Aquest itinerari, homologat com a Petit Recorregut de Catalunya número 79, recorre la vessant nord de la Serra d'Ensija fins arribar al seu punt culminant, la Gallina Pelada o Cap del Llitzet, a 2317 metres d'alçada. En quant al sentit del PR, vem triar pujar pel Barranc de les Llobateres, una torrentera estreta (normalment seca) que ens porta a una cruïlla de tres torrents, on podem triar l'opció curta de retallar cap el Pla Gran d'Ensija o agafar el torrent de l'esquerra i que porta al peu del Serrat Voltor, que és el que vem fer. Un cop a dalt, diuen que no paga la pena pujar fins aquest cim pedregós, ja que no s'hi obren gaires vistes. Continuem cap el Refugi d'Ensija o Delgado Úbeda, passant abans per la Creu de Ferro, turó que ens fa augmentar una mica el desnivell acumulat. Des del refugi fem una anada i tornada al cim per gaudir del bell panorama (aquell dia ben núvol...) i baixem pel camí de les Planelles fins la carretera de la Pleta de la Vila.
- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Abans d'arribar a Guardiola de Berguedà per la C-16, agafar la B-400 cap a Saldes i Gòsol. Passat Saldes es puja el Coll de la Trapa, on trenquem a l'esquerra en direcció a la Pleta de la Vila. Hem de seguir la carretera fins a la Font Freda, on hi ha lloc per deixar el cotxe.
- Punt de sortida: Font Freda, 1665 metres
- Cim: Gallina Pelada, 2317 metres
- Desnivell: 650 metres
- Temps: 2h 35min de pujada + 1h 20 min de baixada
- Senyalització: Marques blanques i grogues de PR
- Plànol: Rasos de Peguera Serra d'Ensija, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
29 de juny 2009
Costabona (28/05/2009)
El Costabona s'alça imponent des del sud amb la seva silueta piramidal, per sobre de les valls de Camprodon, però la meitat est de la muntanya està formada per un seguit de crestes successives i pendents bastant durs. No és el cim més alt de la zona, ja que la Roca Colom fa 40 metres més d'alçada, però si el més important.
Enlloc de realitzar l'ascenció des de Setcases, que potser seria la via normal, vaig optar per fer el gran desnivell que hi ha per la vall del riu Tec, des de Prats de Molló. En aquesta vessant vaig seguir el camí que puja per la pala sud-est de la muntanya, on es troben les restes de les mines del Costabona, però aquest camí està en desús i hi ha algún tram on s'esborren les traces. La millor opció és pujar a la Collada de Siern i continuar per tota carena fins l'aresta sud de la muntanya, camí que està molt més ben indicat. En quant a la tornada, val la pena aprofitar l'oportunitat de realitzar la ruta circular per la Coma del Tec, riu que neix al peu de la Roca Colom (2506m). Es pot baixar la carena est del cim fins el Coll del Pal i recorrer l'atractiva vall que voreja la muntanya pel nord, però els més agosarats poden descendir la cresta de la serra de l'Ullat cap el nord-est. Després s'ajunten les dues vies a la Cabana de l'Ullat, i només resta fer la part boscosa, que a la part baixa es mostra confusa i cal parar atenció.
- Situació: Catalunya Nord, comarca del Vallespir
- Accés: Per la carretera D115 entre el Boló i el Coll d'Ares cal anar a Prats de Molló i agafar la carretera D115A en direcció la Presta fins el balneari dels Banys. Allà cal seguir una pista forestal que segueix el riu Tec fins una tanca, on cal deixar el cotxe a la vora del camí.
- Punt de sortida: Pista dels Banys, 1160 metres
- Cim: Costabona, 2465 metres
- Desnivell: 1300 metres
- Temps: 3h de pujada + 3h de baixada
- Senyalització: Marques grogues per tots els itineraris de la zona
- Plànol: Costabona Alta Vall del Ter, escala 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Enlloc de realitzar l'ascenció des de Setcases, que potser seria la via normal, vaig optar per fer el gran desnivell que hi ha per la vall del riu Tec, des de Prats de Molló. En aquesta vessant vaig seguir el camí que puja per la pala sud-est de la muntanya, on es troben les restes de les mines del Costabona, però aquest camí està en desús i hi ha algún tram on s'esborren les traces. La millor opció és pujar a la Collada de Siern i continuar per tota carena fins l'aresta sud de la muntanya, camí que està molt més ben indicat. En quant a la tornada, val la pena aprofitar l'oportunitat de realitzar la ruta circular per la Coma del Tec, riu que neix al peu de la Roca Colom (2506m). Es pot baixar la carena est del cim fins el Coll del Pal i recorrer l'atractiva vall que voreja la muntanya pel nord, però els més agosarats poden descendir la cresta de la serra de l'Ullat cap el nord-est. Després s'ajunten les dues vies a la Cabana de l'Ullat, i només resta fer la part boscosa, que a la part baixa es mostra confusa i cal parar atenció.
- Situació: Catalunya Nord, comarca del Vallespir
- Accés: Per la carretera D115 entre el Boló i el Coll d'Ares cal anar a Prats de Molló i agafar la carretera D115A en direcció la Presta fins el balneari dels Banys. Allà cal seguir una pista forestal que segueix el riu Tec fins una tanca, on cal deixar el cotxe a la vora del camí.
- Punt de sortida: Pista dels Banys, 1160 metres
- Cim: Costabona, 2465 metres
- Desnivell: 1300 metres
- Temps: 3h de pujada + 3h de baixada
- Senyalització: Marques grogues per tots els itineraris de la zona
- Plànol: Costabona Alta Vall del Ter, escala 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
16 de juny 2009
Puig de Santa Anna (27/05/2009)
La comarca dels Aspres està formada per les serres ondulades que s'allarguen des de la falda est del massís del Canigó cap a la plana del Rosselló, alhora que separa les valls dels rius Tec al Vallespir i el Tet al Conflent. El Serrat del Ginebre és l'elevació més descable dels Aspres i la més propera al Canigó, fet que li dóna unes vistes espectaculars tant cap a aquest massís com cap el mar. El punt més alt d'aquesta serra és el Puig de Santa Anna, que rep el nom per les restes d'una antiga ermita que hi havia en aquest indret, i de la qual encara perduren troços de parets.
L'accés a la muntanya es veu escurçat gràcies a la carretera D13, que travessa els Aspres des del Boló fins a Vinçà, i puja el Coll de Palomera. Només el fet de recorrer aquesta carretera ja és una aventura per la llargada, l'aïllament i la certa precarietat que ofereix. De fet, es triga més temps en l'accés per carretera que en l'estona de pujar al cim a peu.
És ideal pujar dalt d'aquest puig quan el Canigó estigui ben nevat, per tal d'obtenir unes vistes molt més impactants. També sorprèn la visió del poble de Vallmanya, arreserat en una vall que s'enfila cap al Pic de Barbet 1800 metres més amunt. La visita a aquests poblets perduts de la mà de Déu és molt recomanable.
- Situació: Catalunya Nord, comarca dels Aspres
- Accés: Des de la N116 entre Prades i Perpinyà, entrar a Vinçà i continuar per la carretera D13 en direcció Vallmanya i Amelie-les-Bains o Ceret. Aparcar just al coll de Palomera
- Punt de sortida: Coll de Palomera, 1036 metres
- Cim: Puig de Santa Anna, 1347 metres
- Desnivell: 310 metres
- Temps: 1h 15min de pujada + 1h de baixada
- Senyalització: Escasses marques grogues, però camí evident
- Plànol: Massif du Canigou, 1:25.000, IGN
- Fotos: Clica aquí
L'accés a la muntanya es veu escurçat gràcies a la carretera D13, que travessa els Aspres des del Boló fins a Vinçà, i puja el Coll de Palomera. Només el fet de recorrer aquesta carretera ja és una aventura per la llargada, l'aïllament i la certa precarietat que ofereix. De fet, es triga més temps en l'accés per carretera que en l'estona de pujar al cim a peu.
És ideal pujar dalt d'aquest puig quan el Canigó estigui ben nevat, per tal d'obtenir unes vistes molt més impactants. També sorprèn la visió del poble de Vallmanya, arreserat en una vall que s'enfila cap al Pic de Barbet 1800 metres més amunt. La visita a aquests poblets perduts de la mà de Déu és molt recomanable.
- Situació: Catalunya Nord, comarca dels Aspres
- Accés: Des de la N116 entre Prades i Perpinyà, entrar a Vinçà i continuar per la carretera D13 en direcció Vallmanya i Amelie-les-Bains o Ceret. Aparcar just al coll de Palomera
- Punt de sortida: Coll de Palomera, 1036 metres
- Cim: Puig de Santa Anna, 1347 metres
- Desnivell: 310 metres
- Temps: 1h 15min de pujada + 1h de baixada
- Senyalització: Escasses marques grogues, però camí evident
- Plànol: Massif du Canigou, 1:25.000, IGN
- Fotos: Clica aquí
Puigsacalm (24/05/2009)
Aquesta bella muntanya, que domina Olot des de 1000 metres més amunt, resulta ser molt polifacètica per les diferències que presenten les seves vessants. Si es puja pel coll de Bracons és una excursió fàcil i tranquila que puja progressivament entre boscos i prats; des de Sant Privat d'en Bas el Puigsacalm es mostra més exigent i les pendents a superar són molt pronunciades; i finalment si es puja des de Joanetes hom es troba la canal dels Ganxos, una via ferrada molt antiga de 150 metres d'alçada.
Nosaltres vem triar l'opció més fàcil i familiar des del polèmic coll de Bracons, actualment atravessat pel dictutit túnel que no ha escurçat gens l'accés al coll i que cal emprendre la carretera des de baix d'ambdues vessants. En el primer tram fins a la font Tornadissa la frondositat del bosc ens protegeix del sol, i a partir d'aquí l'ascensió continua per prats molt relaxants que ens obren les vistes cap el Pirineu i l'Osona, per deprés continuar dins el bosc fins el peu mateix del Puigsacalm. En aquest punt trobarem un objecte molt curiós: una farmaciola provista d'alguns medicaments i altres elements incorporats per la gent, com una cigarreta o una compresa. Només restarà fer una última pujada curta però pronunciada fins el cim. Bones vistes sobre el Pirineu i les serralades interiors de Catalunya. Val la pena aprofitar l'avinentesa i anar fins el proper Puig dels Llops (1486m), a 10 minuts escassos del cim, on podrem complementar les vistes cap a Olot i la zona volcànica, així com gaudir de la magnífica visió de Santa Magdalena del Mont (ubicació de la càmera de TV3 a la Vall d'en Bas).
- Situació: Principat de Catalunya, a cavall entre les comarques de l'Osona i la Garrotxa
- Accés: Des de Vic, anar en direcció Olot pel túnel de Bracons (C-37) i agafar la sortida de Sant Pere de Torelló per continuar la carretera BV-5224 fins el coll de Bracons, on segurament trobareu un munt de cotxes els caps de setmana.
- Punt de sortida: Collada de Bracons, 1132 metres
- Cim: Puigsacalm, 1514 metres
- Desnivell: 380 metres
- Temps: 1h 25min de pujada + 2h de baixada (vem tenir un contratemps...)
- Senyalització: Pals indicadors, camins trillats i gentada
- Plànol: Puigsacalm Bellmunt, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Nosaltres vem triar l'opció més fàcil i familiar des del polèmic coll de Bracons, actualment atravessat pel dictutit túnel que no ha escurçat gens l'accés al coll i que cal emprendre la carretera des de baix d'ambdues vessants. En el primer tram fins a la font Tornadissa la frondositat del bosc ens protegeix del sol, i a partir d'aquí l'ascensió continua per prats molt relaxants que ens obren les vistes cap el Pirineu i l'Osona, per deprés continuar dins el bosc fins el peu mateix del Puigsacalm. En aquest punt trobarem un objecte molt curiós: una farmaciola provista d'alguns medicaments i altres elements incorporats per la gent, com una cigarreta o una compresa. Només restarà fer una última pujada curta però pronunciada fins el cim. Bones vistes sobre el Pirineu i les serralades interiors de Catalunya. Val la pena aprofitar l'avinentesa i anar fins el proper Puig dels Llops (1486m), a 10 minuts escassos del cim, on podrem complementar les vistes cap a Olot i la zona volcànica, així com gaudir de la magnífica visió de Santa Magdalena del Mont (ubicació de la càmera de TV3 a la Vall d'en Bas).
- Situació: Principat de Catalunya, a cavall entre les comarques de l'Osona i la Garrotxa
- Accés: Des de Vic, anar en direcció Olot pel túnel de Bracons (C-37) i agafar la sortida de Sant Pere de Torelló per continuar la carretera BV-5224 fins el coll de Bracons, on segurament trobareu un munt de cotxes els caps de setmana.
- Punt de sortida: Collada de Bracons, 1132 metres
- Cim: Puigsacalm, 1514 metres
- Desnivell: 380 metres
- Temps: 1h 25min de pujada + 2h de baixada (vem tenir un contratemps...)
- Senyalització: Pals indicadors, camins trillats i gentada
- Plànol: Puigsacalm Bellmunt, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
