El Bony de Salòria, amb els seus 2789 metres d'alçada, és el cim comarcal de l'Alt Urgell i la seva via normal surt del poble d'Os de Civís. Aquest poble que sembla tret d'un pessebre té una curiositat geogràfica: tot i trobar-se en territori català, el seu únic accés per carretera és des d'Andorra. El cim té unes vistes esplèndides gràcies a la seva posició individualitzada, amb un panorama que va des del Carlit fins a l'Aneto.
En quan al punt de sortida hi han dues opcions: deixar el cotxe a l'Hostal d'Os de Civís i salvar a peu el desnivell de 500 metres que el separen del coll de Conflent, o anar amb un vehicle alt per poder utilitzar la pista que puja fins a aquest coll. Vora del coll de Conflent hi ha un niu de metralladores (o bunker), que forma part de la línia defensiva que en Franco va fer contruïr al llarg del Pirineu, per defensar-se dels possibles atacs dels maquis o d'una hipotètica invasió francesa. La pujada des del coll és el punt més complicat de l'excursió, ja que s'ha de pujar per una pala molt empinada i coberta de matolls, que arriben a mitja cama i dificulten l'ascenció. Un cop arribem a dalt de la pala descobrim una magnífica cresta fàcil, que ens alegra els sentits i fa més plàcida la pujada final al cim.
- Accés: En una rotonda que hi ha més amunt de Sant Julià de Lòria (Andorra), cal seguir les indicacions cap a Bixessarri i Os de Civís. Un cop a Os, cal pujar amb cotxe fins l'Hostal que hi ha després de dues paelles
- Punt de sortida: Hostal d'Os de Civís, 1660 metres
- Cim: Bony de Salòria, 2789 metres
- Desnivell: 1130 metres
- Temps: 3h de pujada + 2h de baixada
- Senyalització: Marques grogues fins el coll de Conflent, i unes escasses fites en l'evident camí del cim
- Plànol: Mapa comarcal de l'Alt Urgell, 1:50.000, ICC
- Fotos: Cliqueu aquí
21 de jul. 2008
15 de jul. 2008
Sant Jeroni (12/07/2008)
El dia 12 va ser l'aniversari del Marc, una data que ell havia esperat amb candeletes per celebrar-ho d'una manera especial en una muntanya del circ de Gavarnie, un dels millors indrets del Pirineu. Però va succeir el que tantes vegades ha arruinat els plans del Marc: la previsió meteorològica. En efecte, el mal temps del cap de setmana va obligar-lo a anul·lar l'expedició al Pirineu central. En el seu lloc, una escletxa d'esperança es va obrir enmig dels núvols del fracàs, i la Moreneta va llençar un missatge enlluernador al Marc: "Aprofita el dissabte al matí, burro! Vine a Montserrat, que fins a la tarda no plourà". Dit i fet, cap a Sant Jeroni se'n van anar...
Molta gent ha pujat a Sant Jeroni, però no tothom ho ha fet pel millor camí: la canal de Sant Jeroni!!! Per sobre del monestir i el refugi de Santa Cecília, s'obre una canal feréstega que puja en forta pendent cap el coll que hi ha entre l'antena de comunicacions i Sant Jeroni. És una via salvatge, que està dotada de cables d'acer i cordes en els punts més complicats (és sender normal i en cap moment s'ha d'escalar). Un cop a l'ermita de Sant Jeroni, s'utilitza el camí normal de les escales fins el cim. Aquest dia vem enganxar un munt de núvols que ens van privar tota vista més enllà del cim.
Com que la canal estava sumament relliscosa a causa de la pluja recent, vem decidir fer una bona volta per tornar a Santa Cecília. Excursionistes i botes vem baixar pel camí vell de les escales de Sant Jeroni, però en el punt on s'enganxen les senyals de GR vem deixar el camí del monestir per anar en direcció nord. És l'anomenat Camí de l'Arrel, que va repassant totes les fondalades del vessant nord de la muntanya i que serveix als escaladors com a via d'accés a les parets.
- Accés: Anar a Monistrol de Montserrat per la C-55 i agafar el trencall cap al monestir de Montserrat. Un cop a la cruïlla del peatge del monestir, trencar cal a dreta per la carretera BP-1103 que va a Can Massana, i després d'un túnel s'arriba a Santa Cecília on cal aparcar el vehicle
- Punt de sortida: Aparcament de Santa Cecília, 685 metres
- Cim: Miranda de Sant Jeroni, 1237 metres
- Desnivell: 550 metres
- Temps: 1h 15min de pujada + 2h 10min de baixada
- Senyalització: Diversa
- Plànol: Montserrat, 1:10.000, Editorial Alpina
- Fotos: No se'n van fer
Molta gent ha pujat a Sant Jeroni, però no tothom ho ha fet pel millor camí: la canal de Sant Jeroni!!! Per sobre del monestir i el refugi de Santa Cecília, s'obre una canal feréstega que puja en forta pendent cap el coll que hi ha entre l'antena de comunicacions i Sant Jeroni. És una via salvatge, que està dotada de cables d'acer i cordes en els punts més complicats (és sender normal i en cap moment s'ha d'escalar). Un cop a l'ermita de Sant Jeroni, s'utilitza el camí normal de les escales fins el cim. Aquest dia vem enganxar un munt de núvols que ens van privar tota vista més enllà del cim.
Com que la canal estava sumament relliscosa a causa de la pluja recent, vem decidir fer una bona volta per tornar a Santa Cecília. Excursionistes i botes vem baixar pel camí vell de les escales de Sant Jeroni, però en el punt on s'enganxen les senyals de GR vem deixar el camí del monestir per anar en direcció nord. És l'anomenat Camí de l'Arrel, que va repassant totes les fondalades del vessant nord de la muntanya i que serveix als escaladors com a via d'accés a les parets.
- Accés: Anar a Monistrol de Montserrat per la C-55 i agafar el trencall cap al monestir de Montserrat. Un cop a la cruïlla del peatge del monestir, trencar cal a dreta per la carretera BP-1103 que va a Can Massana, i després d'un túnel s'arriba a Santa Cecília on cal aparcar el vehicle
- Punt de sortida: Aparcament de Santa Cecília, 685 metres
- Cim: Miranda de Sant Jeroni, 1237 metres
- Desnivell: 550 metres
- Temps: 1h 15min de pujada + 2h 10min de baixada
- Senyalització: Diversa
- Plànol: Montserrat, 1:10.000, Editorial Alpina
- Fotos: No se'n van fer
Pic des Tres Senhors (05/07/2008)
El Pic des Trois Seigneurs (Tres Senhors en occità), rep el nom per les tres creus que hi han plantades en el seu cim, suposo que en representació de les tres regions històriques de l'Arieja, que es retroben en aquest punt. Aquest cim té una posició molt estratègica dins d'aquesta província occitana, de la qual diuen que té un dels millors panorames, gràcies al fet que el seu massís té una posició allunyada respecte els grans cims de la zona. Aquest fet ens ofereix vistes que van des del Pic Carlit fins a l'Aneto.
L'accés més fàcil a aquest cim és des del Port de Lers o de Massat, que ens permet fer dos itineraris diferents i així realitzar una ruta circular. La pujada es fa per una vall de la muntanya, on ens trobem un pont de pedres molt simpàtic, un orri (barraca de pastors) i un estany natural a 1700 metres d'alçada. El problema ve a partir de l'estany, on el camí marcat ens fa travessar zones una mica caòtiques i força laborioses, tot i que sense dificultats. Un cop arribem a una bretxa a l'oest del cim, ens resta avançar per una cresta un xic embolicada, on ens caldrà anar evitant alguns blocs. En canvi la baixada és fa tota carenejant, fet que comporta unes suaus pujades i baixades pels diversos sortints de la carena, però compensades per les vistes. Un cop arribem al Port de Lers ens faltarà cobrir els 2 quilòmetres de carretera que ens separen del punt de sortida.
- Accés: Des del poble de Vicdessos cal agafar un trencall que indica Suc-et-Sentenac i Aulus-les-Bains. Mitjançant la carretera D18 pujem cap el Port de Lers, però cal aturar-nos en una corba a 2 quilòmetres del coll, on hi ha un indicador pels excursionistes
- Punt de sortida: Corba a 2km del coll, 1420 metres
- Cim: Pic des Tres Senhors, 2199 metres
- Desnivell: 780 metres
- Temps: 3h 25min de pujada + 2h de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: La Bastide-de-Sérou Massat 2047 ET, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí
L'accés més fàcil a aquest cim és des del Port de Lers o de Massat, que ens permet fer dos itineraris diferents i així realitzar una ruta circular. La pujada es fa per una vall de la muntanya, on ens trobem un pont de pedres molt simpàtic, un orri (barraca de pastors) i un estany natural a 1700 metres d'alçada. El problema ve a partir de l'estany, on el camí marcat ens fa travessar zones una mica caòtiques i força laborioses, tot i que sense dificultats. Un cop arribem a una bretxa a l'oest del cim, ens resta avançar per una cresta un xic embolicada, on ens caldrà anar evitant alguns blocs. En canvi la baixada és fa tota carenejant, fet que comporta unes suaus pujades i baixades pels diversos sortints de la carena, però compensades per les vistes. Un cop arribem al Port de Lers ens faltarà cobrir els 2 quilòmetres de carretera que ens separen del punt de sortida.
- Accés: Des del poble de Vicdessos cal agafar un trencall que indica Suc-et-Sentenac i Aulus-les-Bains. Mitjançant la carretera D18 pujem cap el Port de Lers, però cal aturar-nos en una corba a 2 quilòmetres del coll, on hi ha un indicador pels excursionistes
- Punt de sortida: Corba a 2km del coll, 1420 metres
- Cim: Pic des Tres Senhors, 2199 metres
- Desnivell: 780 metres
- Temps: 3h 25min de pujada + 2h de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: La Bastide-de-Sérou Massat 2047 ET, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí
Pique d'Endron (04/07/2008)
Aquest és un pic panoràmic que ofereix unes inmillorables vistes sobre la cadena muntanyosa que separa el nord d'Andorra (zona d'Arcalís) i França, així com també permet observar en detall el massís de la Pica d'Estats. El fet de tenir la modesta estació d'esquí de Goulier als seus peus ens facilita l'accés a la muntanya i, excepte en el primer troç, tot el recorregut es realitza carenejant o crestejant. Cal destacar la cresta que puja cap al cim, on hi han alguns passatges escarpats on cal ajudar-se amb les mans, però que en cap moment són exposats ni aeris. De baixada es va optar per un camí alternatiu, però ens vem trobar amb el problema que estava bastant en desús i costava trobar el camí.
- Accés: Desde Tarascon-sur-Ariege cal anar per la D8 fins a Vicdessos (Vic-de-Soç en occità). Abans de creuar el riu a l'entrada del poble, cal seguir les indicacions de Goulier per la D208 fins a l'estació d'esquí
- Punt de sortida: Aparcament estació d'esquí de Goulier, 1480m
- Cim: Pique d'Endron, 2472 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 35min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: Vicdessos 2148 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí
- Accés: Desde Tarascon-sur-Ariege cal anar per la D8 fins a Vicdessos (Vic-de-Soç en occità). Abans de creuar el riu a l'entrada del poble, cal seguir les indicacions de Goulier per la D208 fins a l'estació d'esquí
- Punt de sortida: Aparcament estació d'esquí de Goulier, 1480m
- Cim: Pique d'Endron, 2472 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 35min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: Vicdessos 2148 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí
7 de jul. 2008
Puigmal (29/06/2008)
El Puigmal és una muntanya molt visitada pels catalans, i amb els seus 2911 metres d'alçada és el cim comarcal del Ripollès. Però la majoria de la gent assoleix el cim sortint des de Núria, que seria l'excursió típica al Puigmal. El Marc ha pujat a aquest cim vuit vegades en la seva vida, i ens ha dit que la via que més li agrada és aquesta que us mostrem a continuació.
Es surt de l'estació d'esquí de Puigmal-Err, a la Cerdanya "francesa", i es remunta una vall força salvatge que a primera hora del matí freqüenten els isards, i un cop al coll que està per sobre de les fonts del Segre, una carena simpàtica ens porta tot planejant fins al peu de la pujada final. Per la baixada es pot optar per dos itineraris diferents, un que baixa directament a la carretera des del vessant oest del pic (el que vem fer), o l'opció més llarga de carenejar fins el Pas dels Lladres i baixar a través de les pistes d'esquí de l'estació.
- Accés: Desde Puigcerdà anar en direcció Perpinyà per la N116. A l'alçada de Santa Llocaia agafar la carretera D89 fins a l'estació de Puigmal-Err (perfectament indicat)
- Punt d'inici: Estació Puigmal-Err, final de la carretera, 2000 metres
- Cim: Puigmal, 2911 metres
- Desnivell: 911 metres
- Temps: 2h 40min de pujada + 2h de baixada
- Senyalització: Fites
- Plànol: Puigmal Vall de Núria Ulldeter, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí
Es surt de l'estació d'esquí de Puigmal-Err, a la Cerdanya "francesa", i es remunta una vall força salvatge que a primera hora del matí freqüenten els isards, i un cop al coll que està per sobre de les fonts del Segre, una carena simpàtica ens porta tot planejant fins al peu de la pujada final. Per la baixada es pot optar per dos itineraris diferents, un que baixa directament a la carretera des del vessant oest del pic (el que vem fer), o l'opció més llarga de carenejar fins el Pas dels Lladres i baixar a través de les pistes d'esquí de l'estació.
- Accés: Desde Puigcerdà anar en direcció Perpinyà per la N116. A l'alçada de Santa Llocaia agafar la carretera D89 fins a l'estació de Puigmal-Err (perfectament indicat)
- Punt d'inici: Estació Puigmal-Err, final de la carretera, 2000 metres
- Cim: Puigmal, 2911 metres
- Desnivell: 911 metres
- Temps: 2h 40min de pujada + 2h de baixada
- Senyalització: Fites
- Plànol: Puigmal Vall de Núria Ulldeter, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí
2 de jul. 2008
Pic de Cabaliros (22/06/2008)
El cim d'aquesta muntanya domina el poble de Cauterets des de 1400 metres més amunt, i té una bona vista del conjunt de cims mítics que es troben en aquesta zona, com per exemple el Vignemale. Pel vessant nord hi ha una pista que redueix molt el desnivell a realitzar, però és molt més interessant fer l'ascensió des de l'est, on ens trobarem amb un recorregut més muntanyós. S'ha de salvar un desnivell important, però el camí va pujant fent continues ziga-zagues que ajuden a portar un bon ritme de pujada.
Per aquesta excursió vem putejar el Marc de valent. Com que era la primera vegada que el nostre amo ens feia fer una excursió tan llarga, ens vem rebotar causant-li una butllofa al taló dret. Com que li va sortir a la part posterior del peu, només li feia mal quan anava de pujada, per això el cabró va anar pujant amunt mentre pogués, ja que sabia que de baixada no li molestaria la butllofa. El resultat d'això van ser un parell d'aturades tècniques, que van allargar mitja hora el temps de pujada.
- Accés: Desde Lourdes seguir en direcció Cauterets. A l'entrada del poble anar cap el barri del Mamelon Vert, i allà seguir les indicacions cap a la granja Igau
- Punt d'inici: Granja Igau, 1098 metres
- Punt final: Pic de Cabaliros, 2334 metres
- Desnivell: 1235 metres
- Temps: 4h 30min de pujada + 2h 25min de baixada
- Senyalització: Pals indicadors
- Plànol: Vignemale 1647 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí
Per aquesta excursió vem putejar el Marc de valent. Com que era la primera vegada que el nostre amo ens feia fer una excursió tan llarga, ens vem rebotar causant-li una butllofa al taló dret. Com que li va sortir a la part posterior del peu, només li feia mal quan anava de pujada, per això el cabró va anar pujant amunt mentre pogués, ja que sabia que de baixada no li molestaria la butllofa. El resultat d'això van ser un parell d'aturades tècniques, que van allargar mitja hora el temps de pujada.
- Accés: Desde Lourdes seguir en direcció Cauterets. A l'entrada del poble anar cap el barri del Mamelon Vert, i allà seguir les indicacions cap a la granja Igau
- Punt d'inici: Granja Igau, 1098 metres
- Punt final: Pic de Cabaliros, 2334 metres
- Desnivell: 1235 metres
- Temps: 4h 30min de pujada + 2h 25min de baixada
- Senyalització: Pals indicadors
- Plànol: Vignemale 1647 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí
Pic de Viscos (21/06/2008)
Pel pont de Sant Joan el Marc ens va treure a passejar lluny de casa: al Pirineu central francès. Ell no havia estat mai en aquesta zona i s'ha endut molt bons records. Ens vem allotjar en un poble que es diu Argelès-Gazost, que està al sud de Lourdes i des d'aquí hi han infinites possibilitats d'excursions.
Com que aquest any les nevades s'han endarrerit molt, el Marc va decidir que el primer dia pujaria al Pic de Viscos, per comprovar l'estat de les muntanyes de la zona. Aquest modest però escarpat cim de 2141 metres d'alçada, que té una situació privilegiada entre les valls de Luz-Saint-Sauveur i Cauterets, ens va permetre observar que el nivell d'innivació limitava les opcions d'ascensió a partir dels 2.500 metres, ja que per sobre d'aquesta alçada encara quedava força neu.
Per pujar a aquest cim el Marc va triar l'opció més fàcil, ja que la sinuosa carretera que puja a l'estació d'esquí de Luz-Ardiden retalla considerablement el desnivell a realitzar. El més destacable d'aquest cim és l'escarpament de l'últim tram, on s'han de superar diverses puntes rocoses amb passos un xic aèris, i també l'empinada pujada final del cim.
- Accés: Desde Lourdes seguir direcció Luz-Saint-Sauveur, i en el poble agafar la carretera D12 que puja a l'estació d'esquí de Luz-Ardiden. Abans d'arribar a dalt, cal dirigir-se a la zona del Bédéret
- Punt d'inici: Aparcament del remuntador de Bédéret, 1680 metres
- Punt final: Pic de Viscos, 2141 metres
- Desnivell: 460 metres
- Temps: 2h 30min de pujada + 1h 30min de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: Gavarnie 1748 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí
Com que aquest any les nevades s'han endarrerit molt, el Marc va decidir que el primer dia pujaria al Pic de Viscos, per comprovar l'estat de les muntanyes de la zona. Aquest modest però escarpat cim de 2141 metres d'alçada, que té una situació privilegiada entre les valls de Luz-Saint-Sauveur i Cauterets, ens va permetre observar que el nivell d'innivació limitava les opcions d'ascensió a partir dels 2.500 metres, ja que per sobre d'aquesta alçada encara quedava força neu.
Per pujar a aquest cim el Marc va triar l'opció més fàcil, ja que la sinuosa carretera que puja a l'estació d'esquí de Luz-Ardiden retalla considerablement el desnivell a realitzar. El més destacable d'aquest cim és l'escarpament de l'últim tram, on s'han de superar diverses puntes rocoses amb passos un xic aèris, i també l'empinada pujada final del cim.
- Accés: Desde Lourdes seguir direcció Luz-Saint-Sauveur, i en el poble agafar la carretera D12 que puja a l'estació d'esquí de Luz-Ardiden. Abans d'arribar a dalt, cal dirigir-se a la zona del Bédéret
- Punt d'inici: Aparcament del remuntador de Bédéret, 1680 metres
- Punt final: Pic de Viscos, 2141 metres
- Desnivell: 460 metres
- Temps: 2h 30min de pujada + 1h 30min de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: Gavarnie 1748 OT, 1:25.000, IGN
- Fotos: Cliqueu aquí
1 de jul. 2008
Serra d'Ensija per Peguera (07/06/2008)
Aquesta ha estat la nostra primera excursió de muntanya. És un recorregut circular que recorre el vessant sud de la Serra d'Ensija, primer per la seva falda i després per la seva carena. Aquesta serra està situada al Berguedà, amb els Rasos de Peguera al sud i el massís del Pedraforca al nord, i té en la Gallina Pelada el seu punt més alt, a 2317 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Es passa pel poble abandonat de Peguera, en el qual vem veure una casa habitada, i cal destacar la Roca Gran del Ferrús, una impresionant paret de roca que el camí travessa per sota.
- Accés: A l'alçada de la central tèrmica de Cercs, cal agafar la carretera BV-4025 cap a Fígols i Fumanya
- Punt de sortida i arribada: Pla de la Creu de Fumanya
- Alçada mínima: Font de Cal Coix, 1580 metres
- Alçada màxima: Gallina Pelada, 2317 metres
- Desnivell: 735 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 1h 30 min de baixada
- Senyalització: Marques del GR107 al principi i fites a la resta del camí
- Plànol: Rasos de Peguera Serra d'Ensija, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí
- Accés: A l'alçada de la central tèrmica de Cercs, cal agafar la carretera BV-4025 cap a Fígols i Fumanya
- Punt de sortida i arribada: Pla de la Creu de Fumanya
- Alçada mínima: Font de Cal Coix, 1580 metres
- Alçada màxima: Gallina Pelada, 2317 metres
- Desnivell: 735 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 1h 30 min de baixada
- Senyalització: Marques del GR107 al principi i fites a la resta del camí
- Plànol: Rasos de Peguera Serra d'Ensija, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
