L'excursió al Pedraforca és tant famosa i concorreguda que em fa vergonya posar-la al blog. Qui més qui menys ha anat al Pedraforca i aquesta és una muntanya on et pots trobar gent de tot tipus i edats. És la Rambla de l'excursionisme català. Però si hi ha una cosa que m'empeny a explicar aquesta excursió és el fet de sortir-se de la via normal. Normalment, tothom que puja al "Pedra" ho fa des del Mirador del Gresolet, passant pel Refugi Estasen i la Canal del Verdet. Jo he pujat quatre vegades al Pollegó Superior, dues des de Saldes i dues des de Gòsol, i he de dir que la ruta de Gòsol és més dura però gratificant. Es surt des del mateix poble de Gòsol, tenint un desnivell més important, però els camins que es recorren són solitaris i tranquils, al contrari que a l'altra banda de la muntanya. El tram del cim entre el Coll del Verdet i l'Enforcadura és comú per a les dues vessants, zona on toca desconectar de la muntanya i barrejar-se amb la gent. És especialment divertida l'arribada a l'Enforcadura, on gairebé tota la gent trenca a l'esquerra i només som quatre gats els que trenquem a la dreta.
Des de Gòsol seguim el GR-150 fins passada la Font Terrers i fem una pujada progressiva per la Coma dels Caners, seguint el PR-C 123. Des del Coll del Teuler (1964m) girem en direcció sud per pujar a la cresta del Camaril, que són unes escarpadures un xic boscoses que són prou divertides de creuar. Un cop al Coll del Verdet (2244m) ve el camí que tothom es coneix: les grimpades i desgrimpades fins el Pollegó Superior (que no entenc com hi han diumengers que s'hi atreveixen!!!) i la forta baixada cap a l'Enforcadura (2356m). Un cop aquí deixem la desgastada i relliscosa tartera de Saldes a l'est, i girem en direcció oest cap a la tartera de Gòsol, que és molt petita però esta més ben conservada. Arribant al Coll de Cabra (1940m) ens endinsem al bosc, primer carenejant i després fent una baixada trepidant que passa factura a les cames. Sortim del bosc en el torrent de l'Arrubinat i només ens queda travessar els camps que porten a punt de sortida.
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Beguedà
- Accés: Al sud de Guardiola per la C-16, agafar la carretera B-400 cap a Saldes i Gòsol. Deixem el vehicle al poble.
- Punt de sortida: Plaça Major de Gòsol, 1425 metres
- Cim: Pollegó Superior, 2506 metres
- Desnivell: 1080 metres
- Temps: 4h de pujada + 2h 55min de baixada (comptant aturades i entrebancs, ja que erem un grup de 7 persones)
- Senyalització: Marques del GR-150 al principi, punts grocs entre el Coll del Verdet i l'Enforcadura i marques del PR-C 123 a la resta
- Plànol: Serra del Cadí Pedraforca, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
15 d’oct. 2009
13 d’oct. 2009
Volta al Circ de Pessons (13/07/2009)
Els llacs i circ de Pessons, sobre l'estació d'esquí de Grau Roig, és una de les zones més famoses de l'excursionisme andorrà. Està formada per un altiplà esquitxat per una vintena d'estanys i basses, encerclat per una muralla fortament retallada. El que potser li dóna tant renom és la quantitat d'activitats muntanyenques que s'hi poden realitzar. Els diumengers (en castellà domingueros) poden fer passejades fàcils amb la canalla per la zona dels estanys; els excursionistes poden gaudir de l'ascensió al Pic dels Pessons sense dificultats; els muntanyencs més experimentats es poden trobar amb crestes força difícils; els escaladors tenen unes quantes parets on enfilar-se; i els menys fredolics poden gaudir d'una bona hivernal.
Aquest dia vem optar pel recorregut més complert del Circ de Pessons sense haver d'afrontar dificultats excessives: la volta al circ entre les collades de Montmalús i de Pessons. L'aproximació es fa per les pistes d'esquí de Grau Roig, en direcció sud, per assolir la Collada de Montmalús, punt de separació entre els circs de Pessons i dels Colells, i on comencem la carena que haurem de seguir tota l'estona. El Pic de Montmalús (2782m) és molt aplanat i no ens dóna les millors vistes sobre el circ. La carena és ampla i fàcil, però a mesura que ens acostem al Pic de Ríbuls (2827m) la cosa es complica. Aquest cim no el podem pujar, ja que ofereix bastanta dificultat, i s'ha de vorejar tot seguint unes poques fites que ens encaren cap a una canal herbosa molt empinada. Aquest és el tram més complicat de l'excursió, ja que no hi ha cap camí marcat, s'avança per fortes pendents i cal estar molt alerta de la posició de les fites. Finalment arribem altre cop a la carena trobant-nos de cara el proper i últim cim: el Pic dels Pessons (2864m). Aquest cim es desploma cap a la banda del circ i és un balcó inmillorable sobre tots els estanys de la zona. Sens dubte un dels millors cims andorrans! D'aquí es baixa a la Collada de Pessons on, si tenim temps, podem continuar la cresta fins el Pic d'Ensangents (2857m). El camí baixa la collada molt ràpidament fent molts ziga-zagues fins el primer llac, anomenat Estany del Cap de Pessons. A partir d'aquí creuarem 6 estanys més fins arribar a les instal·lacions de l'estació d'esquí. Voleu un consell? No us deixeu endur per les presses i aneu-vos aturant als estanys, gaudiu d'aquesta joia andorrana!
- Situació: Principat d'Andorra, parròquia d'Encamp
- Accés: Per la carretera CG-2 entre Soldeu i el Port d'Envalira, agafar el trencall cap a l'estació d'esquí de Grau Roig, on a l'estiu trobareu grans i desèrtiques explanades d'asfalt
- Punt de sortida: Aparcament de Grau Roig, 2100 metres
- Cim: Pic dels Pessons, 2864 metres
- Desnivell: 765 metres (sense comptar el desnivell acumulat)
- Temps: 2h 45min de pujada + 2h 25min de baixada
- Senyalització: Marques del GR i fites
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Aquest dia vem optar pel recorregut més complert del Circ de Pessons sense haver d'afrontar dificultats excessives: la volta al circ entre les collades de Montmalús i de Pessons. L'aproximació es fa per les pistes d'esquí de Grau Roig, en direcció sud, per assolir la Collada de Montmalús, punt de separació entre els circs de Pessons i dels Colells, i on comencem la carena que haurem de seguir tota l'estona. El Pic de Montmalús (2782m) és molt aplanat i no ens dóna les millors vistes sobre el circ. La carena és ampla i fàcil, però a mesura que ens acostem al Pic de Ríbuls (2827m) la cosa es complica. Aquest cim no el podem pujar, ja que ofereix bastanta dificultat, i s'ha de vorejar tot seguint unes poques fites que ens encaren cap a una canal herbosa molt empinada. Aquest és el tram més complicat de l'excursió, ja que no hi ha cap camí marcat, s'avança per fortes pendents i cal estar molt alerta de la posició de les fites. Finalment arribem altre cop a la carena trobant-nos de cara el proper i últim cim: el Pic dels Pessons (2864m). Aquest cim es desploma cap a la banda del circ i és un balcó inmillorable sobre tots els estanys de la zona. Sens dubte un dels millors cims andorrans! D'aquí es baixa a la Collada de Pessons on, si tenim temps, podem continuar la cresta fins el Pic d'Ensangents (2857m). El camí baixa la collada molt ràpidament fent molts ziga-zagues fins el primer llac, anomenat Estany del Cap de Pessons. A partir d'aquí creuarem 6 estanys més fins arribar a les instal·lacions de l'estació d'esquí. Voleu un consell? No us deixeu endur per les presses i aneu-vos aturant als estanys, gaudiu d'aquesta joia andorrana!
- Situació: Principat d'Andorra, parròquia d'Encamp
- Accés: Per la carretera CG-2 entre Soldeu i el Port d'Envalira, agafar el trencall cap a l'estació d'esquí de Grau Roig, on a l'estiu trobareu grans i desèrtiques explanades d'asfalt
- Punt de sortida: Aparcament de Grau Roig, 2100 metres
- Cim: Pic dels Pessons, 2864 metres
- Desnivell: 765 metres (sense comptar el desnivell acumulat)
- Temps: 2h 45min de pujada + 2h 25min de baixada
- Senyalització: Marques del GR i fites
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
29 de set. 2009
Tossa Plana de Lles (12/07/2009)
La Tossa Plana, amb 2916 metres d'alçada, és el sostre comarcal de la Cerdanya. Està situada a la vall de Lles i Arànser, a sobre de Martinet, coronada per un cordal muntanyós que va del Monturull i els Estanys de la Pera fins el Port de Vallcivera, a la Vall de la Llosa. Aquesta renglera de cims estan resseguits per la frontera amb Andorra i, per aquest fet, molts dels cims tenen dos noms diferents a cada vessant de la muntanya. Així, la Tossa Plana de Lles rep el nom de Pic de la Portelleta a Andorra. I no és d'extranyar que tingui l'adjectiu de plana, ja que si bé en el vessant nord es mostra força escarpada per sobre la vall andorrana del Madriu, pel vessant sud té un pla inclinat molt gran a la seva part superior. Això fa que aquesta ascensió pugui ser força monòtona i la fa ideal per iniciar-se al muntanyisme hivernal.
Hi ha una pista de terra que recorre tot el vessant sud d'aquestes muntanyes, des del Refugi del Cap del Rec fins l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, i que permet una ràpida aproximació al peu de la Tossa. Però aquell dia vem trobar el principi de la pista en mal estat, i vem decidir girar cua i deixar el vehicle al Cap del Rec, renunciant als 175 metres de desnivell que es guanyen per la pista. Per tant, vem començar a caminar recorrent les pistes de l'estació d'esquí nòrdic de Lles fins el Refugi del Pradell (2115m), punt d'inici normal de l'ascensió.
- Situació: Catalunya, província de Lleida, comarca de la Cerdanya
- Accés: Passat el poble de Martinet en direcció a la Seu d'Urgell hi ha un trencall a la dreta que porta a Lles per la carretera LV-4036. Cal travessar el poble seguint les indicacions del Cap del Rec, on hi han les instal·lacions de l'estació d'esquí i el refugi
- Punt de sortida: Refugi Cap del Rec, 1960 metres
- Cim: Tossa Plana de Lles, 2916 metres
- Desnivell: 955 metres
- Temps: 2h 30min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Quadrats grocs fins el peu de la Tossa i fites fins a dalt
- Plànol: Cerdanya, 1:50.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Hi ha una pista de terra que recorre tot el vessant sud d'aquestes muntanyes, des del Refugi del Cap del Rec fins l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, i que permet una ràpida aproximació al peu de la Tossa. Però aquell dia vem trobar el principi de la pista en mal estat, i vem decidir girar cua i deixar el vehicle al Cap del Rec, renunciant als 175 metres de desnivell que es guanyen per la pista. Per tant, vem començar a caminar recorrent les pistes de l'estació d'esquí nòrdic de Lles fins el Refugi del Pradell (2115m), punt d'inici normal de l'ascensió.
- Situació: Catalunya, província de Lleida, comarca de la Cerdanya
- Accés: Passat el poble de Martinet en direcció a la Seu d'Urgell hi ha un trencall a la dreta que porta a Lles per la carretera LV-4036. Cal travessar el poble seguint les indicacions del Cap del Rec, on hi han les instal·lacions de l'estació d'esquí i el refugi
- Punt de sortida: Refugi Cap del Rec, 1960 metres
- Cim: Tossa Plana de Lles, 2916 metres
- Desnivell: 955 metres
- Temps: 2h 30min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Quadrats grocs fins el peu de la Tossa i fites fins a dalt
- Plànol: Cerdanya, 1:50.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
25 de set. 2009
Pic de Font Blanca (10/07/2009)
El dia 10 de juliol del 2009 es va celebrar la segona etapa catalana del Tour de França, que va anar des de Barcelona fins a Ordino-Arcalís, passant per la meva terra: el Bages. Però vaig pensar que valia la pena aprofitar l'avinentesa per anar a fer muntanya. Per tant vaig desplaçar-me fins el Serrat, abans de la última pujada dels ciclistes cap el final d'etapa a l'estació d'esquí d'Arcalís. L'objectiu del dia va ser pujar al Pic de Font Blanca pel matí, per poder ser a baix per la tarda i veure passar el Tour. El pic de Font Blanca forma part dels pocs cims andorrans que superen els 2900 metres d'alçada. Però la seva característica més important, és que està perfectament individualitzat, és a dir, que no té cap cim d'alçada similar al seu voltant, fet que li dóna unes vistes molt panoràmiques. Aquesta muntanya potser es veu una mica eclipsada per la fama del veí pic de Tristaina, que segurament atreu més visitants.
El punt de sortida es troba al final de la carretera asfaltada que porta cap el refugi de Sorteny, on hi ha un gran aparcament i un punt d'informació. Vaig plantejar-me una ruta circular que em permetés tornar al cotxe per la carretera d'Arcalís tot esperant els ciclistes. Vaig pujar per la vall de Rialb, on trobem un refugi lliure en unes condicions mínimes per pernoctar, fins a la Portella de Rialb. Des de la Portella hi ha l'únic tram complicat de l'excursió, que comença per un corriol en cresta seguit d'un flanqueig a nivell cap a la vessant oest de la muntanya, que passa per trams inclinats i camí poc definit. Després cal estar alerta a les fites, però l'itinerari és força evident. Un cop al cim, les vistes es despleguen àmpliament cap a tots costats, destacant l'amuntegament de pics i crestes de la zona del Medacorba i Comapedrosa. Tornant a la Portella de Rialb, enlloc de tornar per la vessant est d'on havia vingut, vaig baixar per la banda oest del coll, seguint un corriol senyalitzat que va resseguint la vall del Comís Vell, excepte en algun tall que el camí va a buscar la carena del pic de Besalí. Finalment, després d'una remullada de peus en un rierol, vaig arribar a la carretera quan ja havia passat la caravana publicitària del Tour. Només em va restar veure com passaven a un pam de mi uns corredors desgastats, que encara tenien una bona pujada davant seu.
