15 d’oct. 2009

Pollegó Superior del Pedraforca (26/07/2009)

L'excursió al Pedraforca és tant famosa i concorreguda que em fa vergonya posar-la al blog. Qui més qui menys ha anat al Pedraforca i aquesta és una muntanya on et pots trobar gent de tot tipus i edats. És la Rambla de l'excursionisme català. Però si hi ha una cosa que m'empeny a explicar aquesta excursió és el fet de sortir-se de la via normal. Normalment, tothom que puja al "Pedra" ho fa des del Mirador del Gresolet, passant pel Refugi Estasen i la Canal del Verdet. Jo he pujat quatre vegades al Pollegó Superior, dues des de Saldes i dues des de Gòsol, i he de dir que la ruta de Gòsol és més dura però gratificant. Es surt des del mateix poble de Gòsol, tenint un desnivell més important, però els camins que es recorren són solitaris i tranquils, al contrari que a l'altra banda de la muntanya. El tram del cim entre el Coll del Verdet i l'Enforcadura és comú per a les dues vessants, zona on toca desconectar de la muntanya i barrejar-se amb la gent. És especialment divertida l'arribada a l'Enforcadura, on gairebé tota la gent trenca a l'esquerra i només som quatre gats els que trenquem a la dreta.
Des de Gòsol seguim el GR-150 fins passada la Font Terrers i fem una pujada progressiva per la Coma dels Caners, seguint el PR-C 123. Des del Coll del Teuler (1964m) girem en direcció sud per pujar a la cresta del Camaril, que són unes escarpadures un xic boscoses que són prou divertides de creuar. Un cop al Coll del Verdet (2244m) ve el camí que tothom es coneix: les grimpades i desgrimpades fins el Pollegó Superior (que no entenc com hi han diumengers que s'hi atreveixen!!!) i la forta baixada cap a l'Enforcadura (2356m). Un cop aquí deixem la desgastada i relliscosa tartera de Saldes a l'est, i girem en direcció oest cap a la tartera de Gòsol, que és molt petita però esta més ben conservada. Arribant al Coll de Cabra (1940m) ens endinsem al bosc, primer carenejant i després fent una baixada trepidant que passa factura a les cames. Sortim del bosc en el torrent de l'Arrubinat i només ens queda travessar els camps que porten a punt de sortida.

- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Beguedà
- Accés: Al sud de Guardiola per la C-16, agafar la carretera B-400 cap a Saldes i Gòsol. Deixem el vehicle al poble.
- Punt de sortida: Plaça Major de Gòsol, 1425 metres
- Cim: Pollegó Superior, 2506 metres
- Desnivell: 1080 metres
- Temps: 4h de pujada + 2h 55min de baixada (comptant aturades i entrebancs, ja que erem un grup de 7 persones)
- Senyalització: Marques del GR-150 al principi, punts grocs entre el Coll del Verdet i l'Enforcadura i marques del PR-C 123 a la resta
- Plànol: Serra del Cadí Pedraforca, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

13 d’oct. 2009

Volta al Circ de Pessons (13/07/2009)

Els llacs i circ de Pessons, sobre l'estació d'esquí de Grau Roig, és una de les zones més famoses de l'excursionisme andorrà. Està formada per un altiplà esquitxat per una vintena d'estanys i basses, encerclat per una muralla fortament retallada. El que potser li dóna tant renom és la quantitat d'activitats muntanyenques que s'hi poden realitzar. Els diumengers (en castellà domingueros) poden fer passejades fàcils amb la canalla per la zona dels estanys; els excursionistes poden gaudir de l'ascensió al Pic dels Pessons sense dificultats; els muntanyencs més experimentats es poden trobar amb crestes força difícils; els escaladors tenen unes quantes parets on enfilar-se; i els menys fredolics poden gaudir d'una bona hivernal.
Aquest dia vem optar pel recorregut més complert del Circ de Pessons sense haver d'afrontar dificultats excessives: la volta al circ entre les collades de Montmalús i de Pessons. L'aproximació es fa per les pistes d'esquí de Grau Roig, en direcció sud, per assolir la Collada de Montmalús, punt de separació entre els circs de Pessons i dels Colells, i on comencem la carena que haurem de seguir tota l'estona. El Pic de Montmalús (2782m) és molt aplanat i no ens dóna les millors vistes sobre el circ. La carena és ampla i fàcil, però a mesura que ens acostem al Pic de Ríbuls (2827m) la cosa es complica. Aquest cim no el podem pujar, ja que ofereix bastanta dificultat, i s'ha de vorejar tot seguint unes poques fites que ens encaren cap a una canal herbosa molt empinada. Aquest és el tram més complicat de l'excursió, ja que no hi ha cap camí marcat, s'avança per fortes pendents i cal estar molt alerta de la posició de les fites. Finalment arribem altre cop a la carena trobant-nos de cara el proper i últim cim: el Pic dels Pessons (2864m). Aquest cim es desploma cap a la banda del circ i és un balcó inmillorable sobre tots els estanys de la zona. Sens dubte un dels millors cims andorrans! D'aquí es baixa a la Collada de Pessons on, si tenim temps, podem continuar la cresta fins el Pic d'Ensangents (2857m). El camí baixa la collada molt ràpidament fent molts ziga-zagues fins el primer llac, anomenat Estany del Cap de Pessons. A partir d'aquí creuarem 6 estanys més fins arribar a les instal·lacions de l'estació d'esquí. Voleu un consell? No us deixeu endur per les presses i aneu-vos aturant als estanys, gaudiu d'aquesta joia andorrana!

- Situació: Principat d'Andorra, parròquia d'Encamp
- Accés: Per la carretera CG-2 entre Soldeu i el Port d'Envalira, agafar el trencall cap a l'estació d'esquí de Grau Roig, on a l'estiu trobareu grans i desèrtiques explanades d'asfalt
- Punt de sortida: Aparcament de Grau Roig, 2100 metres
- Cim: Pic dels Pessons, 2864 metres
- Desnivell: 765 metres (sense comptar el desnivell acumulat)
- Temps: 2h 45min de pujada + 2h 25min de baixada
- Senyalització: Marques del GR i fites
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí