cresta fàcil, que ens alegra els sentits i fa més plàcida la pujada final al cim.

- Accés: En una rotonda que hi ha més amunt de Sant Julià de Lòria (Andorra), cal seguir les indicacions cap a Bixessarri i Os de Civís. Un cop a Os, cal pujar amb cotxe fins l'Hostal que hi ha després de dues paelles
- Punt de sortida: Hostal d'Os de Civís, 1660 metres
- Cim: Bony de Salòria, 2789 metres
- Desnivell: 1130 metres
- Temps: 3h de pujada + 2h de baixada
- Senyalització: Marques grogues fins el coll de Conflent, i unes escasses fites en l'evident camí del cim
- Plànol: Mapa comarcal de l'Alt Urgell, 1:50.000, ICC
- Fotos: Cliqueu aquí

Sant Jeroni (12/07/2008)

El dia 12 va ser l'aniversari del Marc, una data que ell havia esperat amb candeletes per celebrar-ho d'una manera especial en una muntanya del circ de Gavarnie, un dels millors indrets del Pirineu. Però va succeir el que tantes vegades ha arruinat els plans del Marc: la previsió meteorològica. En efecte, el mal temps del cap de setmana va obligar-lo a anul·lar l'expedició al Pirineu central. En el seu lloc, una escletxa d'esperança es va obrir enmig dels núvols del fracàs, i la Moreneta va llençar un missatge enlluernador al Marc: "Aprofita el dissabte al matí, burro! Vine a Montserrat, que fins a la tarda no plourà". Dit i fet, cap a Sant Jeroni se'n van anar...
Molta gent ha pujat a Sant Jeroni, però no tothom ho ha fet pel millor camí: la canal de Sant Jeroni!!! Per sobre del monestir i el refugi de Santa Cecília, s'obre una canal feréstega que puja en forta pendent cap el coll que hi ha entre l'antena de comunicacions i Sant Jeroni. És una via salvatge, que està dotada de cables d'acer i cordes en els punts més complicats (és sender normal i en cap moment s'ha d'escalar). Un cop a l'ermita de Sant Jeroni, s'utilitza el camí normal de les escales fins el cim. Aquest dia vem enganxar un munt de núvols que ens van privar tota vista més enllà del cim.
Com que la canal estava sumament relliscosa a causa de la pluja recent, vem decidir fer una bona volta per tornar a Santa Cecília. Excursionistes i botes vem baixar pel camí vell de les escales de Sant Jeroni, però en el punt on s'enganxen les senyals de GR vem deixar el camí del monestir per anar en direcció nord. És l'anomenat Camí de l'Arrel, que va repassant totes les fondalades del vessant nord de la muntanya i que serveix als escaladors com a via d'accés a les parets.

- Accés: Anar a Monistrol de Montserrat per la C-55 i agafar el trencall cap al monestir de Montserrat. Un cop a la cruïlla del peatge del monestir, trencar cal a dreta per la carretera BP-1103 que va a Can Massana, i després d'un túnel s'arriba a Santa Cecília on cal aparcar el vehicle
- Punt de sortida: Aparcament de Santa Cecília, 685 metres
- Cim: Miranda de Sant Jeroni, 1237 metres
- Desnivell: 550 metres
- Temps: 1h 15min de pujada + 2h 10min de baixada
- Senyalització: Diversa
- Plànol: Montserrat, 1:10.000, Editorial Alpina
- Fotos: No se'n van fer

Pic des Tres Senhors (05/07/2008)

El Pic des Trois Seigneurs (Tres Senhors en occità), rep el nom per les tres creus que hi han plantades en el seu cim, suposo que en representació de les tres regions històriques de l'Arieja, que es retroben en aquest punt. Aquest cim té una posició molt estratègica dins d'aquesta província occitana, de la qual diuen que té un dels millors panorames, gràcies al fet que el seu massís té una posició allunyada respecte els grans cims de la zona. Aquest fet ens ofereix vistes que van des del Pic Carlit fins a l'Aneto.
L'accés més fàcil a aquest cim és des del Port de Lers o de Massat, que ens permet fer dos itineraris diferents i així realitzar una ruta circular. La pujada es fa per una vall de la muntanya, on ens trobem un pont de pedres molt simpàtic, un orri (barraca de pastors) i un estany natural a 1700 metres d'alçada. El problema ve a partir de l'estany, on el camí marcat ens fa travessar zones una mica caòtiques i força laborioses, tot i que sense dificultats. Un cop arribem a una bretxa a l'oest del cim, ens resta avançar per una cresta un xic embolicada, on ens caldrà anar evitant alguns blocs. En canvi la baixada és fa tota carenejant, fet que comporta unes suaus pujades i baixades pels diversos sortints de la carena, però compensades per les vistes. Un cop arribem al Port de Lers ens faltarà cobrir els 2 quilòmetres de carretera que ens separen del punt de sortida.