- Situació: Principat d'Andorra, parròquia d'Ordino
- Accés: Des d'Ordino cal seguir la carretera CG-3 fins més amunt del Serrat, on hi ha un trencall a la dreta en direcció Sorteny. Al cap d'uns 2 quilòmetres s'acaba la carretera en una zona d'aparcament
- Punt de sortida: Aparcament de Sorteny, 1760 metres
- Cim: Pic de Font Blanca, 2904 metres
- Desnivell: 1145 metres
- Temps: 2h 50min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Punts grocs fins el coll i fites fins el cim
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
El punt de sortida es troba al final de la carretera asfaltada que porta cap el refugi de Sorteny, on hi ha un gran aparcament i un punt d'informació. Vaig plantejar-me una ruta circular que em permetés tornar al cotxe per la carretera d'Arcalís tot esperant els ciclistes. Vaig pujar per la vall de Rialb, on trobem un refugi lliure en unes condicions mínimes per pernoctar, fins a la Portella de Rialb. Des de la Portella hi ha l'únic tram complicat de l'excursió, que comença per un corriol en cresta seguit d'un flanqueig a nivell cap a la vessant oest de la muntanya, que passa per trams inclinats i camí poc definit. Després cal estar alerta a les fites, però l'itinerari és força evident. Un cop al cim, les vistes es despleguen àmpliament cap a tots costats, destacant l'amuntegament de pics i crestes de la zona del Medacorba i Comapedrosa. Tornant a la Portella de Rialb, enlloc de tornar per la vessant est d'on havia vingut, vaig baixar per la banda oest del coll, seguint un corriol senyalitzat que va resseguint la vall del Comís Vell, excepte en algun tall que el camí va a buscar la carena del pic de Besalí. Finalment, després d'una remullada de peus en un rierol, vaig arribar a la carretera quan ja havia passat la caravana publicitària del Tour. Només em va restar veure com passaven a un pam de mi uns corredors desgastats, que encara tenien una bona pujada davant seu.
- Situació: Principat d'Andorra, parròquia d'Ordino
- Accés: Des d'Ordino cal seguir la carretera CG-3 fins més amunt del Serrat, on hi ha un trencall a la dreta en direcció Sorteny. Al cap d'uns 2 quilòmetres s'acaba la carretera en una zona d'aparcament
- Punt de sortida: Aparcament de Sorteny, 1760 metres
- Cim: Pic de Font Blanca, 2904 metres
- Desnivell: 1145 metres
- Temps: 2h 50min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Punts grocs fins el coll i fites fins el cim
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
22 de set. 2009
Bisaurín (24/06/2009)
Aquest cim, de 2670 metres d'alçada, pel nord s'ens presenta enmurallat per la pintoresca serra de Secús i pel sud es veu imponent però accessible, malgrat que per tot arreu cal superar pendents molt inclinats. De fet, les vies que arriben al Bisaurín des del nord són sinuoses però magnífiques, sobretot les valls d'Aguas Tuertas i dels Sarrios. Però el juny d'aquest any la neu es negava a desapareixer dels vessants nord de les muntanyes, i com a muntanyenc solitari i precabut que soc, vaig preferir no arriscar-me i optar pel vessant sud. Aquesta ruta és la més fàcil, directe i freqüentada per pujar al cim. El punt de sortida és el refugi de Lizara, perfectament renovat i comfortable, accessible en vehicle remuntant tota la vall d'Aragüés del Puerto. En la meva estada vaig fer coneixença dels guardes valencians que porten el refugi amb molta simpatia, tenint en compte que l'accés amb cotxe porta molts "domingueros" a aquest indret. Si el dia es preveu calurós, cal matinar i posar-se en marxa com abans millor, ja que la carena que puja fins el cim està encarada totalment al sud i el sol dóna tota l'estona al clatell. Aquesta carena comença herbosa des del coll, però a mida que ens enfilem es va tornant més rocosa i més vertical, però sense dificultats. Un cop a la part de dalt de la muntanya el pendent es suavitza i s'arriba al cim amb tranquilitat. Al ser una muntanya molt individualitzada, es pot gaudir d'una panoràmica a 360º realment impressionant, des del Pic Ori fins el Mont Perdut. Aquell dia tant clar em vaig estar una hora i vint minuts dalt del cim!
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Aragüés
- Accés: Des del Puente de la Reina cal anar en direcció a Hecho per la carretera A-176 fins el trencall de la A-2605 cap a Aragüés del Puerto, i remuntar tota la vall fins l'estació d'esquí de fons de Lizara
- Punt de sortida: Refugi de Lizara, 1510 metres
- Cim: Bisaurín, 2670 metres
- Desnivell: 1160 metres
- Temps: 2h 55min de pujada + 1h 55min de baixada
- Senyalització: Marques de GR fins el coll de Lo Foratón i fites fins el cim
- Plànol: Ansó Echo, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Aragüés
- Accés: Des del Puente de la Reina cal anar en direcció a Hecho per la carretera A-176 fins el trencall de la A-2605 cap a Aragüés del Puerto, i remuntar tota la vall fins l'estació d'esquí de fons de Lizara
- Punt de sortida: Refugi de Lizara, 1510 metres
- Cim: Bisaurín, 2670 metres
- Desnivell: 1160 metres
- Temps: 2h 55min de pujada + 1h 55min de baixada
- Senyalització: Marques de GR fins el coll de Lo Foratón i fites fins el cim
- Plànol: Ansó Echo, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
29 de jul. 2009
Ibón d'Acherito i Mallo de las Foyas (23/06/2009)
El Ibón d'Acherito (1875m) és l'estany de muntanya més occidental dels Pirineus, i potser un dels més bonics. Això fa que l'itinerari fins aquest llac sigui força concorregut. Fins a l'estany el camí no suposa cap mena de problema, però a partir d'aquí val la pena aprofitar per fer el cim que corona el circ on es situa l'ibón, i que permet fer una ruta circular baixant cap a les Foyas de Santa Maria. Però més amunt de l'estany no hi ha cap camí i les fites són força perdedores al principi, per tant cal posar atenció. Després de remuntar una tartera força dreta s'arriba a un coll que ens planteja dues opcions: el Pico de la Ralla (2146m) al nord i el Mallo de las Foyas (2126m) al sud. La pujada al Pico de la Ralla per la cresta em va semblar massa arriscada pel fet que anava sol, i vaig preferir conformar-me en fer el cim del Mallo de las Foyas, que complementa les vistes cap el sud que no disposa el cim al que vaig renunciar (digueu-me gallina o precabut...). La baixada per la vessant est és força laboriosa per haver de controlar bé la ubicació de les fites, a més de no haver-hi camí traçat en bona part d'aquest tram.
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, Val d'Echo
- Accés: Des del poble d'Echo cal prendre la carretera HUV-2132 fins a la Selva d'Oza i seguir-la fins que es torna de terra, punt on prenem una pista a l'esquerra indicant Acherito que va al Refugi de la Mina. Gairebé un quilòmetre més tard creuem un pont per sobre el barranc d'Acherito i aparquem el vehicle al costat d'uns panells informatius.
- Punt de sortida: Guarrinza, 1225 metres
- Cim: Mallo de las Foyas, 2126 metres
- Desnivell: 900 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 2h 10min de baixada
- Senyalització: Marques del GR 65 al principi, marques gastades d'un antic GR fins l'estany i fites per la resta
- Plànol: Ansó Echo, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, Val d'Echo
- Accés: Des del poble d'Echo cal prendre la carretera HUV-2132 fins a la Selva d'Oza i seguir-la fins que es torna de terra, punt on prenem una pista a l'esquerra indicant Acherito que va al Refugi de la Mina. Gairebé un quilòmetre més tard creuem un pont per sobre el barranc d'Acherito i aparquem el vehicle al costat d'uns panells informatius.
- Punt de sortida: Guarrinza, 1225 metres
- Cim: Mallo de las Foyas, 2126 metres
- Desnivell: 900 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 2h 10min de baixada
- Senyalització: Marques del GR 65 al principi, marques gastades d'un antic GR fins l'estany i fites per la resta
- Plànol: Ansó Echo, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
20 de jul. 2009
Punta del Rincón d'Alano (22/06/2009)
La serra d'Alano es podria anomenar com la "mini-serra del Cadí" del Pirineu occidental, ja que la seva cara nord està formada per un seguit de parets, puntes i canals que li donen certa semblança. Però a diferència de la serra del Cadí, quan es travessa aquesta imponent paret, enlloc de trobar-nos una llarga carena ens trobem una vall elevada, formada per prats a l'oest i pedregars a l'est, que desemboca en una canal a la vessant sud.
L'únic pas senyalitzat per travessar la serra d'Alano es troba en el seu punt més dèbil: l'Achar d'Alano o Paso de Taxeras, que voreja l'espectacular Punta del Achar (2075m). Es pot pujar a aquesta punta en poca estona pel sud, havent de superar una grimpada de nivell II poc difícil.
Al final de la vall d'Alano trobem els dos cims principals: el Peñaforca (2391m) a la dreta i la Punta del Rincón d'Alano (2357m) a l'esquerra. Però, per arribar al coll que els separa, abans hem de creuar tot un laberint de pedregars, blocs de pedra i congestes de neu senyalitzat amb fites disperses i sense camí marcat, un recorregut molt laboriós que alenteix força la marxa.
Un cop al Collado del Rincón tenia intenció de pujar al Peñaforca, punt més elevat de la serra, però com que anava sol com un mussol vaig preferir no aventurar-m'hi, ja que havia de creuar una placa de neu força exposada i una cresta un xic complicada. Per tant, vaig dirigir-me cap el nord, a la Punta del Rincón d'Alano, però tampoc les vaig tenir totes perquè abans d'arribar al replà del cim s'ha de superar una grimpada fàcil però força aèria.
A la tornada em feia molta mandra haver de tornar a creuar tot el caos de pedres del fons de la vall, i vaig decidir improvitzar el camí vorejant les primeres puntes de la serra, però més endavant el tema es tornava massa escarpat, i vaig haver de baixar en diagonal per la vessant per anar a buscar el camí de l'anada. Va ser realment molt distret i recomanable!
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza. Davant del camping trobem a la dreta una pista de terra en bon estat que ens porta fins el Llano de Taxeras, on hem de deixar el vehicle
- Punt de sortida: Llano de Taxeras, 1285 metres
- Cim: Punta del Rincón d'Alano, 2357 metres
- Desnivell: 1070 metres
- Temps: 4h 10min de pujada + 2h 45min de baixada
- Senyalització: Punts blaus entre Taxeras i l'Achar d'Alano, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
L'únic pas senyalitzat per travessar la serra d'Alano es troba en el seu punt més dèbil: l'Achar d'Alano o Paso de Taxeras, que voreja l'espectacular Punta del Achar (2075m). Es pot pujar a aquesta punta en poca estona pel sud, havent de superar una grimpada de nivell II poc difícil.
Al final de la vall d'Alano trobem els dos cims principals: el Peñaforca (2391m) a la dreta i la Punta del Rincón d'Alano (2357m) a l'esquerra. Però, per arribar al coll que els separa, abans hem de creuar tot un laberint de pedregars, blocs de pedra i congestes de neu senyalitzat amb fites disperses i sense camí marcat, un recorregut molt laboriós que alenteix força la marxa.
Un cop al Collado del Rincón tenia intenció de pujar al Peñaforca, punt més elevat de la serra, però com que anava sol com un mussol vaig preferir no aventurar-m'hi, ja que havia de creuar una placa de neu força exposada i una cresta un xic complicada. Per tant, vaig dirigir-me cap el nord, a la Punta del Rincón d'Alano, però tampoc les vaig tenir totes perquè abans d'arribar al replà del cim s'ha de superar una grimpada fàcil però força aèria.
A la tornada em feia molta mandra haver de tornar a creuar tot el caos de pedres del fons de la vall, i vaig decidir improvitzar el camí vorejant les primeres puntes de la serra, però més endavant el tema es tornava massa escarpat, i vaig haver de baixar en diagonal per la vessant per anar a buscar el camí de l'anada. Va ser realment molt distret i recomanable!
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza. Davant del camping trobem a la dreta una pista de terra en bon estat que ens porta fins el Llano de Taxeras, on hem de deixar el vehicle
- Punt de sortida: Llano de Taxeras, 1285 metres
- Cim: Punta del Rincón d'Alano, 2357 metres
- Desnivell: 1070 metres
- Temps: 4h 10min de pujada + 2h 45min de baixada
- Senyalització: Punts blaus entre Taxeras i l'Achar d'Alano, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
15 de jul. 2009
Petrechema (21/06/2009)
A la zona de confluència entre Navarra, Aragó i el Bearn es troba una serralada rocallosa formada per cims tant coneguts com l'Anie (Auñamendi) i la Taula dels Tres Reis (Hiru Erregeen Mahaia). Són aquestes crestes i agulles les que posen fi a la suavitat herbosa dels Pirineus atlàntics per donar pas als cims escarpats del Pirineu central.
El mes de setembre passat vaig fer la primera visita a la zona de Linza, però el mal temps em va fer abandonar l'objectiu inicial per anar a pujar la modesta Lapakiza Linzola. Tot i que inicialment tenia previst pujar a la Taula dels Tres Reis, la nuvolositat creixent em va fer replantejar l'excursió per dirigir-me al Petrechema, un cim molt sorprenent. Des de la vall bearnesa d'Aspe, tots els cims d'aquesta zona representen un repte important pel seu gran desnivell i les seves vessants escarpades, com el Petrechema esta custodiat per les impressionants agulles d'Ansabere. Des del Refugi de Linza, aquest cim es puja progressivament i amb una bonica cresta final, deixant fins a l'últim moment la sorpresa dels abismes que es desplomen a l'altra banda. De fet, no es pot assolir el punt més alt d'aquesta muntanya si no és escalant, ja que ens trobem davant dels morros l'Agulla Nord d'Ansabere, un xic més alta que el cim.
Al Petrechema vaig coneixer un parell de viscains que després volien pujar al Lapakiza Linzola amb l'objectiu de realitzar un cim més de la llista dels "100 Cims". Com que anava sol, vaig decidir unir-me a ells tot i haver pujar la mateixa muntanya 9 mesos abans. Però aquesta gent no hi entèn de camins i vem fer la pujada i la baixada camp a través, fet que va afegir més emoció a la jornada, tal com podreu observar a les fotografies.
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza i seguir per pista de terra en bon estat fins el Refugi de Linza
- Punt de sortida: Refugi de Linza, 1340 metres
- Cim: Petrechema, 2371 metres
- Desnivell: 1030 metres
- Temps: 2h 50min de Linza al Petrechema + 1h 30min del Petrechema al Lapakiza + 1h 5min del Lapakiza a Linza
- Senyalització: Corriols molt fressats, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
El mes de setembre passat vaig fer la primera visita a la zona de Linza, però el mal temps em va fer abandonar l'objectiu inicial per anar a pujar la modesta Lapakiza Linzola. Tot i que inicialment tenia previst pujar a la Taula dels Tres Reis, la nuvolositat creixent em va fer replantejar l'excursió per dirigir-me al Petrechema, un cim molt sorprenent. Des de la vall bearnesa d'Aspe, tots els cims d'aquesta zona representen un repte important pel seu gran desnivell i les seves vessants escarpades, com el Petrechema esta custodiat per les impressionants agulles d'Ansabere. Des del Refugi de Linza, aquest cim es puja progressivament i amb una bonica cresta final, deixant fins a l'últim moment la sorpresa dels abismes que es desplomen a l'altra banda. De fet, no es pot assolir el punt més alt d'aquesta muntanya si no és escalant, ja que ens trobem davant dels morros l'Agulla Nord d'Ansabere, un xic més alta que el cim.
Al Petrechema vaig coneixer un parell de viscains que després volien pujar al Lapakiza Linzola amb l'objectiu de realitzar un cim més de la llista dels "100 Cims". Com que anava sol, vaig decidir unir-me a ells tot i haver pujar la mateixa muntanya 9 mesos abans. Però aquesta gent no hi entèn de camins i vem fer la pujada i la baixada camp a través, fet que va afegir més emoció a la jornada, tal com podreu observar a les fotografies.
- Situació: Aragó, província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza i seguir per pista de terra en bon estat fins el Refugi de Linza
- Punt de sortida: Refugi de Linza, 1340 metres
- Cim: Petrechema, 2371 metres
- Desnivell: 1030 metres
- Temps: 2h 50min de Linza al Petrechema + 1h 30min del Petrechema al Lapakiza + 1h 5min del Lapakiza a Linza
- Senyalització: Corriols molt fressats, fites i camp a través
- Plànol: Belagua Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
14 de jul. 2009
Penyes Altes del Moixeró (13/06/2009)
El Moixeró és una modesta serra que s'alça entre el Cadí i la Tosa d'Alp. Això si, modesta només en alçada, ja que la seva cara sud ofereix un gran desnivell i uns camins salvatges entremig d'un univers rocós de cingleres i agulles. És en aquest indret on trobem la famosa Canal de la Serp, que malgrat no tenir cap dificultat supera tot el desnivell d'una sola tirada.
Per recorrer aquesta feréstega vessant hem de dirigir-nos cap el nucli de Gréixer, sota unes parets que s'alcen fins gairebé 1200 metres més amunt. Sobre les cases s'inicia el camí d'aproximació a la canal, que puja sobtadament a la carena que mena a les Penyes Altes (2059m), on entre boscos i roques s'han de grimpar un parell de passos fàcils abans del cim. En quant a la baixada, vem recorrer la carena fins el Coll de Moixeró (1972m) per seguidament baixar cap el Coll de la Cabrera (1783m). Aquest tram és un xic complicat, amb un corriol desgastat i força aeri que voreja la muntanya a mitja vessant. Més avall d'aquest coll trobem la font de la Cabrera, on podem refrescar-nos, i continuar progressant per dins el bosc fins tornar a Gréixer.
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Des de la C-16 cal entrar a Bagà i seguir les indicacions per anar a Coll de Pal per la carretera BV-4024. Després de 4 quilòmetres s'arriba al Pont de Sant Nazari, on aparquem el vehicle per continuar a peu fins a Gréixer.
- Punt de sortida: Pont de Sant Nazari, 1010 metres
- Cim: Penyes Altes del Moixeró, 2279 metres
- Desnivell: 1270 metres
- Temps: 3h 25min de pujada + 3h 5min de baixada
- Senyalització: Marques grogues a la pujada i vermelles a la baixada
- Plànol: Moixeró La Tosa, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Per recorrer aquesta feréstega vessant hem de dirigir-nos cap el nucli de Gréixer, sota unes parets que s'alcen fins gairebé 1200 metres més amunt. Sobre les cases s'inicia el camí d'aproximació a la canal, que puja sobtadament a la carena que mena a les Penyes Altes (2059m), on entre boscos i roques s'han de grimpar un parell de passos fàcils abans del cim. En quant a la baixada, vem recorrer la carena fins el Coll de Moixeró (1972m) per seguidament baixar cap el Coll de la Cabrera (1783m). Aquest tram és un xic complicat, amb un corriol desgastat i força aeri que voreja la muntanya a mitja vessant. Més avall d'aquest coll trobem la font de la Cabrera, on podem refrescar-nos, i continuar progressant per dins el bosc fins tornar a Gréixer.
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Des de la C-16 cal entrar a Bagà i seguir les indicacions per anar a Coll de Pal per la carretera BV-4024. Després de 4 quilòmetres s'arriba al Pont de Sant Nazari, on aparquem el vehicle per continuar a peu fins a Gréixer.
- Punt de sortida: Pont de Sant Nazari, 1010 metres
- Cim: Penyes Altes del Moixeró, 2279 metres
- Desnivell: 1270 metres
- Temps: 3h 25min de pujada + 3h 5min de baixada
- Senyalització: Marques grogues a la pujada i vermelles a la baixada
- Plànol: Moixeró La Tosa, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
3 de jul. 2009
Puig de Balandrau (12/06/2009)
A algunes persones el nom d'aquesta muntanya us recordarà els fets tràgics que hi van succeïr el 30 de desembre del 2000, en què van perdre la vida 10 excursionistes a causa del torb, el fred i una allau a la zona de la Fontlletera, a la pujada del Coll dels Tres Pics. Aquests fets afecten de prop a totes les persones que gaudim de l'excursionisme, i ens han d'inculcar humilitat i respecte vers la muntanya.
El Balandrau és una muntanya de dues cares ben diferenciades: des de la vall del riu Freser la seva vessant és agresta, rocosa i escarpada; però des de la vessant de Tregurà es mostra progressiva, suau i entapissada de prats per on pastura el bestiar. Per pujar des de la vall del Ter hem d'arribar-nos fins el poblet de Tregurà, penjat enmig de la muntanya, on s'arriba per una carretera ben estreta. Més amunt del poble, segueix una pista de terra fins a Pardines. Com que a mi no m'agrada enmerdar-me amb el cotxe i al principi de la pista em vaig trobar algun troç complicat, vaig decidir deixar el vehicle a la Creu de Fusta (1593m), però vosaltres podeu seguir pista amunt fins el trencall de la pista de Fontlletera (1952m), estalviant-vos un bon desnivell!
Aquesta pista (tancada al trànsit) puja primer fins unes basses i continua fins el Coll dels Tres Pics, anunciant una pujada força monòtona, i a partir del coll s'agafa un sender que va vorejant els Tres Pics fins arribar al cim del Balandrau. En quant a la baixada, per no haver de tornar per la pista, vaig decidir baixar prats a través per la carena sud-oest del puig, seguint unes fites. Llavors vaig anar tombant cap a l'esquerra per anar a buscar el torrent de Fontlletera a l'alçada de la pista de Tregurà a Pardines. Aquesta baixada recompensa molt pel fet d'anar camp a través, però un cop arribat a la pista me'n vaig haver de fer un fart!
- Situació: Catalunya, província de Girona, comarca del Ripollès
- Accés: Per la GIV-5264 entre Vilallonga de Ter i Setcases, cal trencar cap a Tregurà per la GIV-5265 i un cop al poble seguir per pista de terra fins el trencall de la Fontlletera.
- Punt de sortida: La Creu de Fusta, 1593 metres
- Cim: Puig de Balandrau, 2585 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 40min de pujada + 1h 40min de baixada
- Senyalització: Fites de pedres
- Plànol: Puigmal Vall de Núria Ulldeter, escala 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
El Balandrau és una muntanya de dues cares ben diferenciades: des de la vall del riu Freser la seva vessant és agresta, rocosa i escarpada; però des de la vessant de Tregurà es mostra progressiva, suau i entapissada de prats per on pastura el bestiar. Per pujar des de la vall del Ter hem d'arribar-nos fins el poblet de Tregurà, penjat enmig de la muntanya, on s'arriba per una carretera ben estreta. Més amunt del poble, segueix una pista de terra fins a Pardines. Com que a mi no m'agrada enmerdar-me amb el cotxe i al principi de la pista em vaig trobar algun troç complicat, vaig decidir deixar el vehicle a la Creu de Fusta (1593m), però vosaltres podeu seguir pista amunt fins el trencall de la pista de Fontlletera (1952m), estalviant-vos un bon desnivell!
Aquesta pista (tancada al trànsit) puja primer fins unes basses i continua fins el Coll dels Tres Pics, anunciant una pujada força monòtona, i a partir del coll s'agafa un sender que va vorejant els Tres Pics fins arribar al cim del Balandrau. En quant a la baixada, per no haver de tornar per la pista, vaig decidir baixar prats a través per la carena sud-oest del puig, seguint unes fites. Llavors vaig anar tombant cap a l'esquerra per anar a buscar el torrent de Fontlletera a l'alçada de la pista de Tregurà a Pardines. Aquesta baixada recompensa molt pel fet d'anar camp a través, però un cop arribat a la pista me'n vaig haver de fer un fart!
- Situació: Catalunya, província de Girona, comarca del Ripollès
- Accés: Per la GIV-5264 entre Vilallonga de Ter i Setcases, cal trencar cap a Tregurà per la GIV-5265 i un cop al poble seguir per pista de terra fins el trencall de la Fontlletera.
- Punt de sortida: La Creu de Fusta, 1593 metres
- Cim: Puig de Balandrau, 2585 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 40min de pujada + 1h 40min de baixada
- Senyalització: Fites de pedres
- Plànol: Puigmal Vall de Núria Ulldeter, escala 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
29 de juny 2009
Serra d'Ensija pel PR-C 79 (07/06/2009)
Aquest itinerari, homologat com a Petit Recorregut de Catalunya número 79, recorre la vessant nord de la Serra d'Ensija fins arribar al seu punt culminant, la Gallina Pelada o Cap del Llitzet, a 2317 metres d'alçada. En quant al sentit del PR, vem triar pujar pel Barranc de les Llobateres, una torrentera estreta (normalment seca) que ens porta a una cruïlla de tres torrents, on podem triar l'opció curta de retallar cap el Pla Gran d'Ensija o agafar el torrent de l'esquerra i que porta al peu del Serrat Voltor, que és el que vem fer. Un cop a dalt, diuen que no paga la pena pujar fins aquest cim pedregós, ja que no s'hi obren gaires vistes. Continuem cap el Refugi d'Ensija o Delgado Úbeda, passant abans per la Creu de Ferro, turó que ens fa augmentar una mica el desnivell acumulat. Des del refugi fem una anada i tornada al cim per gaudir del bell panorama (aquell dia ben núvol...) i baixem pel camí de les Planelles fins la carretera de la Pleta de la Vila.
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Abans d'arribar a Guardiola de Berguedà per la C-16, agafar la B-400 cap a Saldes i Gòsol. Passat Saldes es puja el Coll de la Trapa, on trenquem a l'esquerra en direcció a la Pleta de la Vila. Hem de seguir la carretera fins a la Font Freda, on hi ha lloc per deixar el cotxe.
- Punt de sortida: Font Freda, 1665 metres
- Cim: Gallina Pelada, 2317 metres
- Desnivell: 650 metres
- Temps: 2h 35min de pujada + 1h 20 min de baixada
- Senyalització: Marques blanques i grogues de PR
- Plànol: Rasos de Peguera Serra d'Ensija, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Abans d'arribar a Guardiola de Berguedà per la C-16, agafar la B-400 cap a Saldes i Gòsol. Passat Saldes es puja el Coll de la Trapa, on trenquem a l'esquerra en direcció a la Pleta de la Vila. Hem de seguir la carretera fins a la Font Freda, on hi ha lloc per deixar el cotxe.
- Punt de sortida: Font Freda, 1665 metres
- Cim: Gallina Pelada, 2317 metres
- Desnivell: 650 metres
- Temps: 2h 35min de pujada + 1h 20 min de baixada
- Senyalització: Marques blanques i grogues de PR
- Plànol: Rasos de Peguera Serra d'Ensija, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Costabona (28/05/2009)
El Costabona s'alça imponent des del sud amb la seva silueta piramidal, per sobre de les valls de Camprodon, però la meitat est de la muntanya està formada per un seguit de crestes successives i pendents bastant durs. No és el cim més alt de la zona, ja que la Roca Colom fa 40 metres més d'alçada, però si el més important.
Enlloc de realitzar l'ascenció des de Setcases, que potser seria la via normal, vaig optar per fer el gran desnivell que hi ha per la vall del riu Tec, des de Prats de Molló. En aquesta vessant vaig seguir el camí que puja per la pala sud-est de la muntanya, on es troben les restes de les mines del Costabona, però aquest camí està en desús i hi ha algún tram on s'esborren les traces. La millor opció és pujar a la Collada de Siern i continuar per tota carena fins l'aresta sud de la muntanya, camí que està molt més ben indicat. En quant a la tornada, val la pena aprofitar l'oportunitat de realitzar la ruta circular per la Coma del Tec, riu que neix al peu de la Roca Colom (2506m). Es pot baixar la carena est del cim fins el Coll del Pal i recorrer l'atractiva vall que voreja la muntanya pel nord, però els més agosarats poden descendir la cresta de la serra de l'Ullat cap el nord-est. Després s'ajunten les dues vies a la Cabana de l'Ullat, i només resta fer la part boscosa, que a la part baixa es mostra confusa i cal parar atenció.
- Situació: Catalunya Nord, comarca del Vallespir
- Accés: Per la carretera D115 entre el Boló i el Coll d'Ares cal anar a Prats de Molló i agafar la carretera D115A en direcció la Presta fins el balneari dels Banys. Allà cal seguir una pista forestal que segueix el riu Tec fins una tanca, on cal deixar el cotxe a la vora del camí.
- Punt de sortida: Pista dels Banys, 1160 metres
- Cim: Costabona, 2465 metres
- Desnivell: 1300 metres
- Temps: 3h de pujada + 3h de baixada
- Senyalització: Marques grogues per tots els itineraris de la zona
- Plànol: Costabona Alta Vall del Ter, escala 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Enlloc de realitzar l'ascenció des de Setcases, que potser seria la via normal, vaig optar per fer el gran desnivell que hi ha per la vall del riu Tec, des de Prats de Molló. En aquesta vessant vaig seguir el camí que puja per la pala sud-est de la muntanya, on es troben les restes de les mines del Costabona, però aquest camí està en desús i hi ha algún tram on s'esborren les traces. La millor opció és pujar a la Collada de Siern i continuar per tota carena fins l'aresta sud de la muntanya, camí que està molt més ben indicat. En quant a la tornada, val la pena aprofitar l'oportunitat de realitzar la ruta circular per la Coma del Tec, riu que neix al peu de la Roca Colom (2506m). Es pot baixar la carena est del cim fins el Coll del Pal i recorrer l'atractiva vall que voreja la muntanya pel nord, però els més agosarats poden descendir la cresta de la serra de l'Ullat cap el nord-est. Després s'ajunten les dues vies a la Cabana de l'Ullat, i només resta fer la part boscosa, que a la part baixa es mostra confusa i cal parar atenció.
- Situació: Catalunya Nord, comarca del Vallespir
- Accés: Per la carretera D115 entre el Boló i el Coll d'Ares cal anar a Prats de Molló i agafar la carretera D115A en direcció la Presta fins el balneari dels Banys. Allà cal seguir una pista forestal que segueix el riu Tec fins una tanca, on cal deixar el cotxe a la vora del camí.
- Punt de sortida: Pista dels Banys, 1160 metres
- Cim: Costabona, 2465 metres
- Desnivell: 1300 metres
- Temps: 3h de pujada + 3h de baixada
- Senyalització: Marques grogues per tots els itineraris de la zona
- Plànol: Costabona Alta Vall del Ter, escala 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
16 de juny 2009
Puig de Santa Anna (27/05/2009)
La comarca dels Aspres està formada per les serres ondulades que s'allarguen des de la falda est del massís del Canigó cap a la plana del Rosselló, alhora que separa les valls dels rius Tec al Vallespir i el Tet al Conflent. El Serrat del Ginebre és l'elevació més descable dels Aspres i la més propera al Canigó, fet que li dóna unes vistes espectaculars tant cap a aquest massís com cap el mar. El punt més alt d'aquesta serra és el Puig de Santa Anna, que rep el nom per les restes d'una antiga ermita que hi havia en aquest indret, i de la qual encara perduren troços de parets.
L'accés a la muntanya es veu escurçat gràcies a la carretera D13, que travessa els Aspres des del Boló fins a Vinçà, i puja el Coll de Palomera. Només el fet de recorrer aquesta carretera ja és una aventura per la llargada, l'aïllament i la certa precarietat que ofereix. De fet, es triga més temps en l'accés per carretera que en l'estona de pujar al cim a peu.
És ideal pujar dalt d'aquest puig quan el Canigó estigui ben nevat, per tal d'obtenir unes vistes molt més impactants. També sorprèn la visió del poble de Vallmanya, arreserat en una vall que s'enfila cap al Pic de Barbet 1800 metres més amunt. La visita a aquests poblets perduts de la mà de Déu és molt recomanable.
- Situació: Catalunya Nord, comarca dels Aspres
- Accés: Des de la N116 entre Prades i Perpinyà, entrar a Vinçà i continuar per la carretera D13 en direcció Vallmanya i Amelie-les-Bains o Ceret. Aparcar just al coll de Palomera
- Punt de sortida: Coll de Palomera, 1036 metres
- Cim: Puig de Santa Anna, 1347 metres
- Desnivell: 310 metres
- Temps: 1h 15min de pujada + 1h de baixada
- Senyalització: Escasses marques grogues, però camí evident
- Plànol: Massif du Canigou, 1:25.000, IGN
- Fotos: Clica aquí
L'accés a la muntanya es veu escurçat gràcies a la carretera D13, que travessa els Aspres des del Boló fins a Vinçà, i puja el Coll de Palomera. Només el fet de recorrer aquesta carretera ja és una aventura per la llargada, l'aïllament i la certa precarietat que ofereix. De fet, es triga més temps en l'accés per carretera que en l'estona de pujar al cim a peu.
És ideal pujar dalt d'aquest puig quan el Canigó estigui ben nevat, per tal d'obtenir unes vistes molt més impactants. També sorprèn la visió del poble de Vallmanya, arreserat en una vall que s'enfila cap al Pic de Barbet 1800 metres més amunt. La visita a aquests poblets perduts de la mà de Déu és molt recomanable.
- Situació: Catalunya Nord, comarca dels Aspres
- Accés: Des de la N116 entre Prades i Perpinyà, entrar a Vinçà i continuar per la carretera D13 en direcció Vallmanya i Amelie-les-Bains o Ceret. Aparcar just al coll de Palomera
- Punt de sortida: Coll de Palomera, 1036 metres
- Cim: Puig de Santa Anna, 1347 metres
- Desnivell: 310 metres
- Temps: 1h 15min de pujada + 1h de baixada
- Senyalització: Escasses marques grogues, però camí evident
- Plànol: Massif du Canigou, 1:25.000, IGN
- Fotos: Clica aquí
Puigsacalm (24/05/2009)
Aquesta bella muntanya, que domina Olot des de 1000 metres més amunt, resulta ser molt polifacètica per les diferències que presenten les seves vessants. Si es puja pel coll de Bracons és una excursió fàcil i tranquila que puja progressivament entre boscos i prats; des de Sant Privat d'en Bas el Puigsacalm es mostra més exigent i les pendents a superar són molt pronunciades; i finalment si es puja des de Joanetes hom es troba la canal dels Ganxos, una via ferrada molt antiga de 150 metres d'alçada.
Nosaltres vem triar l'opció més fàcil i familiar des del polèmic coll de Bracons, actualment atravessat pel dictutit túnel que no ha escurçat gens l'accés al coll i que cal emprendre la carretera des de baix d'ambdues vessants. En el primer tram fins a la font Tornadissa la frondositat del bosc ens protegeix del sol, i a partir d'aquí l'ascensió continua per prats molt relaxants que ens obren les vistes cap el Pirineu i l'Osona, per deprés continuar dins el bosc fins el peu mateix del Puigsacalm. En aquest punt trobarem un objecte molt curiós: una farmaciola provista d'alguns medicaments i altres elements incorporats per la gent, com una cigarreta o una compresa. Només restarà fer una última pujada curta però pronunciada fins el cim. Bones vistes sobre el Pirineu i les serralades interiors de Catalunya. Val la pena aprofitar l'avinentesa i anar fins el proper Puig dels Llops (1486m), a 10 minuts escassos del cim, on podrem complementar les vistes cap a Olot i la zona volcànica, així com gaudir de la magnífica visió de Santa Magdalena del Mont (ubicació de la càmera de TV3 a la Vall d'en Bas).
- Situació: Principat de Catalunya, a cavall entre les comarques de l'Osona i la Garrotxa
- Accés: Des de Vic, anar en direcció Olot pel túnel de Bracons (C-37) i agafar la sortida de Sant Pere de Torelló per continuar la carretera BV-5224 fins el coll de Bracons, on segurament trobareu un munt de cotxes els caps de setmana.
- Punt de sortida: Collada de Bracons, 1132 metres
- Cim: Puigsacalm, 1514 metres
- Desnivell: 380 metres
- Temps: 1h 25min de pujada + 2h de baixada (vem tenir un contratemps...)
- Senyalització: Pals indicadors, camins trillats i gentada
- Plànol: Puigsacalm Bellmunt, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Nosaltres vem triar l'opció més fàcil i familiar des del polèmic coll de Bracons, actualment atravessat pel dictutit túnel que no ha escurçat gens l'accés al coll i que cal emprendre la carretera des de baix d'ambdues vessants. En el primer tram fins a la font Tornadissa la frondositat del bosc ens protegeix del sol, i a partir d'aquí l'ascensió continua per prats molt relaxants que ens obren les vistes cap el Pirineu i l'Osona, per deprés continuar dins el bosc fins el peu mateix del Puigsacalm. En aquest punt trobarem un objecte molt curiós: una farmaciola provista d'alguns medicaments i altres elements incorporats per la gent, com una cigarreta o una compresa. Només restarà fer una última pujada curta però pronunciada fins el cim. Bones vistes sobre el Pirineu i les serralades interiors de Catalunya. Val la pena aprofitar l'avinentesa i anar fins el proper Puig dels Llops (1486m), a 10 minuts escassos del cim, on podrem complementar les vistes cap a Olot i la zona volcànica, així com gaudir de la magnífica visió de Santa Magdalena del Mont (ubicació de la càmera de TV3 a la Vall d'en Bas).
- Situació: Principat de Catalunya, a cavall entre les comarques de l'Osona i la Garrotxa
- Accés: Des de Vic, anar en direcció Olot pel túnel de Bracons (C-37) i agafar la sortida de Sant Pere de Torelló per continuar la carretera BV-5224 fins el coll de Bracons, on segurament trobareu un munt de cotxes els caps de setmana.
- Punt de sortida: Collada de Bracons, 1132 metres
- Cim: Puigsacalm, 1514 metres
- Desnivell: 380 metres
- Temps: 1h 25min de pujada + 2h de baixada (vem tenir un contratemps...)
- Senyalització: Pals indicadors, camins trillats i gentada
- Plànol: Puigsacalm Bellmunt, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
19 de maig 2009
Sobrepuny (03/05/2009)
El Sobrepuny no és la muntanya més alta del seu massís, el Catllaràs, però la seva silueta individualitzada es mostra altiva i feréstega quan es puja a Berga per la C-16, i el seu cim es veu rodejat per cingleres.
