Serra d'Ensija pel PR-C 79 (07/06/2009)

Aquest itinerari, homologat com a Petit Recorregut de Catalunya número 79, recorre la vessant nord de la Serra d'Ensija fins arribar al seu punt culminant, la Gallina Pelada o Cap del Llitzet, a 2317 metres d'alçada. En quant al sentit del PR, vem triar pujar pel Barranc de les Llobateres, una torrentera estreta (normalment seca) que ens porta a una cruïlla de tres torrents, on podem triar l'opció curta de retallar cap el Pla Gran d'Ensija o agafar el torrent de l'esquerra i que porta al peu del Serrat Voltor, que és el que vem fer. Un cop a dalt, diuen que no paga la pena pujar fins aquest cim pedregós, ja que no s'hi obren gaires vistes. Continuem cap el Refugi d'Ensija o Delgado Úbeda, passant abans per la Creu de Ferro, turó que ens fa augmentar una mica el desnivell acumulat. Des del refugi fem una anada i tornada al cim per gaudir del bell panorama (aquell dia ben núvol...) i baixem pel camí de les Planelles fins la carretera de la Pleta de la Vila.

- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Abans d'arribar a Guardiola de Berguedà per la C-16, agafar la B-400 cap a Saldes i Gòsol. Passat Saldes es puja el Coll de la Trapa, on trenquem a l'esquerra en direcció a la Pleta de la Vila. Hem de seguir la carretera fins a la Font Freda, on hi ha lloc per deixar el cotxe.
- Punt de sortida: Font Freda, 1665 metres
- Cim: Gallina Pelada, 2317 metres
- Desnivell: 650 metres
- Temps: 2h 35min de pujada + 1h 20 min de baixada
- Senyalització: Marques blanques i grogues de PR
- Plànol: Rasos de Peguera Serra d'Ensija, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Costabona (28/05/2009)

El Costabona s'alça imponent des del sud amb la seva silueta piramidal, per sobre de les valls de Camprodon, però la meitat est de la muntanya està formada per un seguit de crestes successives i pendents bastant durs. No és el cim més alt de la zona, ja que la Roca Colom fa 40 metres més d'alçada, però si el més important.
Enlloc de realitzar l'ascenció des de Setcases, que potser seria la via normal, vaig optar per fer el gran desnivell que hi ha per la vall del riu Tec, des de Prats de Molló. En aquesta vessant vaig seguir el camí que puja per la pala sud-est de la muntanya, on es troben les restes de les mines del Costabona, però aquest camí està en desús i hi ha algún tram on s'esborren les traces. La millor opció és pujar a la Collada de Siern i continuar per tota carena fins l'aresta sud de la muntanya, camí que està molt més ben indicat. En quant a la tornada, val la pena aprofitar l'oportunitat de realitzar la ruta circular per la Coma del Tec, riu que neix al peu de la Roca Colom (2506m). Es pot baixar la carena est del cim fins el Coll del Pal i recorrer l'atractiva vall que voreja la muntanya pel nord, però els més agosarats poden descendir la cresta de la serra de l'Ullat cap el nord-est. Després s'ajunten les dues vies a la Cabana de l'Ullat, i només resta fer la part boscosa, que a la part baixa es mostra confusa i cal parar atenció.

- Situació: Catalunya Nord, comarca del Vallespir
- Accés: Per la carretera D115 entre el Boló i el Coll d'Ares cal anar a Prats de Molló i agafar la carretera D115A en direcció la Presta fins el balneari dels Banys. Allà cal seguir una pista forestal que segueix el riu Tec fins una tanca, on cal deixar el cotxe a la vora del camí.
- Punt de sortida: Pista dels Banys, 1160 metres
- Cim: Costabona, 2465 metres
- Desnivell: 1300 metres
- Temps: 3h de pujada + 3h de baixada
- Senyalització: Marques grogues per tots els itineraris de la zona
- Plànol: Costabona Alta Vall del Ter, escala 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Puig de Santa Anna (27/05/2009)

La comarca dels Aspres està formada per les serres ondulades que s'allarguen des de la falda est del massís del Canigó cap a la plana del Rosselló, alhora que separa les valls dels rius Tec al Vallespir i el Tet al Conflent. El Serrat del Ginebre és l'elevació més descable dels Aspres i la més propera al Canigó, fet que li dóna unes vistes espectaculars tant cap a aquest massís com cap el mar. El punt més alt d'aquesta serra és el Puig de Santa Anna, que rep el nom per les restes d'una antiga ermita que hi havia en aquest indret, i de la qual encara perduren troços de parets.
L'accés a la muntanya es veu escurçat gràcies a la carretera D13, que travessa els Aspres des del Boló fins a Vinçà, i puja el Coll de Palomera. Només el fet de recorrer aquesta carretera ja és una aventura per la llargada, l'aïllament i la certa precarietat que ofereix. De fet, es triga més temps en l'accés per carretera que en l'estona de pujar al cim a peu.
És ideal pujar dalt d'aquest puig quan el Canigó estigui ben nevat, per tal d'obtenir unes vistes molt més impactants. També sorprèn la visió del poble de Vallmanya, arreserat en una vall que s'enfila cap al Pic de Barbet 1800 metres més amunt. La visita a aquests poblets perduts de la mà de Déu és molt recomanable.

- Situació: Catalunya Nord, comarca dels Aspres
- Accés: Des de la N116 entre Prades i Perpinyà, entrar a Vinçà i continuar per la carretera D13 en direcció Vallmanya i Amelie-les-Bains o Ceret. Aparcar just al coll de Palomera
- Punt de sortida: Coll de Palomera, 1036 metres
- Cim: Puig de Santa Anna, 1347 metres
- Desnivell: 310 metres
- Temps: 1h 15min de pujada + 1h de baixada
- Senyalització: Escasses marques grogues, però camí evident
- Plànol: Massif du Canigou, 1:25.000, IGN
- Fotos: Clica aquí

Puigsacalm (24/05/2009)

Aquesta bella muntanya, que domina Olot des de 1000 metres més amunt, resulta ser molt polifacètica per les diferències que presenten les seves vessants. Si es puja pel coll de Bracons és una excursió fàcil i tranquila que puja progressivament entre boscos i prats; des de Sant Privat d'en Bas el Puigsacalm es mostra més exigent i les pendents a superar són molt pronunciades; i finalment si es puja des de Joanetes hom es troba la canal dels Ganxos, una via ferrada molt antiga de 150 metres d'alçada.

Nosaltres vem triar l'opció més fàcil i familiar des del polèmic coll de Bracons, actualment atravessat pel dictutit túnel que no ha escurçat gens l'accés al coll i que cal emprendre la carretera des de baix d'ambdues vessants. En el primer tram fins a la font Tornadissa la frondositat del bosc ens protegeix del sol, i a partir d'aquí l'ascensió continua per prats molt relaxants que ens obren les vistes cap el Pirineu i l'Osona, per deprés continuar dins el bosc fins el peu mateix del Puigsacalm. En aquest punt trobarem un objecte molt curiós: una farmaciola provista d'alguns medicaments i altres elements incorporats per la gent, com una cigarreta o una compresa. Només restarà fer una última pujada curta però pronunciada fins el cim. Bones vistes sobre el Pirineu i les serralades interiors de Catalunya. Val la pena aprofitar l'avinentesa i anar fins el proper Puig dels Llops (1486m), a 10 minuts escassos del cim, on podrem complementar les vistes cap a Olot i la zona volcànica, així com gaudir de la magnífica visió de Santa Magdalena del Mont (ubicació de la càmera de TV3 a la Vall d'en Bas).

- Situació: Principat de Catalunya, a cavall entre les comarques de l'Osona i la Garrotxa
- Accés: Des de Vic, anar en direcció Olot pel túnel de Bracons (C-37) i agafar la sortida de Sant Pere de Torelló per continuar la carretera BV-5224 fins el coll de Bracons, on segurament trobareu un munt de cotxes els caps de setmana.
- Punt de sortida: Collada de Bracons, 1132 metres
- Cim: Puigsacalm, 1514 metres
- Desnivell: 380 metres
- Temps: 1h 25min de pujada + 2h de baixada (vem tenir un contratemps...)
- Senyalització: Pals indicadors, camins trillats i gentada
- Plànol: Puigsacalm Bellmunt, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Clica aquí

Sobrepuny (03/05/2009)

El Sobrepuny no és la muntanya més alta del seu massís, el Catllaràs, però la seva silueta individualitzada es mostra altiva i feréstega quan es puja a Berga per la C-16, i el seu cim es veu rodejat per cingleres.
Hi han dues vies principals per assolir aquest cim: des de Vilada i des de la Nou de Berguedà. L'opció de Vilada comporta un desnivell més gran i el fet d'haver de tornar pel mateix camí; en canvi si es puja des de la Nou tenim l'oportunitat de fer una ruta circular que permet coneixer diferents vessants de la muntanya. Vem sortir des del Santuari de Lurda, als afores de la Nou, on hi ha una amplia zona d'aparcament. Vem pujar per la collada de Pasquals, que dóna cap al vessant de Vilada. La vista des del Sobrepuny permet gaudir d'una amplia panoràmica sobre el baix Berguedà i els massissos de la Catalunya central, però la massa boscosa que hi ha a l'obaga del cim impedeix les vistes cap el Pirineu. Per tant, és molt aconsellable seguir el fil de la cinglera (poc aèria) fins el Sobrepuny de baix, on la vista s'aclareix i descobrim les muntanyes de l'alt Berguedà. Per la baixada vem triar el camí que passa pel peu de les Agudes, que són una renglera d'agulles de roca una rere l'altra, però aquest camí té l'inconvenient d'estar força en desús i cal estar alerta. Una altra opció seria baixar fins el coll de la Plana i tornar a la Nou pel GR-241, que fa bastant troç de pista.

- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Pujar per la C-16 en direcció Puigcerdà, i passada la central tèrmica de Cercs hi ha un trencall cap a la Nou. Abans d'arribar al poble, trencar a la dreta seguint les indicacions del Santuari de Lourdes.
- Punt de sortida: Santuari de Lurda, 830 metres
- Cim: Sobrepuny, 1656 metres
- Desnivell: 825 metres
- Temps: 2h 15min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Senyals de PR i GR disperses en punts del camí. És una zona força perdedora, cal estar molt alerta al plànol.
- Plànol: Catllaràs Picancel, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Saioa (09/04/2009)

És setmana santa i estem de viatge pels Pirineus atlàntics. Les muntanyes encara estan nevades a partir dels 1500 metres, i en aquest dia radiant ens decidim de pujar a aquest cim de 1418 metres d'alçada, punt culminant de la vall del riu Bidasoa. En aquest punt de les acaballes dels Pirineus no es forma cap serralada, i l'horitzó està dominat per turons individualitzats escampats per tot arreu, puntes herboses envoltades de contraforts boscosos.
Hem sortit des del coll d'Artesiaga a 990 metres, a la carretera entre Eugi i Irurita, o entre les valls de l'Arga i del Baztan. Aquí ens trobem en ple Kintoa (Quinto Real), una inmensa massa forestal que cobreix aquestes valls amb una frondositat i humitat tremendes. És en aquest punt on es pot atacar més fàcilment el Saioa, ja que només necessitem superar 430 metres de desnivell. A l'altra banda de la muntanya trobaríem el coll de Belate, punt més elevat de l'important eix viari que comunica Iruñea (Pamplona) amb Irún.
Per la pujada vem triar l'opció fàcil de pujar per pista forestal fins el coll de Sagardegi (1240m) i llavors acabar de fer el cim per una pala de forta pendent. A la baixada val la pena gaudir del camp a través per l'arista nord-est, tenint localitzat en tot moment el punt de destí i sense perdua.