- Accés: Des del poble de Vicdessos cal agafar un trencall que indica Suc-et-Sentenac i Aulus-les-Bains. Mitjançant la carretera D18 pujem cap el Port de Lers, però cal aturar-nos en una corba a 2 quilòmetres del coll, on hi ha un indicador pels excursionistes
- Punt de sortida: Corba a 2km del coll, 1420 metres
- Cim: Pic des Tres Senhors, 2199 metres
- Desnivell: 780 metres
- Temps: 3h 25min de pujada + 2h de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: La Bastide-de-Sérou Massat 2047 ET, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí

Pique d'Endron (04/07/2008)

Aquest és un pic panoràmic que ofereix unes inmillorables vistes sobre la cadena muntanyosa que separa el nord d'Andorra (zona d'Arcalís) i França, així com també permet observar en detall el massís de la Pica d'Estats. El fet de tenir la modesta estació d'esquí de Goulier als seus peus ens facilita l'accés a la muntanya i, excepte en el primer troç, tot el recorregut es realitza carenejant o crestejant. Cal destacar la cresta que puja cap al cim, on hi han alguns passatges escarpats on cal ajudar-se amb les mans, però que en cap moment són exposats ni aeris. De baixada es va optar per un camí alternatiu, però ens vem trobar amb el problema que estava bastant en desús i costava trobar el camí.

- Accés: Desde Tarascon-sur-Ariege cal anar per la D8 fins a Vicdessos (Vic-de-Soç en occità). Abans de creuar el riu a l'entrada del poble, cal seguir les indicacions de Goulier per la D208 fins a l'estació d'esquí
- Punt de sortida: Aparcament estació d'esquí de Goulier, 1480m
- Cim: Pique d'Endron, 2472 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 35min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: Vicdessos 2148 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí

Puigmal (29/06/2008)

El Puigmal és una muntanya molt visitada pels catalans, i amb els seus 2911 metres d'alçada és el cim comarcal del Ripollès. Però la majoria de la gent assoleix el cim sortint des de Núria, que seria l'excursió típica al Puigmal. El Marc ha pujat a aquest cim vuit vegades en la seva vida, i ens ha dit que la via que més li agrada és aquesta que us mostrem a continuació.
Es surt de l'estació d'esquí de Puigmal-Err, a la Cerdanya "francesa", i es remunta una vall força salvatge que a primera hora del matí freqüenten els isards, i un cop al coll que està per sobre de les fonts del Segre, una carena simpàtica ens porta tot planejant fins al peu de la pujada final. Per la baixada es pot optar per dos itineraris diferents, un que baixa directament a la carretera des del vessant oest del pic (el que vem fer), o l'opció més llarga de carenejar fins el Pas dels Lladres i baixar a través de les pistes d'esquí de l'estació.

- Accés: Desde Puigcerdà anar en direcció Perpinyà per la N116. A l'alçada de Santa Llocaia agafar la carretera D89 fins a l'estació de Puigmal-Err (perfectament indicat)
- Punt d'inici: Estació Puigmal-Err, final de la carretera, 2000 metres
- Cim: Puigmal, 2911 metres
- Desnivell: 911 metres
- Temps: 2h 40min de pujada + 2h de baixada
- Senyalització: Fites
- Plànol: Puigmal Vall de Núria Ulldeter, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic de Cabaliros (22/06/2008)

El cim d'aquesta muntanya domina el poble de Cauterets des de 1400 metres més amunt, i té una bona vista del conjunt de cims mítics que es troben en aquesta zona, com per exemple el Vignemale. Pel vessant nord hi ha una pista que redueix molt el desnivell a realitzar, però és molt més interessant fer l'ascensió des de l'est, on ens trobarem amb un recorregut més muntanyós. S'ha de salvar un desnivell important, però el camí va pujant fent continues ziga-zagues que ajuden a portar un bon ritme de pujada.
Per aquesta excursió vem putejar el Marc de valent. Com que era la primera vegada que el nostre amo ens feia fer una excursió tan llarga, ens vem rebotar causant-li una butllofa al taló dret. Com que li va sortir a la part posterior del peu, només li feia mal quan anava de pujada, per això el cabró va anar pujant amunt mentre pogués, ja que sabia que de baixada no li molestaria la butllofa. El resultat d'això van ser un parell d'aturades tècniques, que van allargar mitja hora el temps de pujada.

- Accés: Desde Lourdes seguir en direcció Cauterets. A l'entrada del poble anar cap el barri del Mamelon Vert, i allà seguir les indicacions cap a la granja Igau
- Punt d'inici: Granja Igau, 1098 metres
- Punt final: Pic de Cabaliros, 2334 metres
- Desnivell: 1235 metres
- Temps: 4h 30min de pujada + 2h 25min de baixada
- Senyalització: Pals indicadors
- Plànol: Vignemale 1647 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic de Viscos (21/06/2008)

Pel pont de Sant Joan el Marc ens va treure a passejar lluny de casa: al Pirineu central francès. Ell no havia estat mai en aquesta zona i s'ha endut molt bons records. Ens vem allotjar en un poble que es diu Argelès-Gazost, que està al sud de Lourdes i des d'aquí hi han infinites possibilitats d'excursions.
Com que aquest any les nevades s'han endarrerit molt, el Marc va decidir que el primer dia pujaria al Pic de Viscos, per comprovar l'estat de les muntanyes de la zona. Aquest modest però escarpat cim de 2141 metres d'alçada, que té una situació privilegiada entre les valls de Luz-Saint-Sauveur i Cauterets, ens va permetre observar que el nivell d'innivació limitava les opcions d'ascensió a partir dels 2.500 metres, ja que per sobre d'aquesta alçada encara quedava força neu.
Per pujar a aquest cim el Marc va triar l'opció més fàcil, ja que la sinuosa carretera que puja a l'estació d'esquí de Luz-Ardiden retalla considerablement el desnivell a realitzar. El més destacable d'aquest cim és l'escarpament de l'últim tram, on s'han de superar diverses puntes rocoses amb passos un xic aèris, i també l'empinada pujada final del cim.

- Accés: Desde Lourdes seguir direcció Luz-Saint-Sauveur, i en el poble agafar la carretera D12 que puja a l'estació d'esquí de Luz-Ardiden. Abans d'arribar a dalt, cal dirigir-se a la zona del Bédéret
- Punt d'inici: Aparcament del remuntador de Bédéret, 1680 metres
- Punt final: Pic de Viscos, 2141 metres
- Desnivell: 460 metres
- Temps: 2h 30min de pujada + 1h 30min de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: Gavarnie 1748 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí

Serra d'Ensija per Peguera (07/06/2008)

Aquesta ha estat la nostra primera excursió de muntanya. És un recorregut circular que recorre el vessant sud de la Serra d'Ensija, primer per la seva falda i després per la seva carena. Aquesta serra està situada al Berguedà, amb els Rasos de Peguera al sud i el massís del Pedraforca al nord, i té en la Gallina Pelada el seu punt més alt, a 2317 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Es passa pel poble abandonat de Peguera, en el qual vem veure una casa habitada, i cal destacar la Roca Gran del Ferrús, una impresionant paret de roca que el camí travessa per sota.

- Accés: A l'alçada de la central tèrmica de Cercs, cal agafar la carretera BV-4025 cap a Fígols i Fumanya
- Punt de sortida i arribada: Pla de la Creu de Fumanya
- Alçada mínima: Font de Cal Coix, 1580 metres
- Alçada màxima: Gallina Pelada, 2317 metres
- Desnivell: 735 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 1h 30 min de baixada
- Senyalització: Marques del GR107 al principi i fites a la resta del camí
- Plànol: Rasos de Peguera Serra d'Ensija, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Presentació

Salutacions a tothom, permeteu que ens presentem: nosaltres som les xiruques del Marc.

El Marc és un excursionista que tenia unes xiruques que feien pena, després dels anys de tralla que els hi havia fotut. Per això ens va comprar. Som unes xiruques de la marca Bestard, que és una empresa mallorquina de calçat de muntanya. El nostre model es diu Futura i fem una talla 44. Nosaltres estavem desades en una estanteria de la botiga Alpesport d'Escaldes-Engordany (Andorra), fins que el dia 24 de maig del 2008 va venir el Marc i ens va comprar per 134 euros.

L'intenció d'aquest blog és explicar-vos les excursions on ens porta en Marc, perquè tingueu constància dels quilòmetres i desnivells que ens obliga a fer el nostre propietari.

Com que l'edició de fotografies és una mica complicada amb l'editor de textos del Blogger, aquí us farem una descripció de la sortida, i per veure les fotos posarem un enllaç que us dirigirà al nostre web de Picasa, on tenim tots els albums de fotos.

Espero que us agradi aquest blog, i si veieu el Marc li dieu que no ens maltracti tant!