Hi han dues vies principals per assolir aquest cim: des de Vilada i des de la Nou de Berguedà. L'opció de Vilada comporta un desnivell més gran i el fet d'haver de tornar pel mateix camí; en canvi si es puja des de la Nou tenim l'oportunitat de fer una ruta circular que permet coneixer diferents vessants de la muntanya. Vem sortir des del Santuari de Lurda, als afores de la Nou, on hi ha una amplia zona d'aparcament. Vem pujar per la collada de Pasquals, que dóna cap al vessant de Vilada. La vista des del Sobrepuny permet gaudir d'una amplia panoràmica sobre el baix Berguedà i els massissos de la Catalunya central, però la massa boscosa que hi ha a l'obaga del cim impedeix les vistes cap el Pirineu. Per tant, és molt aconsellable seguir el fil de la cinglera (poc aèria) fins el Sobrepuny de baix, on la vista s'aclareix i descobrim les muntanyes de l'alt Berguedà. Per la baixada vem triar el camí que passa pel peu de les Agudes, que són una renglera d'agulles de roca una rere l'altra, però aquest camí té l'inconvenient d'estar força en desús i cal estar alerta. Una altra opció seria baixar fins el coll de la Plana i tornar a la Nou pel GR-241, que fa bastant troç de pista.
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Pujar per la C-16 en direcció Puigcerdà, i passada la central tèrmica de Cercs hi ha un trencall cap a la Nou. Abans d'arribar al poble, trencar a la dreta seguint les indicacions del Santuari de Lourdes.
- Punt de sortida: Santuari de Lurda, 830 metres
- Cim: Sobrepuny, 1656 metres
- Desnivell: 825 metres
- Temps: 2h 15min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Senyals de PR i GR disperses en punts del camí. És una zona força perdedora, cal estar molt alerta al plànol.
- Plànol: Catllaràs Picancel, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí
Hi han dues vies principals per assolir aquest cim: des de Vilada i des de la Nou de Berguedà. L'opció de Vilada comporta un desnivell més gran i el fet d'haver de tornar pel mateix camí; en canvi si es puja des de la Nou tenim l'oportunitat de fer una ruta circular que permet coneixer diferents vessants de la muntanya. Vem sortir des del Santuari de Lurda, als afores de la Nou, on hi ha una amplia zona d'aparcament. Vem pujar per la collada de Pasquals, que dóna cap al vessant de Vilada. La vista des del Sobrepuny permet gaudir d'una amplia panoràmica sobre el baix Berguedà i els massissos de la Catalunya central, però la massa boscosa que hi ha a l'obaga del cim impedeix les vistes cap el Pirineu. Per tant, és molt aconsellable seguir el fil de la cinglera (poc aèria) fins el Sobrepuny de baix, on la vista s'aclareix i descobrim les muntanyes de l'alt Berguedà. Per la baixada vem triar el camí que passa pel peu de les Agudes, que són una renglera d'agulles de roca una rere l'altra, però aquest camí té l'inconvenient d'estar força en desús i cal estar alerta. Una altra opció seria baixar fins el coll de la Plana i tornar a la Nou pel GR-241, que fa bastant troç de pista.
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Pujar per la C-16 en direcció Puigcerdà, i passada la central tèrmica de Cercs hi ha un trencall cap a la Nou. Abans d'arribar al poble, trencar a la dreta seguint les indicacions del Santuari de Lourdes.
- Punt de sortida: Santuari de Lurda, 830 metres
- Cim: Sobrepuny, 1656 metres
- Desnivell: 825 metres
- Temps: 2h 15min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Senyals de PR i GR disperses en punts del camí. És una zona força perdedora, cal estar molt alerta al plànol.
- Plànol: Catllaràs Picancel, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí
6 de maig 2009
Saioa (09/04/2009)
És setmana santa i estem de viatge pels Pirineus atlàntics. Les muntanyes encara estan nevades a partir dels 1500 metres, i en aquest dia radiant ens decidim de pujar a aquest cim de 1418 metres d'alçada, punt culminant de la vall del riu Bidasoa. En aquest punt de les acaballes dels Pirineus no es forma cap serralada, i l'horitzó està dominat per turons individualitzats escampats per tot arreu, puntes herboses envoltades de contraforts boscosos.
Hem sortit des del coll d'Artesiaga a 990 metres, a la carretera entre Eugi i Irurita, o entre les valls de l'Arga i del Baztan. Aquí ens trobem en ple Kintoa (Quinto Real), una inmensa massa forestal que cobreix aquestes valls amb una frondositat i humitat tremendes. És en aquest punt on es pot atacar més fàcilment el Saioa, ja que només necessitem superar 430 metres de desnivell. A l'altra banda de la muntanya trobaríem el coll de Belate, punt més elevat de l'important eix viari que comunica Iruñea (Pamplona) amb Irún.
Per la pujada vem triar l'opció fàcil de pujar per pista forestal fins el coll de Sagardegi (1240m) i llavors acabar de fer el cim per una pala de forta pendent. A la baixada val la pena gaudir del camp a través per l'arista nord-est, tenint localitzat en tot moment el punt de destí i sense perdua.
- Situació: Euskal Herria, Nafarroa, Kintoa
- Accés: Des de Zubiri, agafar la N-138 en direcció Aldudes. Passar l'embassament d'Eugi i després d'una mina a cel obert a la dreta, agafar el trencall de la NA-174 direcció Irurita. Al dalt del coll d'Artesiaga, aparcament a mà esquerra a l'entrada d'una pista.
- Punt de sortida: Artesiaga mendatea, 990 metres
- Cim: Saioa, 1418 metres
- Desnivell: 430 metres
- Temps: 1h 10min de pujada + 45min de baixada
- Senyalització: Marques blanques i vermelles del GR12 a la pujada, i descens camp a través
- Plànol: Cuaderno Pirenaico Baztan, 1:35.000, Sua Edizioak
- Fotos: Cliqueu aquí
Hem sortit des del coll d'Artesiaga a 990 metres, a la carretera entre Eugi i Irurita, o entre les valls de l'Arga i del Baztan. Aquí ens trobem en ple Kintoa (Quinto Real), una inmensa massa forestal que cobreix aquestes valls amb una frondositat i humitat tremendes. És en aquest punt on es pot atacar més fàcilment el Saioa, ja que només necessitem superar 430 metres de desnivell. A l'altra banda de la muntanya trobaríem el coll de Belate, punt més elevat de l'important eix viari que comunica Iruñea (Pamplona) amb Irún.
Per la pujada vem triar l'opció fàcil de pujar per pista forestal fins el coll de Sagardegi (1240m) i llavors acabar de fer el cim per una pala de forta pendent. A la baixada val la pena gaudir del camp a través per l'arista nord-est, tenint localitzat en tot moment el punt de destí i sense perdua.
- Situació: Euskal Herria, Nafarroa, Kintoa
- Accés: Des de Zubiri, agafar la N-138 en direcció Aldudes. Passar l'embassament d'Eugi i després d'una mina a cel obert a la dreta, agafar el trencall de la NA-174 direcció Irurita. Al dalt del coll d'Artesiaga, aparcament a mà esquerra a l'entrada d'una pista.
- Punt de sortida: Artesiaga mendatea, 990 metres
- Cim: Saioa, 1418 metres
- Desnivell: 430 metres
- Temps: 1h 10min de pujada + 45min de baixada
- Senyalització: Marques blanques i vermelles del GR12 a la pujada, i descens camp a través
- Plànol: Cuaderno Pirenaico Baztan, 1:35.000, Sua Edizioak
- Fotos: Cliqueu aquí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