- Situació: Euskal Herria, Nafarroa, Kintoa
- Accés: Des de Zubiri, agafar la N-138 en direcció Aldudes. Passar l'embassament d'Eugi i després d'una mina a cel obert a la dreta, agafar el trencall de la NA-174 direcció Irurita. Al dalt del coll d'Artesiaga, aparcament a mà esquerra a l'entrada d'una pista.
- Punt de sortida: Artesiaga mendatea, 990 metres
- Cim: Saioa, 1418 metres
- Desnivell: 430 metres
- Temps: 1h 10min de pujada + 45min de baixada
- Senyalització: Marques blanques i vermelles del GR12 a la pujada, i descens camp a través
- Plànol: Cuaderno Pirenaico Baztan, 1:35.000, Sua Edizioak
- Fotos: Cliqueu aquí

Adarra (26/09/2008)

Aquesta muntanya individualitzada entre les valls dels rius Urumea i Leitzaran és un bon mirador sobre la comarca de Sant Sebastià (Donostialdea). També destaca per les restes dels seus primitius habitants, ja que encara es conserven nombrosos monuments funeraris de l'Edat del Ferro. El principal exponent megalític està situat al coll d'Eteneta, al vessant sud de l'Adarra, format per un cromlech i un menhir. Si dirigim la vista cap el sud, podem observar una rera l'altra totes les serres boscoses frontereres amb Nafarroa (Navarra), en les quals s'hi mantenen explotacions forestals que "rapen" les pendents.
Els boscos que rodegen l'Adarra són frondosos i en poques ocasions permeten gaudir de la vista sobre la vall del riu Oria, però després el bosc dóna pas als prats herbosos, amb grans quantitats de falgueres, on pasturen tranquilament vaques i cavalls. Les pendents s'accenturen per arrivar als cims bessons, que estan formats per turonets rocosos. Ens haurem de dirigir al cim oriental, on hi trobarem el vèrtex geodèsic i altres objectes.

- Situació: Euskal Herria, província de Gipuzkoa, comarca de Donostialdea
- Accés: A la carretera GI-131, entre Andoain i Urnieta, es troba l'Alto de Irurain, des d'on surt una carretereta en direcció Xoxoka i Besabi. Un cop al barri de Besabi, podem deixar el vehicle a l'aparcament del restaurant
- Punt de sortida: Besabi, 297 metres
- Cim: Adarra, 811 metres
- Desnivell: 515 metres
- Temps: 1h 30min de pujada + 1h de baixada
- Senyalització: Cap
- Plànol: Adarra, 1:25.000, Aranzadi
- Fotos: Cliqueu aquí

Lapaquiza Linzola (14/09/2008)

Aquesta modesta i solitària muntanya es troba a la divisòria de les valls de Belagua i d'Ansó (entre Navarra i Aragó), i viu a l'obra dels seus gegantins veïns. Precisament si us arribeu al Refugi de Linza, trobareu moltes altres i interessants ascensions per fer, ja que és el punt de sortida per pujar a pics com el Petrachema, la Taula dels Tres Reis (Hiru Erregeen Mahaia en basc) o al Mallo d'Acherito. I aquesta era la nostra intenció, però les adversitats climatològiques com la neu caiguda el dia anterior, els núvols que estaven anclats als cims i el vent i fred glacial, ens van obligar a desplaçar el nostre objectiu cap a aquesta modesta elevació herbosa, que resulta tenir un esplèndid panorama sobre la impresionant muralla rocosa formada pels cims mencionats anteriorment.

- Situació: Província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza i seguir per pista de terra en bon estat fins el Refugi de Linza
- Punt de sortida: Refugi de Linza, 1340 metres
- Cim: Lapaquiza Linzola, 2108 metres
- Desnivell: 770 metres
- Temps: 2h 5min de pujada + 1h 55min de baixada
- Senyalització: Fites de pedres i camins bastant trillats
- Plànol: Belagua i Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Passarel·la d'Holtzarte (10/09/2008)

Zuberoa és una de les 7 províncies d'Euskal Herria, que en territori francès està ubicada en els Pyrénées Altantiques. Es caracteritza per les seves muntanyes herboses i arrodonides, d'una verdor extrema, però a l'apropar-se del Pirineu el paisatge es torna escarpat i a les vessants l'aigua ha excavat llargues i profundes gorges, com les de Kakueta o d'Holtzarte.
La gorja d'Holtzarte fa una forma de Y ajuntant-se amb la gorja d'Olhadubi, que és famosa per tenir una impressionant passarel·la que uneix les dues vores d'aquesta segona gorja, penjant-se de l'imponent abisme de 140 metres que té sota seu. Va ser construida l'any 1920 per obrers italians d'una acereria zuberotarra, per tal de permetre als llenyataires l'accés directe als llocs de tala d'arbres. Nota aclaratòria: per molt vella que sigui la passarel·la, actualment es troba en bones condicions i és travessada per molts turistes.
El recorregut per anar a visitar la passarel·la és ràpid i fàcil, a l'excepció d'algun tros rocós i empinat que està equipat amb l'ajuda d'un cable. És més, en temporada alta podeu trobar-vos una invasió de "domingueros", ja que aquesta és una sortida feta al seu nivell, i les persones més lentes poden trigar fins a 1 hora i mitja en fer la pujada. Una altra opció, destinada als muntanyencs més forts, és continuar la pujada fins al cim que domina aquesta vall, anomenat Xardekagaña (1893m), per la qual cosa és necessari vencer un desnivell de 1515 metres en unes 9 hores d'anar i tornar.

- Situació: Euskal Herria, Zuberoa
- Accés: Des del sud, superar el Port de Larrau (Otsagabia), descendre cap a Larrañe per la carretera D26 i continuar en direcció Tardets fins a l'alberg de Logibar, on trobem una zona d'aparcament
- Punt de sortida: Alberg de Logibar, 380 metres
- Punt més elevat: Passarel·la d'Holtzarte, 600 metres
- Desnivell: 220 metres
- Temps: 40min de pujada + 35min de baixada
- Senyalització: No en fa falta, cal seguir les pedres polides pel pas de la gent
- Plànol: Ansó - Echó, 1:50.000, Rando Éditions
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic Ori (10/09/2008)

El pic Ori o Orhi, no només es caracteritza per ser el primer 2000 dels Pirineus venint de l'Atlàntic, sinó que a més destaca per la seva silueta individualitzada, reconeixible des de tot el Pirineu basc. Aquest pic herbós presenta un relleu agrest en tots els seus vessants, i les valls que s'extenen als seus peus són profundes i boscoses, com per exemple la Selva d'Irati.
La conquesta d'aquesta muntanya podria representar un gran repte si no fós per la carretera del Port de Larrau (Larrañe Mendatea), que per tal d'unir les valls de Zaraitzu i de Larrañe redueix de forma dràstica el desnivell a realitzar, de manera que amb una hora ens podem plantar dalt del cim.
El cim té una forma allargada que invita a passejar-se per aquest magnífic balcó, anant a buscar les vistes d'una i altra banda. La vista més impactant és cap a l'est, on trobem la impressionant cadena muntanyosa que va de nord a sud des de l'Anie fins el Peñaforca, muntanyes que representen el veritable inici del Pirineu, rocós i escarpat.
A les proximitats del Port de Larrau, veureu una mena de capses de fusta arrenglerades una rera l'altre. Es tracta de les "palomeras", uns punts estratègics destinats a la caça d'aus migratòries. Aquests llocs de caça es situen en colls de muntanya i punts de pas, repartits per tota la geografia basca.

- Situació: Euskal Herria, Nafarroa-Navarra, vall de Zaraitzu-Salazar
- Accés: Anant per la carretera NA-170, que comunica Otsagabia amb Izaba, hi ha el trencall de la carretera NA-2011 que s'enfila cap el Port de Larrau, on trobem una gran zona d'aparcament
- Punt de sortida: Larrañe Mendatea, 1577 metres
- Cim: Ori, 2019 metres
- Desnivell: 440 metres
- Temps: 1h pujada + 50min baixada
- Senyalització: Camí supertrillat, amb algunes fites
- Plànol: Belagua i Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí