Sobrepuny (03/05/2009)

El Sobrepuny no és la muntanya més alta del seu massís, el Catllaràs, però la seva silueta individualitzada es mostra altiva i feréstega quan es puja a Berga per la C-16, i el seu cim es veu rodejat per cingleres.
Hi han dues vies principals per assolir aquest cim: des de Vilada i des de la Nou de Berguedà. L'opció de Vilada comporta un desnivell més gran i el fet d'haver de tornar pel mateix camí; en canvi si es puja des de la Nou tenim l'oportunitat de fer una ruta circular que permet coneixer diferents vessants de la muntanya. Vem sortir des del Santuari de Lurda, als afores de la Nou, on hi ha una amplia zona d'aparcament. Vem pujar per la collada de Pasquals, que dóna cap al vessant de Vilada. La vista des del Sobrepuny permet gaudir d'una amplia panoràmica sobre el baix Berguedà i els massissos de la Catalunya central, però la massa boscosa que hi ha a l'obaga del cim impedeix les vistes cap el Pirineu. Per tant, és molt aconsellable seguir el fil de la cinglera (poc aèria) fins el Sobrepuny de baix, on la vista s'aclareix i descobrim les muntanyes de l'alt Berguedà. Per la baixada vem triar el camí que passa pel peu de les Agudes, que són una renglera d'agulles de roca una rere l'altra, però aquest camí té l'inconvenient d'estar força en desús i cal estar alerta. Una altra opció seria baixar fins el coll de la Plana i tornar a la Nou pel GR-241, que fa bastant troç de pista.

- Situació: Catalunya, província de Barcelona, comarca del Berguedà
- Accés: Pujar per la C-16 en direcció Puigcerdà, i passada la central tèrmica de Cercs hi ha un trencall cap a la Nou. Abans d'arribar al poble, trencar a la dreta seguint les indicacions del Santuari de Lourdes.
- Punt de sortida: Santuari de Lurda, 830 metres
- Cim: Sobrepuny, 1656 metres
- Desnivell: 825 metres
- Temps: 2h 15min de pujada + 2h 5min de baixada
- Senyalització: Senyals de PR i GR disperses en punts del camí. És una zona força perdedora, cal estar molt alerta al plànol.
- Plànol: Catllaràs Picancel, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Saioa (09/04/2009)

És setmana santa i estem de viatge pels Pirineus atlàntics. Les muntanyes encara estan nevades a partir dels 1500 metres, i en aquest dia radiant ens decidim de pujar a aquest cim de 1418 metres d'alçada, punt culminant de la vall del riu Bidasoa. En aquest punt de les acaballes dels Pirineus no es forma cap serralada, i l'horitzó està dominat per turons individualitzats escampats per tot arreu, puntes herboses envoltades de contraforts boscosos.
Hem sortit des del coll d'Artesiaga a 990 metres, a la carretera entre Eugi i Irurita, o entre les valls de l'Arga i del Baztan. Aquí ens trobem en ple Kintoa (Quinto Real), una inmensa massa forestal que cobreix aquestes valls amb una frondositat i humitat tremendes. És en aquest punt on es pot atacar més fàcilment el Saioa, ja que només necessitem superar 430 metres de desnivell. A l'altra banda de la muntanya trobaríem el coll de Belate, punt més elevat de l'important eix viari que comunica Iruñea (Pamplona) amb Irún.
Per la pujada vem triar l'opció fàcil de pujar per pista forestal fins el coll de Sagardegi (1240m) i llavors acabar de fer el cim per una pala de forta pendent. A la baixada val la pena gaudir del camp a través per l'arista nord-est, tenint localitzat en tot moment el punt de destí i sense perdua.

- Situació: Euskal Herria, Nafarroa, Kintoa
- Accés: Des de Zubiri, agafar la N-138 en direcció Aldudes. Passar l'embassament d'Eugi i després d'una mina a cel obert a la dreta, agafar el trencall de la NA-174 direcció Irurita. Al dalt del coll d'Artesiaga, aparcament a mà esquerra a l'entrada d'una pista.
- Punt de sortida: Artesiaga mendatea, 990 metres
- Cim: Saioa, 1418 metres
- Desnivell: 430 metres
- Temps: 1h 10min de pujada + 45min de baixada
- Senyalització: Marques blanques i vermelles del GR12 a la pujada, i descens camp a través
- Plànol: Cuaderno Pirenaico Baztan, 1:35.000, Sua Edizioak
- Fotos: Cliqueu aquí

Adarra (26/09/2008)

Aquesta muntanya individualitzada entre les valls dels rius Urumea i Leitzaran és un bon mirador sobre la comarca de Sant Sebastià (Donostialdea). També destaca per les restes dels seus primitius habitants, ja que encara es conserven nombrosos monuments funeraris de l'Edat del Ferro. El principal exponent megalític està situat al coll d'Eteneta, al vessant sud de l'Adarra, format per un cromlech i un menhir. Si dirigim la vista cap el sud, podem observar una rera l'altra totes les serres boscoses frontereres amb Nafarroa (Navarra), en les quals s'hi mantenen explotacions forestals que "rapen" les pendents.
Els boscos que rodegen l'Adarra són frondosos i en poques ocasions permeten gaudir de la vista sobre la vall del riu Oria, però després el bosc dóna pas als prats herbosos, amb grans quantitats de falgueres, on pasturen tranquilament vaques i cavalls. Les pendents s'accenturen per arrivar als cims bessons, que estan formats per turonets rocosos. Ens haurem de dirigir al cim oriental, on hi trobarem el vèrtex geodèsic i altres objectes.

- Situació: Euskal Herria, província de Gipuzkoa, comarca de Donostialdea
- Accés: A la carretera GI-131, entre Andoain i Urnieta, es troba l'Alto de Irurain, des d'on surt una carretereta en direcció Xoxoka i Besabi. Un cop al barri de Besabi, podem deixar el vehicle a l'aparcament del restaurant
- Punt de sortida: Besabi, 297 metres
- Cim: Adarra, 811 metres
- Desnivell: 515 metres
- Temps: 1h 30min de pujada + 1h de baixada
- Senyalització: Cap
- Plànol: Adarra, 1:25.000, Aranzadi
- Fotos: Cliqueu aquí

Lapaquiza Linzola (14/09/2008)

Aquesta modesta i solitària muntanya es troba a la divisòria de les valls de Belagua i d'Ansó (entre Navarra i Aragó), i viu a l'obra dels seus gegantins veïns. Precisament si us arribeu al Refugi de Linza, trobareu moltes altres i interessants ascensions per fer, ja que és el punt de sortida per pujar a pics com el Petrachema, la Taula dels Tres Reis (Hiru Erregeen Mahaia en basc) o al Mallo d'Acherito. I aquesta era la nostra intenció, però les adversitats climatològiques com la neu caiguda el dia anterior, els núvols que estaven anclats als cims i el vent i fred glacial, ens van obligar a desplaçar el nostre objectiu cap a aquesta modesta elevació herbosa, que resulta tenir un esplèndid panorama sobre la impresionant muralla rocosa formada pels cims mencionats anteriorment.

- Situació: Província de Huesca, comarca de la Jacetania, vall d'Ansó
- Accés: Des del poble d'Ansó cal seguir per la carretera HUV-2024 fins a Zuriza i seguir per pista de terra en bon estat fins el Refugi de Linza
- Punt de sortida: Refugi de Linza, 1340 metres
- Cim: Lapaquiza Linzola, 2108 metres
- Desnivell: 770 metres
- Temps: 2h 5min de pujada + 1h 55min de baixada
- Senyalització: Fites de pedres i camins bastant trillats
- Plànol: Belagua i Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Passarel·la d'Holtzarte (10/09/2008)

Zuberoa és una de les 7 províncies d'Euskal Herria, que en territori francès està ubicada en els Pyrénées Altantiques. Es caracteritza per les seves muntanyes herboses i arrodonides, d'una verdor extrema, però a l'apropar-se del Pirineu el paisatge es torna escarpat i a les vessants l'aigua ha excavat llargues i profundes gorges, com les de Kakueta o d'Holtzarte.
La gorja d'Holtzarte fa una forma de Y ajuntant-se amb la gorja d'Olhadubi, que és famosa per tenir una impressionant passarel·la que uneix les dues vores d'aquesta segona gorja, penjant-se de l'imponent abisme de 140 metres que té sota seu. Va ser construida l'any 1920 per obrers italians d'una acereria zuberotarra, per tal de permetre als llenyataires l'accés directe als llocs de tala d'arbres. Nota aclaratòria: per molt vella que sigui la passarel·la, actualment es troba en bones condicions i és travessada per molts turistes.
El recorregut per anar a visitar la passarel·la és ràpid i fàcil, a l'excepció d'algun tros rocós i empinat que està equipat amb l'ajuda d'un cable. És més, en temporada alta podeu trobar-vos una invasió de "domingueros", ja que aquesta és una sortida feta al seu nivell, i les persones més lentes poden trigar fins a 1 hora i mitja en fer la pujada. Una altra opció, destinada als muntanyencs més forts, és continuar la pujada fins al cim que domina aquesta vall, anomenat Xardekagaña (1893m), per la qual cosa és necessari vencer un desnivell de 1515 metres en unes 9 hores d'anar i tornar.

- Situació: Euskal Herria, Zuberoa
- Accés: Des del sud, superar el Port de Larrau (Otsagabia), descendre cap a Larrañe per la carretera D26 i continuar en direcció Tardets fins a l'alberg de Logibar, on trobem una zona d'aparcament
- Punt de sortida: Alberg de Logibar, 380 metres
- Punt més elevat: Passarel·la d'Holtzarte, 600 metres
- Desnivell: 220 metres
- Temps: 40min de pujada + 35min de baixada
- Senyalització: No en fa falta, cal seguir les pedres polides pel pas de la gent
- Plànol: Ansó - Echó, 1:50.000, Rando Éditions
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic Ori (10/09/2008)

El pic Ori o Orhi, no només es caracteritza per ser el primer 2000 dels Pirineus venint de l'Atlàntic, sinó que a més destaca per la seva silueta individualitzada, reconeixible des de tot el Pirineu basc. Aquest pic herbós presenta un relleu agrest en tots els seus vessants, i les valls que s'extenen als seus peus són profundes i boscoses, com per exemple la Selva d'Irati.
La conquesta d'aquesta muntanya podria representar un gran repte si no fós per la carretera del Port de Larrau (Larrañe Mendatea), que per tal d'unir les valls de Zaraitzu i de Larrañe redueix de forma dràstica el desnivell a realitzar, de manera que amb una hora ens podem plantar dalt del cim.
El cim té una forma allargada que invita a passejar-se per aquest magnífic balcó, anant a buscar les vistes d'una i altra banda. La vista més impactant és cap a l'est, on trobem la impressionant cadena muntanyosa que va de nord a sud des de l'Anie fins el Peñaforca, muntanyes que representen el veritable inici del Pirineu, rocós i escarpat.
A les proximitats del Port de Larrau, veureu una mena de capses de fusta arrenglerades una rera l'altre. Es tracta de les "palomeras", uns punts estratègics destinats a la caça d'aus migratòries. Aquests llocs de caça es situen en colls de muntanya i punts de pas, repartits per tota la geografia basca.

- Situació: Euskal Herria, Nafarroa-Navarra, vall de Zaraitzu-Salazar
- Accés: Anant per la carretera NA-170, que comunica Otsagabia amb Izaba, hi ha el trencall de la carretera NA-2011 que s'enfila cap el Port de Larrau, on trobem una gran zona d'aparcament
- Punt de sortida: Larrañe Mendatea, 1577 metres
- Cim: Ori, 2019 metres
- Desnivell: 440 metres
- Temps: 1h pujada + 50min baixada
- Senyalització: Camí supertrillat, amb algunes fites
- Plànol: Belagua i Roncal, 1:25.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic de la Mina (07/09/2008)

El Pic de la Mina és un cim secundari del massís de Fontnegra, que està a cavall d'Andorra, França i Catalunya i és el bressol del riu Ariege, afluent del Garona. L'objectiu del dia era pujar al Pic de Fontnegra, punt culminant del massís, però per qüestions físiques alienes a nosaltres ens vem haver de conformar amb aquest pic secundari.
El punt de sortida és el Coll de Pimorent, a 1920 metres d'alçada, que antigament feia de frontera entre Catalunya i Occitània. El camí comença per pista, però quan arribem als remuntadors de l'estació d'esquí de Porté-Puymorens, ens hem de començar a enfilar camp a través cap a la dreta, tot buscant l'ampla carena. Es camina tota l'estona per prats, excepte el troç final del cim on s'han de travessar fàcils blocs de pedra.
Aquesta excursió és ideal per iniciar-se al muntanyisme hivernal, amb esquís o raquetes, ja que la carena és molt ampla i el pendent progressiu.

- Situació: Catalunya Nord, Cerdanya
- Accés: Desde Puigcerdà, cal seguir la N-20 francesa en direcció a Foix. Abans d'arribar al túnel del Pimorent (peatge), trencar a la dreta cap el coll. Un cop a dalt hi ha un gran aparcament.
- Punt de sortida: Coll de Pimorent, 1920 metres
- Cim: Pic de la Mina, 2683 metres
- Desnivell: 765 metres
- Temps: 2h 5min de pujada + 1h 50min de baixada
- Senyalització: Cap
- Plànol: Cerdanya, 1:50.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Pic de la Serrera (24/08/2008)

El Principat d'Andorra, tot i ser el país dels Pirineus, no té cap cim que sobrepassi els 3000 metres d'alçada, fins i tot són pocs els pics que sobrepassen els 2900 metres. Un d'aquests és el Pic de la Serrera, que forma part de la cadena muntanyosa fronterera amb l'Arieja, així com també s'uneix al cordal que vé del Coll d'Ordino. Aquesta última elevació de cims està formada pels pics de Casamanya i de l'Estanyó, i fa de separació entre les valls del riu Valira del Nord (La Massana) i del Valira d'Orient (Canillo). El Pic de la Serrera no és el cim més alt d'aquesta serra, ja que el Pic de l'Estanyó li treu 3 metres més d'alçada (fua!), però la seva posició més al nord li ofereix uns panorames més amplis.
Hi han dues vies andorranes d'arribar al Serrera, per Ransol i per Sorteny, de similar nivell de dificultat. Nosaltres ens vem decantar per pujar-hi des de la vall de Ransol per dos motius: hi ha un accés més ràpid des d'Andorra la Vella i l'excursió té l'atractiu afegit de veure tres estanys (estanys de Ransol i dels Meners de la Coma). El camí està molt trillat i ben senyalitzat, la única "dificultat" és el pendent final cap el cim.

- Situació: Principat d'Andorra, parròquia de Canillo
- Accés: A la carretera CG2 entre Canillo i Soldeu, agafar el trencall cap a Ransol. Un cop travessat el poble, seguir el fons de la vall per pista asfaltada fins a l'aparcament final.
- Punt de sortida: Aparcament de la vall de Ransol, 1920 metres
- Cim: Pic de la Serrera, 2912 metres
- Desnivell: 990 metres
- Temps: 2h 45min de pujada + 1h 45min de baixada
- Senyalització: Marques grogues
- Plànol: Andorra, 1:40.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Montgròs (15/08/2008)

Qui havia de dir que el Marc aniria d'excursió a Montserrat en plè mes d'agost. Nosaltres, com a botes de muntanya, ens ofèn que en temporada alta pirinenca ens treguin a passejar per la terra baixa enlloc del Pirineu, però per questions de temps així ens vem veure obligades.
Es tracta d'un recorregut força entretingut per arribar al Montgròs des de Santa Cecília. Aquest cim no és dels més importants en alçada dins del massís montserratí, però segurament té el millor panorama del conjunt de la serra, gràcies a la seva posició desplaçada cap el sud. L'itinerari realitzat va ser el següent: Santa Cecília, Canal del Miracle, Coll del Miracle, Coll de les Comes, Montgròs, Portell del Migdia i tornada a Santa Cecília. És un recorregut curt, però amb continues pujades i baixades.

- Situació: Catalunya central, Bages
- Accés: Per la C-55 a Monistrol de Montserrat, agafar el trencall de la BP-1121 cap el Monestir. A la cruïlla anterior al peatge, trencar a mà dreta en direcció a Can Massana. Aparcament habilitat al monestir i refugi de Santa Cecília.
- Punt de sortida: Santa Cecília, 685 metres
- Cim: Montgròs, 1133 metres
- Desnivell: 450 metres totals, sense comptar desnivells acumulats
- Temps: 2h d'anada (pel Coll del Miracle) + 1h 25min de tornada (pel Portell del Migdia)
- Senyalització: Variada, però majoritàriament de GR i PR
- Plànol: Montserrat, 1:10.000, Editorial Alpina
- Fotos: Cliqueu aquí

Debela pec (09/08/2008)

Per les vacances d'estiu el Marc i el seu amic Pordiosero (vegeu el seu blog) van anar de viatge a Eslovènia i, com no podia ser menys, hi van anar amb les botes de muntanya pel que pogués passar. Eslovènia és un petit país que té com a símbol nacional el Triglav (2864m), que és el cim més alt d'aquesta regió ex-iugoslava, i que està enmarcat en el Parc Nacional del Triglav. Aquesta zona muntanyosa es coneix com a Alps Julians i representen les últimes elevacions cap a l'est de la serralada alpina, junt amb la serra austro-eslovena del Karavanke.
L'excursió que ens vem proposar, que és bastant modesta, és un mirador excepcional sobre la part oriental del Parc Nacional del Triglav i també oferereix una panoràmica de 360º força interessant. El Debela pec està situat prop de la zona turística del llac Bled (conegut per qui hagi visitat el país). Forma part d'una línia de cims que pel sud sobresurt tímidament per sobre l'altiplà boscós de Pokljuka, però que pel nord formen una llarga línia de parets rocoses a la vall de Krma. Per aventurar-se a l'altiplà de Pokljuca és imprescindible portar un plànol detallat de la zona, ja que els frondosos boscos d'avets estan solcats per nombroses pistes forestals.

- Situació: Eslovènia, Alps Julians
- Accés: Desde Bled, seguir en direcció Gorje i Pokljuca, seguir per pistes forestals les indicacions de Lipanca.
- Punt de sortida: Aparcament de Lipanca, 1420 metres
- Cim: Debela pec, 2014 metres
- Desnivell: 595 metres
- Temps: 1h 35min de pujada + 1h 20min de baixada
- Senyalització: Punts blancs i vermells
- Plànol: Julijske Alpe vzhodni del, 1:50.000, Geodetski Zavod Slovenije
- Fotos: Cliqueu aquí