25 de set. 2008

Pic de la Mina (07/09/2008)

El Pic de la Mina és un cim secundari del massís de Fontnegra, que està a cavall d'Andorra, França i Catalunya i és el bressol del riu Ariege, afluent del Garona. L'objectiu del dia era pujar al Pic de Fontnegra, punt culminant del massís, però per qüestions físiques alienes a nosaltres ens vem haver de conformar amb aquest pic secundari.
El punt de sortida és el Coll de Pimorent, a 1920 metres d'alçada, que antigament feia de frontera entre Catalunya i Occitània. El camí comença per pista, però quan arribem als remuntadors de l'estació d'esquí de Porté-Puymorens, ens hem de començar a enfilar camp a través cap a la dreta, tot buscant l'ampla carena. Es camina tota l'estona per prats, excepte el troç final del cim on s'han de travessar fàcils blocs de pedra.
Aquesta excursió és ideal per iniciar-se al muntanyisme hivernal, amb esquís o raquetes, ja que la carena és molt ampla i el pendent progressiu.

- Situació: Catalunya Nord, Cerdanya
- Accés: Desde Puigcerdà, cal seguir la N-20 francesa en direcció a Foix. Abans d'arribar al túnel del Pimorent (peatge), trencar a la dreta cap el coll. Un cop a dalt hi ha un gran aparcament.
- Punt de sortida: Coll de Pimorent, 1920 metres
- Cim: Pic de la Mina, 2683 metres
- Desnivell: 765 metres
- Temps: 2h 5min de pujada + 1h 50min de baixada
- Senyalització: Cap
- Plànol: Cerdanya, 1:50.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

22 de set. 2008

Pic de la Serrera (24/08/2008)

El Principat d'Andorra, tot i ser el país dels Pirineus, no té cap cim que sobrepassi els 3000 metres d'alçada, fins i tot són pocs els pics que sobrepassen els 2900 metres. Un d'aquests és el Pic de la Serrera, que forma part de la cadena muntanyosa fronterera amb l'Arieja, així com també s'uneix al cordal que vé del Coll d'Ordino. Aquesta última elevació de cims està formada pels pics de Casamanya i de l'Estanyó, i fa de separació entre les valls del riu Valira del Nord (La Massana) i del Valira d'Orient (Canillo). El Pic de la Serrera no és el cim més alt d'aquesta serra, ja que el Pic de l'Estanyó li treu 3 metres més d'alçada (fua!), però la seva posició més al nord li ofereix uns panorames més amplis.
Hi han dues vies andorranes d'arribar al Serrera, per Ransol i per Sorteny, de similar nivell de dificultat. Nosaltres ens vem decantar per pujar-hi des de la vall de Ransol per dos motius: hi ha un accés més ràpid des d'Andorra la Vella i l'excursió té l'atractiu afegit de veure tres estanys (estanys de Ransol i dels Meners de la Coma). El camí està molt trillat i ben senyalitzat, la única "dificultat" és el pendent final cap el cim.

- Situació: Principat d'Andorra, parròquia de Canillo
- Accés: A la carretera CG2 entre Canillo i Soldeu, agafar el trencall cap a Ransol. Un cop travessat el poble, seguir el fons de la vall per pista asfaltada fins a l'aparcament final.
- Punt de sortida: Aparcament de la vall de Ransol, 1920 metres
- Cim: Pic de la Serrera, 2912 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 1h 45min de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

18 de set. 2008

Montgròs (15/08/2008)

Qui havia de dir que el Marc aniria d'excursió a Montserrat en plè mes d'agost. Nosaltres, com a botes de muntanya, ens ofèn que en temporada alta pirinenca ens treguin a passejar per la terra baixa enlloc del Pirineu, però per questions de temps així ens vem veure obligades.
Es tracta d'un recorregut força entretingut per arribar al Montgròs des de Santa Cecília. Aquest cim no és dels més importants en alçada dins del massís montserratí, però segurament té el millor panorama del conjunt de la serra, gràcies a la seva posició desplaçada cap el sud. L'itinerari realitzat va ser el següent: Santa Cecília, Canal del Miracle, Coll del Miracle, Coll de les Comes, Montgròs, Portell del Migdia i tornada a Santa Cecília. És un recorregut curt, però amb continues pujades i baixades.

- Situació: Catalunya central, Bages
- Accés: Per la C-55 a Monistrol de Montserrat, agafar el trencall de la BP-1121 cap el Monestir. A la cruïlla anterior al peatge, trencar a mà dreta en direcció a Can Massana. Aparcament habilitat al monestir i refugi de Santa Cecília.
- Punt de sortida: Santa Cecília, 685 metres
- Cim: Montgròs, 1133 metres
- Desnivell: 450 metres totals, sense comptar desnivells acumulats
- Temps: 2h d'anada (pel Coll del Miracle) + 1h 25min de tornada (pel Portell del Migdia)
- Senyalització: Variada, però majoritàriament de GR i PR
- Plànol: Montserrat, 1:10.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

17 de set. 2008

Debela pec (09/08/2008)

Per les vacances d'estiu el Marc i el seu amic Pordiosero (vegeu el seu blog) van anar de viatge a Eslovènia i, com no podia ser menys, hi van anar amb les botes de muntanya pel que pogués passar. Eslovènia és un petit país que té com a símbol nacional el Triglav (2864m), que és el cim més alt d'aquesta regió ex-iugoslava, i que està enmarcat en el Parc Nacional del Triglav. Aquesta zona muntanyosa es coneix com a Alps Julians i representen les últimes elevacions cap a l'est de la serralada alpina, junt amb la serra austro-eslovena del Karavanke.
L'excursió que ens vem proposar, que és bastant modesta, és un mirador excepcional sobre la part oriental del Parc Nacional del Triglav i també oferereix una panoràmica de 360º força interessant. El Debela pec està situat prop de la zona turística del llac Bled (conegut per qui hagi visitat el país). Forma part d'una línia de cims que pel sud sobresurt tímidament per sobre l'altiplà boscós de Pokljuka, però que pel nord formen una llarga línia de parets rocoses a la vall de Krma. Per aventurar-se a l'altiplà de Pokljuca és imprescindible portar un plànol detallat de la zona, ja que els frondosos boscos d'avets estan solcats per nombroses pistes forestals.

- Situació: Eslovènia, Alps Julians
- Accés: Desde Bled, seguir en direcció Gorje i Pokljuca, seguir per pistes forestals les indicacions de Lipanca.
- Punt de sortida: Aparcament de Lipanca, 1420 metres
- Cim: Debela pec, 2014 metres
- Desnivell: 595 metres
- Temps: 1h 35min de pujada + 1h 20min de baixada
- Senyalització: Punts blancs i vermells
- Plànol: Julijske Alpe vzhodni del, 1:50.000, Geodetski Zavod Slovenije
- Fotos: Cliqueu aquí

2 de set. 2008

Tuc d'Arenho pel PR-C 112 (31/07/2008)

El Tuc d'Arenho és una discreta muntanya herbosa de 2500 metres d'alçada, però que gaudeix d'una bona panoràmica de la Val d'Aran gràcies a la seva posició central en aquesta comarca pirinenca. L'ascensió d'aquesta muntanya es redueix considerablement gràcies a la pista que comunica les poblacions de Bagergue i Arròs a través del Coret de Varradòs (2050m). Però el Marc, com a bon amant dels senders de Petit Recorregut, va proposar-se el repte de pujar al Tuc d'Arenho a través del PR-C 112, que comença a Bagergue i acaba a Gessa al cap de 15,6 quilòmetres. Per unir les poblacions d'inici i de final, es va utilitzar el GR211 (Circuït dera Val d'Aran).
Fàcil de dir-ho, però a la realitat el Marc va suar de valent. Vem començar a caminar a Gessa, i fins el principi de la pujada al Coret de Varradòs no va haver-hi problema. Per no fer els revolts de la pista del coll, el PR va retallant camí muntanya amunt. Les marques encara perduren, però el camí es troba bastant embrossat de vegetació. Després s'arriba al Coret per pista. A partir d'aquí comença la pujada al Còth de Salient (2336m), que va per un corriol estret però ben senyalitzat. Un cop al coll, les marques del PR-C 113 segueixen fondalada avall i cal abandonar-les per no anar a parar a Vilac. Com que les maques del nostre PR van desapareixer, el Marc va decidir pujar directament cap el visible Tuc d'Arenho, amb l'esperança de trobar senyalització blanca i groga dalt del cim. Desde dalt molt bona vista, però ni una marca de PR. Per tant, va tocar improvitzar el camí indicat en el plànol, però camp a través, tot encarant les passes cap a la vall que baixa cap a Gessa. Un cop enclotats en el barranc de Corilha, cap rastre de senyals i una vegetació cada cop més molesta que arribava a mitja cuixa. La baixada va ser realment dura fins que, havent perdut ja molta alçada, va apareixer una marca desdibuixada en una roca a la vora del torrent. A partir d'aquí, les condicions de baixada van millorar considerablement fins al poble.
Aquest és un Petit Recorregut que caldria rehabilitar o bé descatalogar-lo, ja que està en un estat francament lamentable d'abandonament.

- Situació: Occitània, Val d'Aran
- Accés: A la C-28 entre Arties i Salardú, agafar el trencall cap a Gessa i deixar el vehicle a l'aparcament habilitat a l'entrada del poble.
- Punt de sortida i arribada: Gessa, 1260 metres
- Cim: Tuc d'Arenho, 2522 metres
- Desnivell: 1260 metres
- Distància: 3km de GR + 15,6km de PR = 18,6 quilòmetres
- Temps:
Gessa - Bagergue: 55min
Bagergue - Tuc d'Arenho: 4h 45min
Tuc d'Arenho - Gessa: 3h
- Senyalització: Marques blanques i vermelles de GR i blanques i grogues de PR
- Plànol: Val d'Aran, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí